El judici per l’intent d’assassinat de Salvador Miralles, vist per sentència
Després de quatre dies intensos de judici, el cas Miralles està vist per sentència, una sentència que tot apunta que es farà esperar encara uns dies. Dilluns va començar a l’Audiència de Barcelona el judici pel pressumpte intent d’assassinat del qui va ser regidor de CiU i alcalde de Torrelles de Foix, Salvador Miralles, després de presentar el juliol del 2004 una moció de censura a qui fins aleshores havia estat el seu cap de files al municipi, el també convergent Erasme Torrents.
Al banc dels acusats hi seien cinc persones més, entre elles el qui aleshores era president local de CDC del poble, Albert Parellada, el fotògraf vilafranquí Joan Güell, l’exmilitant del PP Isidro Alfonso i el seu fill Sergio Alfonso, per a qui el fiscal demana dotze anys de presó, i també Sebastian Bayona, per tinença il·licita d’armes.
Llarga intervenció de Torrents
Erasme Torrents està acusat de planejar l’assassinat. Segons la fiscalia, quan era alcalde, Torrents va canviar un pla urbanístic per augmentar un sòl edificable en una zona on tenia interessos, extrem que va negar. Dilluns, després d’una llarga intervenció, Torrents es defensava dient que ell i Miralles no es portaven malament d’inici. Torrents va mantenir que ell volia que Miralles fos el número u a les eleccions municipals del 2003 per CDC, però que finalment Miralles va preferir ser-ne el dos. En aquest sentit i en la declaració que va fer Miralles dimecres, aquest va contradir Torrents assegurant que les eleccions d’aquell any es van guanyar gràcies a la seva figura i que ell volia compartir dos anys l’alcaldia amb Torrents. Després de les eleccions i amb Torrents ja d’alcalde, aquest va anar presentant Miralles a diversos habitants del poble i tothom li deia que era un “fantasma”, segons va mantenir al judici. A més, alguns regidors i treballadors de l’Ajuntament transmetien a Torrents que abandonarien el càrrec si no ho feia Miralles. Tot plegat va fer decidir Torrents a demanar a Miralles la dimissió, un fet que aquest darrer no es va prendre gens bé i que va acabar desencadenant la moció de censura que Miralles va presentar amb el suport del PSC. Després d’aquests fets, Torrents es va defensar al·legant que mai no es va plantejar agredir o matar Miralles, i també va negar que hi hagués motivacions urbanístiques en les divergències entre tots dos. Fins i tot Torrents va insinuar que Miralles li havia fet propostes il·legals. La defensa d’Erasme Torrents i d’Albert Parellada i Joan Güell va demanar al judici l’absolució en considerar que no hi ha proves que incriminin els seus clients.
Objectes de persecució
De la seva banda, el qui aleshores era president de CDC, Albert Parellada, va negar que mai hagués ordenat apallissar o matar Miralles, però va ademetre que molta gent al poble li ho demanava. Parellada va afirmar que després de la moció de censura, ell i altres membres de l’equip van ser objecte d’una persecució per part del nou equip de govern que formaven Miralles i el PSC.
El vilafranquí Joan Güell, en la seva declaració ,va explicar que sovint feia encàrrecs per CDC i que fins a la moció treballava de fotògraf per l’Ajuntament. Güell va admetre que en una reunió entre CiU i PP, quan hi va haver la moció de censura s’havia decidit desacreditar el nou alcalde en la figura de Miralles dient que devia diners i que tenia un cotxe embargat. Per aquest motiu ell va fer una foto del seu cotxe i la va donar a Isidro Alfonso, perquè a través dels seus contactes al PP aconseguís confirmar l’embargament.
Els cinc advocats defensors van demanar durant l’inici del judici l’anul·lació de tot el procés, un fet que els magistrats del tribunal van considerar que calia decidir després d’haver escoltat i presenciat totes les proves.
50.000 euros per matar
Segons declaracions del narcotraficant Sebastian Bayona, a principis del 2005 li van oferir diners per matar Miralles. Preguntat per si coneixia algú que fes aquest tipus de feines, va afegir que li van donar una fotografia de l’objectiu, un mapa amb els llocs on el podria trobar i que li van oferir 50.000 euros, malgrat que mai no va veure ni un de sol. El traficant finalment es va tirar enrere i va decidir no cometre el crim. Sobre el rifle que li van decomissar, Bayona va reconèixer que no en tenia el permís, però que l’havia adquirit mesos abans a Andorra per fer pràctiques en una finca seva. La fiscalia li demana a ell un any i tres mesos de presó per tinença il·licita d’armes.
En darrer terme, Sergio Alfonso, a qui la fiscalia demana deu anys de presó, es va negar a reconèixer que mai encarregués el crim al seu traficant. No obstant això, sí que va admetre que quan havia pres cocaïna podia haver dit coses que després no recordés , i per tant va deixar oberta la porta a haver encarregat l’assassinat. Va dir que no tenia problemes econòmics i que mai no va mostrar una fotografia a Sebastian Bayona. Per això només explicava que el camell el volgués implicar en el cas per l’odi que li tenia davant un deute que hi havia de 500 euros.
