El Penedès celebra la vegueria
L’auditori de Vinseum va acollir dijous al vespre la jornada “Ja tenim la Vegueria! I ara què?”. Va obrir l’acte Fèlix Simon, president de la PVP qui va donar la benvinguda i es va referir al tema i motiu de l’acte: el repte que ha suposat la gestió de la diversitat del nostre Penedès, un repte superat però que ens demana fer ara un treball cooperatiu. Va tenir també un record per aquells que ens han deixat en aquests dotze anys de treball per aconseguir la vegueria Penedès.
Primer debat
Tot seguit un breu documental va donar pas a la primera taula que, sota el títol “El Penedès és possible” va aplegar els presidents de quatre entitats de la vegueria moderats per Manuel Cervera, secretari de la PVP. La primera pregunta partia de la base que la demanda de la vegueria ha tingut un suport transversal però es volia saber quins eren els motius de cada entitat per a donar-hi suport i quins avantatges veien en una vegueria pròpia.
Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l’Anoia, va remarcar que des del primer moment havien vist la iniciativa com una oportunitat per a una comarca com l’Anoia que ha patit i pateix greuges i que se sentia incòmoda en la vegueria de la Catalunya Central, mentre que veien que al Penedès tenien singularitat i diversitat. Per la seva banda, Albert Tubau, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, va recordar que aquest maig farà quaranta anys que es va fundar aquesta entitat cultural i que sempre han cregut en el Penedès i que des del primer moment van veure que la cultura era una eina per vehicular la identitat territorial. Com a president de l’Acadèmia de Tastavins, Joan Tarrada va indicar que no havien vist mai cap aspecte negatiu en la reivindicació de la vegueria del Penedès ja que havia de fer possible que la identitat non quedés diluïda. Finalment Ariadna Llorens, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb seu a Vilanova i a Igualada va incidir en el caire de complementarietat que tenen les altres comarques i com van veure que la unió havia de generar importants sinèrgies.
La segona qüestió de debat va tractar del procés d’implementació de la vegueria, un camí que s’havia de fer amb temps i que tindria dificultats, es volia saber quins primers passos pensava fer la seva entitat i quins creien que havia de fer el sector públic.
Per a Blai Paco els primers passos han de ser treballar plegats totes les patronals del Penedès i entendre com n’esperen molt de les administracions, especialment pel que fa a unes comunicacions ara deficients, tenint en compte que Vilafranca és la porta natural de l’Anoia al corredor mediterrani i que calia crear-hi una estació intermodal i, a la vegada, crear un eix del coneixement. Albert Tubau va remarcar que volien continuar fent el que l’IEP ha fet sempre i posar les bases per articular serveis i mitjans, que vagi agafant gruix i força, i també fer pedagogia per fer entendre que la vegueria no ha de suposar un cost afegit per a ningú. Joan Tarrada va insistir en el fet que no sols no ha de ser un sobrecost sinó que la vegueria suposarà un millor aprofitament dels recursos, a la vegada que va insistir en la necessitat de millorar les comunicacions, el doble carril fins a Igualada i la gratuïtat de totes les vies pels residents a la vegueria. Va anunciar igualment que el Vijazz Penedès convidarà aquest any a totes les escoles de música de la vegueria. Finalment, Ariadna Llorens va remarcar que pensen treballar en la línia d’elements de cost-benefici, amb dinàmiques que impliquin projectes europeus sobre la base de la capacitat de la vegueria de dividir l’oferta i complementar-se. Va subratllar igualment el paper de la C-15 per on passa la fibra òptica, un eix bàsic que ha de permetre la connectivitat dels polígons i, en definitiva, poder comptar amb una universitat pública de primer nivell.
En el debat posterior Blai Paco va comentar que el fet que l’Anoia hagi perdut una part dels municipis de la seva comarca dóna més valor a l’esforç de l’Anoia per la Vegueria. Albert Tubau va recordar que cal fer polítiques comunes i va esmentar el llibre Blanc de la Cultura del Penedès elaborat per l’IEP on ja es reclamaven polítiques comunes. Arianna Llorens va incidir en el fet que la vegueria del Penedès havia de ser la vegueria del coneixement.
