Embranzida folrada
Enguany la diada castellera de les Fires de Vilafranca va tenir un contingut especial en fer-la coincidir amb la 3a trobada de les colles del Penedès, després de les històriques, la primera feta a Sitges l’any 1994 i la segona a Gelida l’any 1995, tot plegat dins de la reivindicació de la Vegueria del Penedès.
Altres més avesats en aquest afer podran explicar el que diumenge passat es va avançar en aquesta reclamació, però qui signa aquest article, modestament, es limitarà a intentar comentar la trobada des del vessant purament casteller. Cal dir que la matinal va ser molt bona des del punt de vista de la relació entre les colles, fet que es va veure afavorit per l’agilitat de la diada que, puntual, començada a les dotze va cloure al voltant de les dues de la tarda.
Van començar la diada els Castellers de Vilafranca que per primera vegada enguany atacaven una tripleta de vuit pisos, estrenant de passada dos castells.
Els Xicots de Vilafranca, que van actuar en segon lloc, van desistir de provar l’anunciat primer castell de vuit de l’any, fet que va provocar certa decepció: hi havia molta confiança a poder-lo alçar vistes les proves dels darrers assajos. Però, en els castells, com tantes vegades s’ha dit, qui fa i desfà els castells és la canalla i diumenge, en segona ronda i amb el peu del quatre de vuit quadrat i començant a tancar-se la pinya, l’enxaneta va decidir que no era el dia indicat.
