Castellers de Vilafranca, capdavanters també en any de transició
A principi de temporada, la segona de David Miret com a cap de colla dels Castellers de Vilafranca, ja va avisar que aquest seria un any de transició. La colla aprofitaria un any senar, sense concurs, per formar una nova fornada de castellers i cobrir les baixes sensibilíssimes a nivell de tronc. Noms com el de Jordi Colomera, Lluís Esclassans, Pere Almirall, Marc Fernández o el més sonat, Fèlix Miret, desapareixerien de les alineacions que tantes alegries havien donat els darrers anys. Finalment, la transició i la renovació s’han fet sense traumes i el que havia de ser un any tranquil ha acabat sent una temporada que passarà a la història, tal com ja l’ha definit David Miret.
Els culpables d’aquest nou trasbals, en positiu, de la història castellera la tenen dos castells: el cinc de vuit amb l’agulla, el darrer invent del laboratori de Cal Figarot, i el tres de nou amb folre i agulla, el primer descarregat mai per una colla.
A l’hora de fer balanç, Miret considera que cal valorar moltíssim aquestes dues construccions. El cinc de vuit amb l’agulla té la seva dificultat, tot i que encara no té lloc en la taula de puntuació, i més, tenint en compte que els verds només havien fet sis cincs de set i un cinc de set amb l’agulla en tota la temporada. A Reus es va provar i a la primera es va descarregar. Pel que fa al tres de nou amb folre i l’agulla, els vilafranquins van tornar a mostrar la seva determinació per la festa major quan, després de l’intent fallit del dia 30 i quan ningú no en donava ni un duro, van deixar tothom amb un pam de nas, per Sant Ramon, quan el van descarregar. Aleshores es va parlar de justícia per a una colla que, enguany, ha fet més tresos de nou amb folre que ningú, fins a catorze. El bon comportament de la torre de nou amb folre i manilles, amb quatre de descarregades després de l’ensurt de Mataró al juliol, ha estat un altre motiu de satisfacció per a la tècnica, orgullosa d’haver-la recuperat per a les places de Tarragona i Barcelona.
Content pel pilar
Finalment, David Miret es mostra especialment content pel nou equip pilaner, renovat de dalt a baix i que, en el seu primer any, ha tingut un comportament impecable amb set pilars de sis i cinc de set folrats descarregats. No haver descarregat el pilar de vuit amb folre i manilles (tres de carregats), tot i que dol després d’una època gloriosa, gairebé queda en anècdota.
Però l’any de les llums també ha tingut algunes, poques, ombres i a David Miret li sap greu que, al final de temporada, les ensopegades amb el quatre de nou a Sitges i del tres de deu amb folre i manilles de Tots Sants sembla que pesin més que tota la feina feta durant l’any: “Quan les expectatives són elevades, si no s’assoleixen, hi ha una gran decepció”, assegura Miret, que sap que la distància entre el triomf i el fracàs és molt curta.
Poca memòria
Com també sembla que és curta la memòria de la gent. Tal com recorda el cap de colla vilafranquí, de la mateixa manera que l’any passat tothom es va quedar amb el record de la imatge del tres de nou amb folre i agulla carregat pels Minyons de Terrassa, malgrat que els Castellers de Vilafranca van guanyar apoteòsicament el quart concurs consecutiu i van fer més castells que ningú, aquest any el final de temporada dels verds no ha acabat d’encaixar amb la trajectòria gairebé impecable de la colla. És el peatge que s’ha de pagar quan s’està al capdamunt de tot.
David Miret ja té dissenyada mentalment la temporada 2010. L’objectiu torna a ser el concurs (seria el cinquè consecutiu) i apostar fort pel quatre i el tres de nou amb folre i agulla. Miret també tindrà temps per acabar de trobar l’encaix correcte entre folre, manilles i tronc per al tres de deu, l’eterna assignatura pendent que no s’abandona.
