Ramon Martínez: la vida sobre dues velles rodes

Arribo al garatge que Ramon Martínez té al carrer Ateneu de Vilafranca. Quan hi entro veig una vintena de motos tapades curosament amb llençols. Al fons de l’habitació, escampat per terra, hi ha el xassís del que sembla que va ser una motocicleta de gran cilindrada. Li pregunto al Ramon què és i em respon que, d’aquí a un temps, serà un model de la marca Derbi, dels pocs que queden arreu d’Espanya. Si no fos perquè ja he vist la moto que té gairebé restaurada a la taula de treball no me’l creuria, però en només uns minuts m’ha convençut que és capaç de convertir un munt de ferralla en un tresor de la història del motociclisme.

Subscriu-te per continuar llegint{payplans}Les motos han estat des de sempre una de les grans passions del Ramon. Abans de restaurar-les, aquest vilafranquí les feia servir per participar en curses. Tenia 16 anys quan va començar a córrer d’amagat dels seus pares, i amb 65 encara crema l’asfalt a sobre d’una “dues rodes”. Recorda que la primera motocicleta que va tenir era una bicicleta “tunejada” a la qual va posar un motor i li va reforçar el xassís. Electricista de professió, tot el que sap de motos ho va aprendre del Marcel Sala, a qui el Ramon considera el seu “gran mestre”. “El Marcel havia estat corredor de l’escuderia Guzzi i era un gran mecànic”, recorda el Ramon, que explica que cada tarda es reunia amb ell després de la feina per posar a punt els vehicles amb què havia participat en desenes de curses, d’algunes de les quals encara guarda els cartells originals.

 

La primera moto “de veritat” que va tenir va ser una Impala, amb la qual va recórrer tot Itàlia. Després va venir una Bultaco Metralla, i desenes de vehicles més fins a comprar la Suzuki 1.500 cc que condueix avui. Assegura que ha voltat tot Espanya i bona part d’Europa a cavall d’una moto, acompanyat de la seva dona, que comparteix la seva passió per aquests vehicles.

 

Amb l’ajuda d’aquesta complicitat, i moltíssimes hores de feina, el Ramon s’ha convertit en un dels penedesencs que compta amb més motos antigues restaurades. Des que hi va començar a treballar, ara fa trenta anys, compta que deu haver recuperat una trentena de vehicles. La seva predilecció són les motos dels anys 50 i 60, les dècades en què ell corria. “Fa anys vaig recuperar una BCA del 1923, però no és el que faig habitualment. Ara, la meva gran obsessió són les motos de gran cilindrada de la casa Derbi”, apunta el Ramon.

 

La marca de motos catalana va ser una de les protagonistes de la dècada dels 80, quan va llançar al mercat la popular Variant. Abans, però, havia apostat per la fabricació de motocicletes de gran cilindrada, que no van tenir gaire èxit al mercat perquè eren cares. “Com que no se’n van vendre massa unitats, és molt difícil trobar peces de recanvi per a aquests vehicles. Però internet fa miracles”, assegura el Ramon, que des que es va jubilar dedica la major part del seu temps a aquesta afició.

 

La bona feina que fa amb la restauració de motos antigues ha fet que fins i tot la família Rabasa, propietària de la marca Derbi, s’hagi interessat per la seva col·lecció, ja que és una de les persones que compta amb més exemplars recuperats de la marca. “Vaig conèixer els Rabasa durant una exposició de motos i em van dir que vindrien a veure els sis vehicles que he recuperat, però encara no han vingut”, diu el Ramon, que matisa que les deixaria per una exposició, però no es desfaria d’elles per cap preu. “El procés de restaurar un vehicle d’aquest tipus és com fer créixer un fill. Quan és gran no te’n vols desprendre”, diu el Ramon, que al llarg de la seva vida ha canviat algun vehicle, però només n’ha venut un.

Malgrat que assegura cofoi que recuperar motos l’omple de satisfacció, també reconeix que és un hobby molt car. “La darrera moto que vaig comprar, la vaig trobar per internet per peces. Ara l’hauré de reconstruir amb tota la despesa que això comporta, però no em fa res. Quan veig el resultat, compensa”, remarca el Ramon Martínez, que pot presumir de ser de les poques persones al món que condueix una Derbi 3,5 bicilíndrica o una BMW R-69S, dues de les joies que inclou la seva col·lecció.

 

La inversió que ha de fer amb cada moto que restaura no li fa mal, però sí que li pesa que cap dels seus tres fills hagi heretat la passió per aquests vehicles. “Què passarà amb tota la feina que he fet?”, es pregunta preocupat el Ramon mentre un dels seus néts corre entre les motos restaurades amb un trepant que li han portat el Reis, imitant el seu avi quan les arregla. Em sembla que ell és la resposta.{/payplans}