El 3 de Vuit celebra 30 anys aquest Sant Jordi
El setmanari penedesenc “El 3 de vuit” compleix aquest dilluns 30 anys de vida. El dia de Sant Jordi del 1982 va veure la llum el primer exemplar d’aquesta publicació que, ininterrompudament, ha informat els ciutadants de l’Alt i del Baix Penedès durant tres dècades. En la seva edició de paper ha editat un resum de 64 pàgines d’aquests 30 anys. En aquest 30è aniversari iniciem una sèrie de contraportades amb subscriptors del setmanari des del primer dia. Aquesta ho fem, excepcionalment amb dues contres, una per cada comarca penedesenca, amb la vilafranquina Fina Mestre i el vendrellenc Pep Vinyes.
El primer número es va fer d’una manera pràcticament artesanal i molt amateur. El que el lector té ara a les mans procura mantenir aquella essència de l’artesà que amb la seva obra pretén agradar al públic però ha fet un salt important en la professionalització.
Els titulars del primer 3d8 es feien amb Letraset, és a dir, lletra per lletra rascada pacientment sobre la pauta de l’original. Ara mateix la redacció no sabria viure sense l’InDesign i maquetar les pàgines al temps que es van escrivint els articles. L’evolució tecnològica ha estat espectacular en trenta anys i això ha permès agilitzar rutines de treball, accelerar els processos. La rapidesa que ofereixen les noves eines ha permès anar més depressa, la qual cosa facilita la feina però també té riscos. I el risc més gran és convertir un setmanari en una publicació massa immediata, massa descontextualitzada. “El 3 de vuit” ha sortit cada setmana molt conscient d’aquesta periodicitat i amb la voluntat d’informar amb certa perspectiva dels fets que es produeixen al Penedès i que la redacció eleva a categoria de notícia.
Seleccionar les notícies també ha estat una tasca canviant al llarg dels anys. El setmanari ha volgut ser sempre un referent informatiu i en èpoques de pocs mitjans de comunicació “El 3 de vuit” gairebé tenia la obligació de mirar d’encabir tot allò que fos mínimament noticiable. Trenta anys després, la multiplicació dels canals d’informació i l’allau de notícies que reben els ciutadans no obliga el setmanari a publicar-ho tot, però sí a mantenir la connexió dels lectors amb l’actualitat. Això passa per saber discriminar notícies i, al mateix temps, apostar per d’altres temes que ofereixin una visió amb més profunditat del què passa a casa nostra. Un equilibri raonable d’aquestes dues exigències garanteix que cada divendres milers de ciutadans comprin “El 3 de vuit”.
L’audiència d’aquest setmanari tampoc no ha estat homogènia durant aquests anys. El consum de premsa escrita ha baixat darrerament i “El 3 de vuit”, tot i fregar els 40.000 lectors setmanals segons el Baròmetre de la Comunicació, també ha notat el fenomen. Malgrat això, la fidelitat de molts lectors i la incorporació d’alguns de nous, fa que “El 3 de vuit” pugui celebrar trenta anys.
