Els socialistes presenten un decàleg amb 10 propostes econòmiques per combatre la crisi
Els socialistes han presentat un decàleg amb deu propostes en l’àmbit econòmic per poder ajudar a combatre la crisi i cercar llocs de treball així com generar noves activitats econòmiques. Volen un ajuntament “més valent” i afirmen que si els propers quatre anys governen Vilafranca les tiraran totes endavant.
Aquestes són les 10 propostes concretes dels socialistes per fer front a la crisi i per reforçar Vilafranca com a capital de serveis. En tot el procés d’elaboració del programa s’han recollit moltes propostes però destaquen el següent decàleg de mesures per anar endavant.
1. Posta en marxa del Consell Ciutadà per al foment de l’activitat econòmica i la creació d’ocupació.
Proposen el Consell Ciutadà com un instrument municipal de participació dels sectors empresarials i sindicals, amb l’objectiu d’estudiar i fer propostes en temes com: mesures de suport a la competitivitat de les empreses; mesures de suport a la formació i a la creació d’ocupació; mesures de gestió econòmica municipal; i mesures de transformació i dinamització de l’activitat econòmica local.
Les funcions d’aquest òrgan municipal consultiu i de participació podrien incloure:
– Proposar mesures de suport a la competitivitat de les empreses; mesures de suport a la formació i a la creació d’ocupació; mesures de gestió econòmica municipal; i mesures de transformació i dinamització de l’activitat econòmica.
-Fer una anàlisi acurada i un seguiment permanent de la situació de crisi al nostre municipi.
-Definir les bases per al desenvolupament econòmic local tenint en compte els sectors tradicionals i també incorporant nous sectors econòmics. En aquest sentit i d’acord als diferents estudis poden ser generadors d’ocupació els sectors emergents del disseny i l’audiovisual, la salut i el medi ambient i el sector dels serveis a les persones especialment els serveis adreçats a la gent gran.
-Posar en marxa programes de recerca i innovació.
-Revisar i ampliar l’oferta formativa amb l’objectiu de facilitar la inserció laboral.
-Establir relacions amb entitats, empreses i institucions treballant des del diàleg i la complicitat
-Impulsar el coneixement i la divulgació de les actuacions de desenvolupament econòmic de Vilafranca
2. Col·laboració entre el sector públic – empresa per crear activitat econòmica
-Sectors tradicionals àmbit del vi.
Continuar amb la línia de treball del clúster vitivinícola. Facilitar la transferència tecnològica i d’economia medi ambiental dins d’aquest sector.
-Activitat econòmica en l’àmbit de l’audiovisual i el disseny. Reforçar aquest sector. L’Ajuntament pot actuar de facilitador per aconseguir recursos econòmics a través de programes europeus o estatals (Pla Europeu d’Investigació – Innovació o del programa del Ministeri de Ciència i Innvovació – Avanza – InnPacto)
.
-Promoure nova activitat econòmica en l’àmbit de l’economia ambiental, de l’estalvi energètic i de les energies renovables.
-Serveis a les persones. Exemple: serveis a la gent gran. Només a Vilafranca, hi ha més de 4000 persones majors de 75 anys i projectes com l’equipament per gent gran a l’INCAVI són una necessitat social i una oportunitat per crear llocs de treball.
3. Creació del Centre d’Atracció de Talent, CAT. Una aposta per la innovació.
Esdevé necessari ubicar un espai on es trobin empresa, ciutadans, innovació i administració pública. Tenim experiències en altres municipis, també de la segona corona de Barcelona, que segueixen aquest model: Tecnocampus de Mataró, el Centre Tecnològic de Granollers o de Vilanova i la Geltrú, entre d’altres. El Pla General Urbanístic de Vilafranca ens apunta la possibilitat d’aprofitar la zona delimitada per l’estació de Rodalies – Renfe i l’àmbit del carrer Comerç per impulsar aquesta idea en un àmbit amb presència dels sectors tradicionals de vi i la incorporació de noves activitats econòmiques de serveis.
Estem parlant d’un espai resultat d’una intensa transformació urbanística amb motiu del cobriment i soterrament de les vies i la generació d’una nova oportunitat amb l’estació de regionals connectada amb la de Rodalies – Renfe.
La pròpia realitat de la Universitat actual fa inviable la descentralització del gruix de l’activitat universitària però, en canvi, es possible avançar en la línia de recerca i innovació, recolzada per la realització de màsters i postgraus. Els projectes fi de carrera, les tesis doctorals, la posta en marxa de càtedres, etc., permet la ubicació d’una activitat en recerca i investigació que recolzaria la transferència tecnològica de sectors tradicionals amb implantació en el nostre municipi (vitivinícola, automoció, etc.), com també la generació de noves economies dins de l’àmbit de la salut i del medi ambient.
