L’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, desgrana a Vilafranca els motius per afrontar el camí cap a l’Estat propi
El diputat de CiU al Parlament europeu, Ramon Tremosa, va ser divendres a Vilafranca per pronunciar una conferència-col.loqui sobre “l’encaix de Catalunya a Europa”. La xerrada va comptar amb presentació i presència del candidat de CiU per l’Alt Penedès, Pere Regull.
Tremosa va basar el seu discurs en exemples clarificadors sobre com Catalunya podria funcionar, i millor, com a Estat propi. Aquest discurs va ser fruit de la seva experiència com economista i diputat al Parlament europeu, desmuntant el discurs de la por que d’altres partits estan utilitzant des de l’exitosa manifestació de l’11 de setembre.
Tremosa va iniciar el seu parlament destacant que cal una solució catalana, “ens trobem davant un conflicte democràtic i pacífic d’un poble que ha dit prou, i ara ja camina.” L’eurodiputat va remarcar diverses vegades durant la seva intervenció que tot sovint el govern espanyol “va de farol. Espanya ha presentat a la UE estadístiques que són falses, i cal una reestructuració exterior de la credibilitat (rescat). Si l’Estat no paga les factures, tenim una crisi més greu que l’econòmica, que és la crisi de la civilització. Si no es fa res, les pensions d’avui estan clarament amenaçades.”
Per Ramon Tremosa més enllà de la perillositat dels conceptes que s’utilitzen i del discurs permanent de la por, és molt important també tenir en compte l’actitud d’aquests partits, “és molt frívol que, qui està posant en risc les pensions, és qui més està fent el discurs de la por.”
L’eurodiputat va defensar en tot moment que és Espanya qui no està en condicions de permetre’s moltes coses, sap que corre el risc de perdre molt, i per aquest motiu “posarà molts pals a les rodes”. Tremosa va posar com exemple, la utilització del govern espanyol de la fàbrica de cotxes de Martorell, Volkswagen Martorell, al.legant que marxarien de Catalunya. “Pels qui no ho saben, aquesta fàbrica té dines de les seves instal.lacions un tram de via, d’aproximadament 1km, sent una de les estacions del corredor mediterrani, tant defensat per nosaltres.” L’eurodiputat va citar aquest exemple com una de les empreses que sortirien molt beneficiades si Catalunya pogués decidir per ella mateixa.
Tot i així, i amb les cartes damunt la taula, Tremosa va explicar que “als catalans ens falta també un llarg camí per recòrrer, i no serà fàcil, “encara ens hem de guanyar el dret a ser consultats. Però tingueu clar, que, quan hem tingut capacitat d’autonomia, ens hem sortit millor.”
Espanya, marca tòxica
Un dels temes que Ramon Tremosa va destacar en el seu parlament va ser el concepte de “toxic brand” en referència a la marca Espanya, “el mal espanyol més gran és que pel mercat internacional la marca Espanya és tòxica “toxic brand”. Ja fa anys que la marca Espanya no només no cotitza sinó que puntua a la baixa, de manera negativa. Catalunya existeix fora d’aquesta marca, un motiu pel qual nosaltres podem funcionar sols, i ells no volen deixar-nos anar”.
Tremosa va voler tancar el seu discurs insistint en la importància que la ciutadania catalana no es deixi intimidar pels discursos negatius, basats en la por. I va remarcar novament l’actitud hipòcrita de certs partits, sobretot en aquests moments, citant com exemple la reforma de la Constitució, “es reforma la Constitució, l’article 135.3, per afegir “pago deuda pública gozará de prioridad absoluta.”. Sense consultar, en secret, i sense referèndum. “I el PSC n’és còmplice d’aquesta reforma que farà que primer es paguin interessos a pensions. Abans d’impagar el deute es tocaran temes socials, aquells que tant defensen a les manifestacions. En són responsables de la signatura de Zapatero i Rajoy una tarda, en secret, sense dir-ho a ningú.”
L’eurodiputat va cloure la seva xerrada posant dos exemples de líders europeus que s’han significat per les seves actituds valentes davant situacions de crisi, “Goran Pärson, primer ministre suec. L’any 1994 sap que la crisi acabaria amb el seu país i proposa una “poda” a tots els nivells. Només així en un parell d’anys el país tornaria a créixer. l’any 1996, havien sortit de la crisi. Però va caldre una actitud valenta i gens dubitativa.”
De l’altra banda, Martin Schulz, president del Parlament Europeu. El deute avui, són impostos demà. I privatitzacions, demà passat.
