L’escriptor Jordi Llavina s’endinsa en la complexitat de les relacions personals en la seva nova novel·la
Jordi Llavina, gelidenc de naixement, és llicenciat en Filologia Catalana i treballa com a periodista. Aquesta és la seva primera novel·la de narrativa reconeguda i que des de dilluns ja es pot trobar a qualsevol de les llibreries del nostre país. La llista de títols de Llavina és ben llarga. Ha escrit innombrables llibres de poemes com La corda del gronxador (2006. Premi Ciutat de Mallorca), Diari d’un setembrista (2007. Premi Alfons el Magnànim i Premi de la Crítica Serra d’Or), Diari d’un leprós (2007. Premi Ciutat de València) País de vent (2010. Premi Vila de Martorell) i Vetlla (2012), amb el qual va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés de poesia, dins els Octubre. Llavina es va a donar a conèixer com a escriptor l’any 2001, justament quan va rebre el Premi Josep Pla de narrativa amb l’obra Nitrato de Chile.
Actualment presenta setmanalment el programa L’última troballa, que s’emet per la Xarxa de Ràdios i Televisions Locals, col·labora a la secció dels Mails d’amor al programa L’Ofici de viure de Catalunya Ràdio i, també ho fa setmanalment i de fa una colla d’anys, ara amb el seu dietari, a les pàgines d’opinió d’aquest setmanari però també hi diu la seva a La Vanguardia, el Punt-Avui i la revista Sàpiens.


