Vilafranca reedita la sociovergència

Vilafranca tornarà a tenir aquesta legislatura un govern sociovergent, el mateix que té des de fa dos anys quan CiU i PSC van signar un acord per governar de manera conjunta. El pacte arriba després que ERC i CUP rebutgessin entrar al govern. La Candidatura d’Unitat Popular va avisar des del primer dia que mai pactaria ni amb CiU ni amb PSC i ERC ho va fer públic en una roda de premsa a inicis de la setmana passada. Els republicans garantien la investidura del convergent Pere Regull si aquest acceptava tota una sèrie de condicions i es comprometien a arribar a acords puntuals amb l’alcalde, però preferien mantenir-se a l’oposició.

 

 

La proposta d’ERC no ha convençut Pere Regull, que ha considerat que Vilafranca “necessita un govern fort, que tingui estabilitat i no es pot permetre la negociació de punt per punt”. Per Regull el pacte amb els socialistes s’ha fet “des de la responsabilitat” i ha volgut deixar clar que no és un acord “de repartiment de cadires o càrrecs sinó de programa”. El pacte, en paraules de Regull, “vol servir per mantenir la línia de treball conjunta duta a terme fins ara, vol donar l’estabilitat necessària a una ciutat amb projectes com és Vilafranca, i es basa en la bona experiència viscuda els darrers dos anys”. Per Regull governar en minoria seria no poder seguir una línia de treball i també ha destacat que per ell l’opció idònia era governar “amb només un partit perquè més de dos fa que sigui ingovernable”.

 

Pel que fa a la negociació amb el PSC, l’alcalde en funcions ha dit que l’entesa “amb el PSC va arribar aviat, analitzant els programes electorals, pràcticament no hem tingut discrepàncies perquè els dos tenim com a prioritat absoluta el tema social. A més potser d’aquí a quatre anys la situació econòmica ja serà una altra i ens tirarem els plats pel cap perquè tindrem diners per invertir en projectes diferents, però ara no és així. És un pacte de caràcter municipal i pensant en el bé per Vilafranca”.

 

Segons Pere Regull i Francisco Romero, l’acord permet mantenir les seves prioritats que són “cohesió social, promoció de la ciutat, modernització de l’administració i la transparència”. Per Regull, però, el repte més important durant la legislatura és intentar implicar la resta de forces polítiques en temes estratègics de la ciutat, com la taula social o la d’equipaments”. Per Regull és important destacar que els dos partits actuaran “com un govern, no com dos partits que governen. Seran acords col·lectius entre 12 persones”.

 

Pel que fa a temes d’abast més comarcal i nacional, com la vegueria i el procés nacional, Pere Regull i Francisco Romero han reafirmat la responsabilitat de l’Ajuntament en la seva defensa. Regull ha estat clar en aquest sentit: “estarem al costat del president de la Generalitat en tot el que demani i no renunciarem ni al projecte de país ni al projecte de vegueria. Això mai ha passat ni passarà”.

 

Per la part socialista Francisco Romero ha agraït l’esforç dels seus regidors per assolir de nou un pacte i ha reiterat que la majoria que hi ha ara al govern no vol dir que no s’obri la col·laboració als altres partits, sinó al contrari.

 

Segons han explicat Romero i Regull, l’acord de govern incorpora un conjunt de més de 100 actuacions de govern que es distribuiran i es desenvoluparan en diversos àmbits de la institució.

 

El pacte, afirmen, es basa també en la necessitat de mantenir un model d’Ajuntament que l’ha situat “al capdavant de la llista dels ajuntaments que més inverteixen per habitant en benestar social i protecció social i alhora un dels menys endeutats del país”.

 

En un altre sentit dimecres al vespre es va dur a terme un ple extraordinari d’aprovació de l’acta del ple anterior i en el qual van prendre paraula els nou regidors que ja no seran al consistori en la pròxima legislatura. Tots ells van agrair a tothom la confiança dipositada, van ser més o menys crítics amb el govern depenent del partit que representen i van animar els nous regidors a treballar a favor dels interessos de Vilafranca, a banda de coincidir que havia estat una època en la qual havien après molt.