Mondragón

Corporacions alfabètiques
Llull Casanova | Assessor financer
llcasanova@talentagestion.es
El nom de Mondragón, més enllà de ser una població del País Basc (Arrasate en euske- ra), és possible que no els digui res. De fet, potser ni tan sols aconsegueixen recordar a quina província basca es troba. Però aquesta sèrie d’articles sempre venen titulats pel nom d’una empresa (o grup d’empreses), i no pas per topònims.
Dit això, el nom de Mondragón els hauria de dir moltes coses. De fet, moltíssimes. Es- tic convençut que necessitarien paper i bolígraf per poder escriure la pila de noms que s’associen a la corporació Mondragón.
Aquest conglomerat empresarial aixopluga en format de cooperativa una llarguíssima llista d’empreses que han reeixit en els seus respectius sectors. Des d’empreses del sector de les finances com Laboral Kutxa (segurament la primera de la llista pels afici- onats al bàsquet), a empreses del sector industrial com la fàbrica de bicicletes Orbea, o la fàbrica d’electrodomèstics Fagor. I no acabem aquí. La llista és tan llarga i coneguda com la marca d’ascensors Orona o l’empresa de distribució d’alimentació Eroski.
Si els dic que al grup també hi ha una universitat i diverses escoles, es faran una idea de per què quan en economia i finances arreu del món s’estudia la història i el funcionament del moviment cooperativista, es prengui com a referent aquest gegant empresarial.
Bàsicament, i parlant des d’un punt de vista organitzatiu i financer, observem que les principals diferències entre una empresa cooperativa i una de “tradicional” són que l’aprovació dels objectius globals de l’empresa recauen en la totalitat de membres en la cooperativa (en principi, tots els seus treballadors), a diferència de l’empresa “tra- dicional”, on només decideixen els accionistes de l’empresa. De la mateixa manera, les cooperatives fan prevaler la consecució del benestar i la cobertura de serveis per al conjunt dels cooperativistes, mentre que l’objectiu d’una empresa “tradicional” és el de maximitzar els beneficis finals a repartir únicament entre els accionistes.
Per tant, a part de la propietat dels beneficis empresarials i de presa de decisió, si par- lem estrictament del funcionament organitzatiu i financer dels dos tipus d’empresa, la similitud és pràcticament absoluta. I malgrat tot, avui en dia encara s’acostumen a associar les cooperatives únicament amb el sector de la iniciativa social. Res més lluny de la realitat si observem la varietat de cooperatives arreu del món.