Innovació, empresa i administració públiques, actuant de manera concertada per impulsar la ciutat del coneixement.
Proposem que aquest nou espai municipal ubicat en aquesta zona podria incloure:
– Centre de Transferència Tecnològica per potenciar i promoure la innovació i el progrés dins dels sectors productius tradicionals incorporant els àmbits del Medi Ambient i de la Salut. Aquest últim àmbit pot ser una font de sinergies amb l’Hospital Comarcal i el seu laboratori, de referència europea.
– Recerca, investigació i innovació a través d’estudis universitaris en format de projectes fi de carrera o tesis doctorals.
– Postgraus i masters universitaris.
– Cicles formatius de grau mitjà i superior
Les petites i mitjanes empreses també poden sortir beneficiades d’aquesta transferència tecnològica. Des de l’Ajuntament, hem d’afavorir en un sistema que aprofundeixi en el canvi tecnològic per posicionar-nos adequadament en les noves condicions de competència internacional.
El lloc no és indiferent. La centralitat de l’eix de la via que planteja oportunitats sense precedents per a la nostra vila.
El parc de la innovació serà el motor que anirà acompanyat d’altres actuacions per atraure noves activitats econòmiques al nostre municipi.
Dedicarem una aportació municipal de 500.000€ per impulsar aquest projecte.
4. Recuperem el lideratge comercial.
El comerç és un sector important per la seva contribució a l’ocupació, a la producció, perquè dibuixa el perfil de les nostres ciutats i és determinant per a la qualitat de vida dels nostres ciutadans.
El comerç ha experimentat canvis notables en els darrers anys ampliant els formats i adaptant-se a les necessitats de la ciutadania.
Així, cal avançar en dos àmbits, reforçant el comerç de tots els barris, especialment del barri del Centre que lidera l’activitat de comerç de proximitat, creant les condicions necessàries perquè esdevingui un punt d’atracció per a la comarca, i ampliant l’oferta comercial amb noves zones comercials que incorporin activitats econòmiques que difícilment es poden instal•lar en els nuclis urbans. Hem de garantir que els ciutadans tinguin accés a la diversitat de formats comercials i evitar les fugues cap a altres municipis propers.
Per això proposem avançar en l’illa de vianants del barri del centre i en la millora urbanística dels seus carrers (il•luminació, paviment, etc.), així com també el desenvolupament de noves zones comercials com la de la Girada.
Vilafranca ha perdut pes en el lideratge comercial cedint espai a altres municipis com Igualada o Vilanova i la Geltrú. La millora de les noves infrastructures com la C-15 encara pot empitjorar la situació si no reforcem la nostra oferta comercial.
En la situació de crisi econòmica i la creació de llocs de treball és estratègic tenir una posició de fortalesa en el comerç.
De la mateixa manera que el comerç, el turisme ha esdevingut una important font de generació d’ocupació no deslocalitzable i de promoció dels municipis per la que cal treballar. Hem de fer una aposta decidida per l’enoturisme.
Resum de propostes a desenvolupar per recuperar el lideratge comercial:
– Ampliar l’oferta comercial amb nous formats.
– Rehabilitació i millora dels mercats municipals.
– Avançar en l’oferta del comercial del barri del centre com a centre d’excel•lència. Ampliar l’illa de vianants i millorar l’espai públic (il•luminació, paviment, serveis, etc.).
– Millores en el comerç de proximitat de tots els barris de vilafranca.
– Turisme de la vila. Enoturisme.
5. La Vilafranca emprenedora socialment
Entenem per una Vilafranca emprenedora socialment aquella vila que preveu i planifica un seguit de serveis per a tota la comunitat en l’àmbit del servei a les persones amb l’objectiu d’avançar en la igualtat d’oportunitats. Els serveis a les persones no han de ser objecte de retallades, tot el contrari, han de ser prioritaris amb un doble objectiu: necessitat social i com a filó d’ocupació i creació de llocs de treball.
Invertim en educació i formació, la millor garantia per a la igualtat d’oportunitats. Benvingudes totes les propostes fetes des del rigor. Hem fet propostes en l’àmbit de les llars d’infants, convertir l’escola d’Art en escola Superior, etc.
Es necessari impulsar la formació professional, el foment de l’emprenedoria, i les ajudes per a la mobilitat internacional per raó d’estudis.
La gent gran, un actiu per a la societat
Només a Vilafranca, hi ha més de 4000 persones majors de 75 anys.
És molt important avançar en els serveis d’atenció a domicili i en fer realitat l’equipament per gent a l’INCAVI de residència i pisos tutelats.
