Milà i Fontanals, al dia
La figura de l’intel·lectual vilafranquí Manuel Milà i Fontanals ha passat per dos dies de reciclatge. El simposi que ha reunit a Vilafranca els estudiosos més destacats de la seva obra i trajectòria ha servit per actualitzar un personatge que va ser figura cabdal de la cultura catalana des de diferents vessants i, sobretot, “patriarca de la renaixença”, tot i la seva arrel romàntica.
Així ho va exposar el professor Joan Solé Bordes, que va recordar que, per entendre Milà i Fontanals, cal centrar-se en tres eixos: com a pioner en la recerca i els estudis del folklore; com a pal de paller de la Reinaxença, i pels seus estudis de literatura medieval.
Abans de començar el simposi, Solé Bordes comentava que Vilafranca ha tingut en compte Milà i Fontanals “a batzegades” i que, definitivament, no és tan conegut com hauria de ser perquè se n’ha fet poca divulgació. Solé va recordar que la darrera revisió de Milà i Fontanals es va dur a terme a Vilafranca l’ any 1984 amb motiu del centenari de la mort de l’intel·lectual.
En la mateixa línia s’expressava el president de l’IEP, Ramon Arnabat, el qual, durant la presentació del simposi, va dir que “ja era hora que s’analitzi la figura de Milà i Fontanals i que, a més, es faci a Vilafranca. En un context històric, Arnabat va recordar que la Vilafranca del segle XIX va ser una autèntica “fàbrica de catedràtics” amb projecció a Catalunya, amb noms com Barba i Roca, Torras i Bages i Llorens i Barba, entre d’altres. Aquest fet demostra, segons l’historiador, “la dèria col·lectiva per la cultura” que va permetre que, el darrer terç del segle XIX, Vilafranca tingués, per exemple, tretze associacions culturals, vuit teatres o sales de representació i 22 setmanaris i diaris.
En la seva intervenció com a coordinador del simposi, l’escriptor Albert Mestres va destacar, del certamen, l’àmplia capacitat per al debat que ofereix als estudiosos i la vocació interdisciplinària que l’ha impulsat a reunir especialistes de diferents àmbits.
Mestres va expressar la voluntat que el simposi sobre Milà i Fontanals “no és quedi en un fet aïllat” i que es puguin obrir línies d’anàlisi d’altres personatges que deixen empremta a nivell de Catalunya.
De la seva banda, el regidor de Cultura, Raimon Gusi, va destacar la rellevància d’un certamen d’aquest calibre per la importància del personatge i pel seu arrelament a Vilafranca. Finalment, el president de l’IEP va avançar que hi ha possibilitats que en el futur es pugui editar una publicació que reculli tant les ponències com les conclusions del certamen, que s’ha fet durant dos dies al claustre de Sant Francesc.
Encara que pugui semblar una convocatòria apta només per a entesos, per tant, molt minoritària i específica, el simposi sobre Milà i Fontanals ha aconseguit captar l’atenció de més de vint persones, una fita que, per a l’organització, ja es considera un èxit. Bona part del mèrit d’aquesta capacitat de convocatòria, a banda d’una bona coordinació i organització, es deu al cartell d’especialistes que s’ha aconseguit reunir per als dos dies.
Joan Solé Bordes va obrir la tanda del primer dia amb la ponència “L’entorn de Milà i Fontanals” i de com, el segle XIX, un reduït nucli de famílies del Penedès rural van aportar personatges destacats a l’àmbit acadèmic. El filòleg Joan Antoni Paloma va parlar sobre “Milà i Fontanals estudiós i col·lector de folklore” i de la importància de l’obra “Romancerillo catalán” i el “Romancerillo”. El filòleg vilafranquí Ramon Marrugat va exposar “El Penedès en l’obra de Milà” que va constatar els lligams que l’intel·lectual va mantenir amb la seva terra. Albert Mestres es va referir a l’èpica romàntica i a Milà com a peça clau en la construcció de l’èpica catalana del segle XIX. El professor Fonxo Blanc va assenyalar els punts en comú de Milà, Carles Riba i Joseph Bédier. El catedràtic Jaume Pórtulas va exposar la possibilitat que els treballs sobre èpica romànica de Milà haurien ajudat a la comprensió d’Homer. El catedràtic de la Universitat de Girona, Albert Rossic, va donar a conèixer les idees de Milà sobre l’ortologia catalana, o normes de bona pronúncia del català. Ignasi Roviró, de la Universitat Ramon Llull, va parlar sobre l’aportació de Milà a l’estètica, mentre que la doctora en Història de l’Art, Pilar Vélez, va parlar sobre Pau Milà i Fontanals. Finalment, el professor de literatura catalana de la URV, Magí Sunyer, va explicar el paper de Milà en la construcció d’una idea de país, des de l’àmbit docent, i d’investigació, com a literat.