Segon debat
La segona taula, a l’entorn del tema “Vegueria i ciutats”, va estar moderat per la periodista Cati Morell i va reunir a Martí Carnicer, alcalde del Vendrell; Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova; Pere Regull, alcalde de Vilafranca; i Jordi Font, regidor d’Igualada en nom de l’alcalde, Marca Castells, que no va poder assistir-hi.
El primer punt de debat va ser quins beneficis creuen que la vegueria aportarà a la seva ciutat i a la comarca. Jordi Font va comentar que hi havia una feina a fer a l’Anoia per explicar que són ciutadans penedesencs i que creia que es podia mantenir la il·lusió de la ciutadania i el sentit de complementarietat entre les comarques que formen la vegueria. Per la seva banda, Martí Carnicer va recordar que era una nova etapa però que feia trenta anys ja s’havien signat papers entre els municipis penedesencs i que el benefici havia de ser que es començava de nou però coneixent els problemes i les dificultats que tenen les altres vegueries que tenen sobre la taula conceptes d’administració que ja estan desfasats. Com alcalde de Vilafranca, Pere Regull va comentar que sense vegueria i l’àmbit cap de les quatre comarques no hauria pogut mantenir la seva identitat mentre que ara comptarem amb una notable massa crítica per defensar la nostra idiosincràsia. Fins ara estàvem destinats a perdre moltes coses, d’aquí que la paraula clau sigui consens, tot i que no és tan senzill d’aconseguir, ens cal mantenir la idea de petit país i en això és fonamental el desplegament de l’àmbit que fins ara ha estat molt tímid i lent, sense fer partidisme i comptant amb que tots haurem de fer alguna renúncia a canvi dels molts beneficis que s’aconseguiran. Finalment, Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova, va remarcar que calia aprofitar les interaccions, començar polítiques comunes i tirar endavant les que ja hi ha i que ara es podran treballar millor en aquest Penedès que és un territori divers que fa molts anys que funciona i ara tindrà avantatges.
La segona pregunta d’aquesta sessió es va referir al fet que els quatre capitals han apostat per la descentralització però es volia saber quins serveis creiem que eren més adients a la seva població. En aquest sentit Jordi Font va remarcar que la cocapitalitat era complicada. Martí Carnicer va assegurar que era precipitat fer afirmacions en aquest sentit, que el primer que calia era tenir consciència de consens per veure com es munta la cocapitalitat i quins elements fem servir. Per la seva banda, Pere Regull va parlar d’un país nou, amb mentalitat del segle XXI, sense criteris antics que sovint s’han quedat obsolets. Tampoc va concretar Neus Lloveras que va subratllar com el repte era fer un bon treball per distribuir els serveis el màxim de bé possible i que ella veia el concepte de capital com antiquat, que veia millor parlar de cocapitalitat.
Tercer debat
Amb el nom de “descentralització i capitalitat”, moderat pel periodista Antoni Ribas la taula va acollir cinc parlamentàries, de diferents opcions polítiques, d’aquí que el moderador parlés d’una empenta femenina que semblava imprescindible. Hi eren Alba Vergés, diputada de JxSí, Hortènsia Grau, diputada de CSQP, Maria Rosell, diputada de JxSí, Teresa Vallverdú, també de JxSí i Eva Martínez del PSC.
