El quartet d’harmòniques finlandès Sväng actua diumenge en un original concert al FIMPC
El 34è Festival Internacional de Música Pau Casals continua amb nous concerts i ho fa aquest diumenge trencant la dinàmica del que es coneix com a música clàssica oferint la possibilitat de poder escoltar el quartet d’harmòniques finlandès Sväng, en la que serà la seva única actuació al país. Sväng, Harmonica Ensemble potser no fa pensar immediatament en Art en majúscules o en les composicions clàssiques de la música, però aquesta formació, fundada el 2003, ha demostrat als incrèduls que aquest petit instrument pot ser molt expressiu i que el seu potencial és, de fet, il·limitat.
Â
Amb una posada en escena energètica i dinàmica i un repertori de música original composta pel mateix grup, Sväng s’estableix per enlluernar i delectar els oients de tot el món. En la seva música, la malenconia eslava es veu reforçada per un solc rítmic compulsiu que il·lustra l’amor del grup per la música de tots els colors. L’àlbum debut de Sväng, llançat el 2004, va ser un èxit immediat i va aconseguir la fama a tot el món, seguit de la mostra WOMEX el 2007 i de reeixides gires per Europa, EUA, Mèxic, Japó i Xina, incloent-hi moltes aparicions en ràdio i televisió, com el llegendari xou de Cap d’Any de Jools Holland a la BBC2.
L’element de connexió en aquesta barreja única d’estils és el ritme continu creat per l’original acord de l’harmònica Harmonetta i el so increïble de l’harmònica baixa. El groove oscil·lant i els solistes
virtuosos poden semblar una mica nostàlgics, però les inspirades improvisacions i la manera frenètica d’interpretar aquesta explosió musical fan que Sväng sigui una banda totalment contemporània.
Potser el seu fort atractiu es pot atribuir a la novetat del so de conjunt unit al seu programa únic de ritmes virtuosos dels Balcans, de tangos apassionats, músiques del món provinents del nord i improvisacions salvatges: un espectacle que ha de ser viscut en directe. Sväng està format per Jouko Kyhälä, harmonetta, harmòniques cromàtiques i diatòniques; Pasi Leino, harmònica baixa; Eero Grunström, harmòniques cromàtiques i diatòniques, i Eero Turkka, harmòniques cromàtiques i diatòniques.
Dissabte, concert d’orgue
L’orgue del Vendrell és un dels elements importants del 34è Festival Internacional de Música Pau Casals, i per aquesta raó s’ha convidat l’excel·lent organista Jan Willian Jansen a fer un concert a l’església del Vendrell demà a les deu de la nit. L’organista estarà acompanyat per la mezzosoprano Eulàlia Fantova.
Jan Willem Jansen va néixer a Holanda, on va fer els estudis musicals amb Jan Warmink, Willem Mesdag i Wim van Beek. L’any 1977 obtingué el títol d’orgue al Conservatori Royal de la Haia, i perfeccionà els seus coneixements amb Ton Koopman, a Amsterdam. A més de pedagog, també es dedica a la interpretació amb les millors formacions barroques d’Europa, com la Chapelle Royale de París, el Colegium Vocale de Gand o l’Hesperion XX amb Jordi Savall, entre altres. Per al concert del Vendrell, Jan Willem Jansen ha preparat un programa amb obres de Flamand, William Byrd, Eustache du Caurroy o Johann Sebastian Bach i extractes del Llibre d’orgue de Tolosa.
Entusiasmat amb l’orgue vendrellenc
L’organista s’ha mostrat molt entusiasmat de poder utilitzar l’orgue del Vendrell, un orgue lligat a Pau Casals i que va ser encarregat l’any 1775 a un constructor suís, membre d’una insigne nissaga d’orgueners, anomenat Ludwig Scherrer, a qui entre 1764 i 1804 se li coneixen una dotzena de projectes en diferents esglésies catalanes (Valls, Alcover, Porrera, Lleida, Vic…). Entre aquests projectes hi ha l’orgue del Vendrell, que va sonar per primer cop l’any 1777.
Inicialment es va instal·lar al lateral de l’església i es preveia que tingués uns 1.500 tubs (o flautes). Finalment, amb els tubs afegits a la cadireta, l’orgue compta amb 1.923 tubs. Segons consta a la documentació històrica, va costar molts diners, que van ser sufragats per impostos, donacions de particulars i famílies, ofrenes de confraries i recaptes populars.
El manteniment d’un “monstre” sonor d’aquestes característiques és molt costós i cada cert temps necessita una posada al punt i, fins i tot, una restauració. Al llarg dels seus gairebé 250 anys d’història, l’orgue del Vendrell ha estat intervingut en diferents ocasions i també ha passat llargs períodes de patiments. Una de les intervencions més sonades va ser la que va proposar (i sufragar) Pau Casals l’any 1929: l’orgue es va restaurar, es va modernitzar i es va canviar d’ubicació. Va ser traslladat des del lateral de l’església al mig del cor. Sembla que aquest canvi d’ubicació va fer perdre sonoritat a l’instrument i per això s’hi van haver de fer altres ajustaments no previstos per tal de recuperar-ne. Recordem que el pare de Pau Casals havia estat organista del Vendrell, càrrec que va assolir amb només 20 anys. L’última de les restauracions importants ha estat la més recent (2010), amb el desmuntatge complet de l’orgue, gràcies a la qual torna a sonar amb tota la seva esplendor.
Els dos pròxims concerts seran a càrrec de l’Orquestra Camerata XXI, el primer dijous que ve i el segon el pròxim dissabe, dels quals n’informarem en la pròxima edició del setmanari juntament amb el de la pianista Kathia Buniatishvili que actuarà el dia 21 d’agost.