6. L’economia social. El cooperativisme.
Les cooperatives poden ser una sortida viable a la crisi per alguns sectors, l’Ajuntament ha estat pioner a Catalunya amb les cooperatives d’Entrem-hi.
Per la seva dimensió social, des de l’Ajuntament he d’afavorir la viabilitat d’aquestes iniciatives i que signifiquen creació de llocs de treball.
Proposem un programa de suport a l’emprenedoria social.
7. La Vilafranca emprenedora culturalment.
Fem una nova apel•lació a la capacitat de lideratge cultural de l’Ajuntament i, en un període de dificultats, encara més. Sense proximitat la cultura viva no existiria i la construcció de la comunitat i la convivència seria impossible.
En aquest àmbit hi ha un projecte que actua de motor: el Museu del Vi – Vinseum.
El projecte urbanístic que transformarà el Vinseum en un Museu de referència ha de servir per impulsar l’activitat cultural i econòmica de la vila.
En aquests moments, el Museu està en un procés de transformació que permetrà noves oportunitats per a la vila. Les darreres subvencions del govern de l’Estat han assegurat bona part de la inversió necessària i en aquests moments es tracta de definir una oferta de serveis que els constitueixi com un museu de referència.
S’obren moltes oportunitats des del punt de vista comercial i social amb motiu d’aquest projecte.
8. La Vilafranca que transforma i millora el seu espai públic. En aquests moments de crisi, apostem per la inversió pública. La rehabilitació.
L’Ajuntament disposa en aquests moments d’una mitjana cada any de 7 Milions d’euros disponibles per fer inversió pública. Volem un Ajuntament que dediqui esforços a transformar els barris, recuperant espais públics i impulsant nous equipaments. Avui en dia un dels reptes principals és garantir uns barris en igualtat de condicions en tota la vila.
Aquí situaríem la segona biblioteca comarcal a l’Espirall vinculada a la llei de barris de l’Espirall o el pla d’intervenció integral al voltant del carrer Sant Pere, a Sant Julià, amb l’objectiu d’ampliar la rehabilitació d’habitatges, dinamitzar el comerç de la zona o millorar l’espai públic. Projectes que continuen la línia de treball del pla de rehabilitació del centre històric.
A títol d’exemple podem valorar la llei de barris de l’Espirall. Parlem d’un programa aconseguit l’any 2007 i que finalitza el 2011 amb un pressupost aprovat de 10.8M€.er Sant Pere situat al barri de Sant Julià.
Hem de continuar amb el programa de rehabilitació integral del centre històric incloent millores al voltat de la Basílica de Santa Maria i ampliant el programa de rehabilitació d’habitatges.
El projecte de soterrament i cobriment de les vies ha generat nous espais que ja estan ben acabats i que hem de començar a aprofitar per fer aparcaments, zones verdes o altres equipaments. El cobriment unirà realment els barris vilafranquins quan s’urbanitzi la llosa, superant així una barrera històrica.
Cal urbanitzar el cobriment ja finalitzat pel Ministeri–ADIF i plantejar com una iniciativa municipal l’ampliació del cobriment cap a les zones no cobertes.
9. L’estació de regionals connectada a la de Rodalies-Renfe.
El cobriment i soterrament de les vies ens ha permès també aconseguir una instal•lació ferroviària que permetrà situar a Vilafranca una de les vuit estacions de regionals de Catalunya per aconseguir un transport ràpid cap a les principals capitals com Barcelona o Tarragona. Així ho recull el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya i el Pla Director Territorial de l’Alt Penedès.
La ubicació de la futura estació de regionals és idònia per raons de mobilitat i proximitat i constitueix un node de comunicacions vital pel territori. La ubicació proposada pel mateix Pla Director de l’Alt Penedès vincularà l’estació de regionals al pas de la C-15 i estaria connectada amb la línia de rodalies de RENFE. Per tant, estaria situada en un punt de fàcil accés per al transport públic i privat sense penalitzar el trànsit urbà de Vilafranca.
10. Una administració innovadora i propera al ciutadà.
Els Ajuntaments s’enfronten a una tasca cada vegada més difícil, a la vegada que estimulant: adaptar les seves organitzacions per a donar resposta a l’aparició de demandes que superen els models organitzatius tradicionals.
L’Ajuntament és la primera organització de serveis públics del municipi i comarca i ha de continuar el seu procés de modernització per oferir la millor qualitat dels serveis municipals i millorar el temps de resposta a les qüestions que plantegen els ciutadans.
Un dels primers objectius seria convertir l’oficina d’atenció al ciutadà en el Servei d’Atenció al Ciutadà ampliant el servei presencial i incorporant el canal web i telefònic.