La qüestió de debat era si calia esperar a la consulta o en quins aspectes de la vegueria creien que ja calia començar a treballa, tenint en compte, a més, que la vegueria Penedès suposa tocar la divisió provincial. Per a Alba Vergés les coses decidides no es posposen sinó que s’han d’anar teixint, a la vegada que cal aprofitar el procés constituent per estructurar el que volem. Per la seva banda, Hortènsia Grau va recordar que ja havia viscut el cas de les Terres de l’Ebre i el seu desplegament com a futura vegueria, però el problema que tenim és que l’estructura administrativa que al territori no acaba de tenir poder, és molt vertical de manera que caldria anar pensant en un sistema més eficaç quer facilités els temes a la ciutadania, cal pensar i projectar en clau de vegueria. Maria Rosell va remarcar que no podíem oblidar que els polítics han estat rere el tema de la vegueria, rere la societat civil que l’ha empentat, de manera que fermesa, pertinença i il·lusió són ara imprescindibles per començar a desenvolupar el Pla Territorial i tot el tema turístic i enoturístic, a banda de començar a treballar també en l’àmbit de les comunicacions. Teresa Vallverdú per la seva banda va insistir en el valor d’una proposta que ve de grups polítics molt diversos però que hi ha una visió sobre el territori molt compartida, de manera que fer una vegueria nova en un estat nou ens dóna una oportunitat magnífica i ho hem d’observar amb una mirada nova. Cal fer una administració pròxima i útil i distribuir de manera coherent i eficient els serveis d’acord amb les potencialitats de cada indret. Finalment, Eva Martínez es va manifestar emocionada per l’esforç i treball del territori però va subratllar que el fet que la legislatura del Parlament de Catalunya tingui data de caducitat no ha permès entrar més a fons en el tema de la divisió territorial de Catalunya ja que es podria parlar de modificar els límits provincials que suposa la modificació estatal d’una llei orgànica. Cal que el territori demani més finançament i inversions de la Generalitat i anar cap una descentralització de recursos en els ens locals que permetria aprofitar més el que ja hi ha també a través de les entitats de cada indret.
La segona pregunta volia saber quina iniciativa presentaria casa grup d’ara fins al final de la legislatura. En aquest sentit Maria Rosell va parlar de la necessitat de treballar en la connexió entre el territori. Hortènsia Grau va insistir en el replantejament pressupostari i Alba Vergés en la importància del desplegament de l’àmbit territorial. Teresa Vallverdú va comentar que podrien pensar noves iniciatives legislatives però ja n’hi ha moltes que estan en tràmit de forma que potser seria millor tenir una mirada més llarga de cara al futur, una perspectiva sobre el que han de ser els consells comarcals actuals, sempre partint de la base que els municipis són elements clau. Eva Martínez va proposar anar a uns pressupostos per donar més recursos a les entitats locals, que sigui possible una veritable descentralització de recursos en les entitats municipals i també a nivell supracomarcal en la línia de demanar a la Generalitat un pla d’actuació de cara al desplegament de les vegueries.
La darrera pregunta del moderador va ser sobre si el fet que el procés pogués fallar determinaria que les vegueries esdevinguessin paper mullat. Les presents van concretar que el procés no fallaria, que si ens quedàvem com ara la vegueria continuaria aturada però que mentrestant calia fer feina.
Després d’una breu projecció va cloure l’acte Fèlix Simon, president de la PVP, que va comentar sobre el perquè s’havia organitzat, va recordar que la lluita per la vegueria Penedès ha donat un fruit d’amistat i estimació, a la vegada que va manifestar la seva gratitud a tots els membres de la Plataforma que han resistit fins al final en aquesta 12 anys, a Bildi Gràfics per donar coherència a la imatge gràfica en totes les realitzacions. També va agrair el suport dels mitjans de comunicació que han gestionat fins a 212 comunicats i va remarcar que disposar de vegueria és tenir un nom, una marca i una presència específica però ha suposat igualment fugir de les individualitats i de les decisions preses des de fora del territori.
Va tancar Fèlix Simon amb cinc propostes urgents: aprovar el pla territorial pel Penedès, complir el que la llei determina que cal fer i tenir abans de tres anys, constituir i convocar l’assemblea dels 72 alcaldes i un consell de savis, crear la marca turística Penedès i remarcar-la en institucions com Vinseum o les colles castelleres i crear definitivament el centre d’interpretació i promoció de la vegueria del Penedès. Tot això, va acabar dient, serà possible si ens ho creiem i si hi treballem de manera col·lectiva i no fragmentada.
Crònica de Joan Solé Bordes
