Un austríac, un català i una brasilera a la galeria Palma Dotze

Avatar
15/05/2009 - 07:58h

 Per a aquesta exposició a Palma Dotze, comissariada per Antonio Zúñiga, s’han seleccionat tres edicions produïdes pel segell editorial Ediciones Originales. Aquestes responen a tres tipologies que el format múltiple recrea des dels seus orígens –a la dècada de 1960– i que dissolen, reformulen o amplien els marges del que s’entenia com a objecte artístic o obra d’art única i obren un ampli espectre de nous conceptes a considerar des de la perspectiva artística. Les tres obres són múltiples que s’aproximen al concepte d’instal·lació, bé per les seves dimensions o pels elements que contenen. Són obres de l’artista austríac Peter Friedl, del català Carlos Pazos i de la brasilera Vera Chaves Barcellos.
Apropament social
Dins la tradició de caràcter polític i social vinculada a l’obra gràfica des de les seves primeres aparicions, molts artistes contemporanis posen –mitjançant el format seriat o múltiple– una atenció especial vers els temes socials, «mostren un especial interès per portar l’art a l’arena social». Aquests tipus de reflexions troben ressò en l’art fent ús de suports com cartells, targetes postals, revistes o pamflets. Jenny Holzer, Félix González Torres o Barbara Kruger són alguns artistes representatius –entre molts d’altres– d’aquesta tipologia artística. L’edició de Peter Friedl respon a aquest perfil social reivindicatiu de les peces publicitàries i polítiques exposades al carrer, l’agitació social i la violència urbana. Untitled (Berlín) 1996-2007 és un cartell format per vuit peces de dimensions 237 x 336 cm, que s’exposa enganxat directament a la paret.
L’objecte quotidià sublimat
Aquesta tipologia de múltiple de Carlos Pazos es pot llegir com una renovació del simbolisme dels objectes (portats ja a l’esfera de l’art pel bodegó barroc), desvinculats de la seva funció original i assenyalats com a objectes artístics (en la línea del proposat per Marcel Duchamp, heretada per Martín Kippenberger o General Idea). L’edició ‘Aunque la seda se vista de mona’ (2006) consisteix en cinquanta mocadors de seda diferents, falsificacions de conegudes marques de moda, amb una serigrafia estampada en la qual es veuen uns micos en escenes humanitzades, en una sèrie d’imatges produïdes al segle XIX sota la influència de la sorpresa inicial de les teories darwinistes.
L’ estratègia fotogràfica
La tercera obra és la de Vera Chaves Barcellos i porta per títol ‘Per(so)nas’ (1980-2008). És una sèrie de divuit fotografies que formen un document, un segment d’informació captada per la veracitat de la fotografia com si de material antropològic es tractés. Aquest treball està emparentat amb les fotografies d’August Sander, pioneres d’aquest caràcter acumulatiu i antropològic, i els estudis de formes d’arquitectura més recents presentats per Bernd & Hilla Becher.
El conjunt d’imatges de Vera Chaves Barcellos participa de la intensitat de l’obra d’aquests artistes i afegeix un matís d’ironia contemporània que estableix una complicitat entre el seu treball i l’espectador.
 

També et pot interessar

Comentaris