J. P. Morgan
Corporacions alfabètiques
Llull Casanova | Assessor financer
llcasanova@talentagestion.es
Fundat l’any 1871 a Nova York, el banc comercial i d’inversió J.P. Morgan ha passat, al llarg de la seva història, per separacions forçoses, fusions i fins i tot desaparicions temporals del seu nom. Totes aquestes aventures financeres no han impedit, però, que s’hagi convertit en un dels bancs més grans del món.
Però en el món financer, més enllà d’aquesta capacitat de supervivència i superació de les dificultats, sobretot se’l coneix pel fet de ser el banc que a través de la seva empleada Blythe Masters va crear els CDS.
Els Credit Default Swap (CDS) o permuta per impagament tenen un funcionament ben senzill. Es tracta de pagar una prima o quota per cobrir-te d’un risc; d’un risc que no et paguin un préstec o un bo. És a dir, com una assegurança. Ara bé, tal com indica el mateix nom, en cas que es produeixi l’impagament, el que fas és passar el préstec o el bo impagat a la contrapart i, a canvi, reps els diners que, si no haguessis estat cobert, no hauries cobrat.
Suposo que els lectors es preguntaran quin interès pot tenir tot això, si un no és ni aficionat ni professional del món financer. Doncs em sap greu dir-los que un mal ús d’aquest tipus de derivats (el CDS és un tipus d’actiu financer de la família dels derivats) va ajudar a aguditzar la crisi financera que va esdevenir-se al llarg del 2008 i que ens va arrossegar a tots a una crisi global de bancs, empreses, famílies i un llarg i dolorós etcètera.
Com els explicava, el motiu per contractar un CDS és cobrir-se d’un risc d’impagament. I per poder cobrir-se ens cal tenir un préstec o un bo, que canviarem en cas que no ens el paguin. Així es va idear en un inici, però com saben, l’ambició per fer més diners a través de l’especulació va portar a una nova forma de CDS. Van aparèixer els CDS despullats.
Amb aquesta variant, tan un banc com una persona de manera individual podia contractar un cobertura sobre un préstec o un bo que no tenia en la seva propietat. Pagava una prima o quota a una contrapart (normalment una companyia asseguradora o un banc d’inversió) esperant que el préstec o el bo s’impagués i cobrés el valor del préstec o el bo sense haver-lo concedit mai o haver-lo comprat mai.
Per cada préstec o bo, hi havia moltíssimes persones esperant cobrar en cas d’impagament, i una sola companyia d’assegurances per pagar sobre l’impagament d’aquell préstec o bo. Un cop les primeres hipoteques escombraries es van deixar de pagar, una allau de soŀlicituds de cobrament d’aquests préstecs va caure sobre les companyies d’assegurances i aquelles que havien fet més CDS despullats per cobrar més primes no van poder fer front a les reclamacions i van fer fallida. Així, alguns dels que esperaven cobrar no van rebre els diners. Segur que el cas els deu sonar, i encara més si els dic els noms d’AIG… i Lehman Brothers.
