Torna David Monteagudo, ara amb una antologia de contes
Torna David Monteagudo amb un nou llibre, el quart en encara no tres anys. Si fins ara s’havia posicionat a les llibreries i a les llistes de més venuts amb novel·les, amb Fin com a gran triomfadora, aquesta vegada “debuta” com a contista amb el recull d’històries curtes que avui arriba a les llibreries amb el títol d’El edificio.
Aquest és un dels tres originals que Monteagudo i el seu editor a Acantilado havien triat en primera instància com a publicables. I ara ja són tots tres títols a les llibreries: Fin, Marcos Montes, Brañaganda i aquest (originalment amb el títol Cuentos que acaban mal).
Amb El edificio, Monteagudo assaja un altre sistema. El llibre ha anat creixent amb el temps, de manera que ha acabat incorporant contes escrits fa ben poc temps.
N’hi havia més, d’històries, però l’editor n’ha triat divuit, pel que l’autor considera que es pot parlar d’una antologia per la varietat de temes i d’estils que té.
Pel que fa a la temàtica és diversa però si hi ha un fil conductor és el caire autobiogràfic que marca cada conte. Des d’un punt de vista subjectiu, l’autor s’ha inspirat en històries que ha conegut. Així, s’hi pot trobar un conte, El grito, basat en les sensacions, viscudes en pròpia pell, experimentades en el bastiment d’un pilar de vuit. Però també hi ha un relat eròtic i altres amb un dels seus temes preferits, el terror.
El edificio és ja una obra més madura pel que fa a l’estil perquè ja no hi predomina “aquella obsessió per fer gran literatura de quan comences”. Monteagudo s’ha barallat amb el llenguatge per aconseguir trobar el vocabulari precís, “sense empobrir el llenguatge però sense ser pretensiós”.
David Monteagudo es mostra il·lusionat de debutar als ulls de tothom com a contista, tot i que és un entusiasta dels grans llibres de relats com els de Borges o Calders.
Un pas més en la seva carrera literària que li permet consolidar un nom avalat ja pel bon funcionament de les novel·les anteriors, Fin, Marcos Montes i Brañaganda.
Mentrestant, l’escriptor espera l’estrena de la versió cinematogràfica de Fin, que ja ha vist i que l’ha deixat satisfet perquè “tot i les llicències argumentals condicionades pel format cinematogràfic s’ha conservat l’esperit de la novel·la”.
