Ford
Corporacions alfabètiques
Llull Casanova | Assessor financer
llcasanova@talentagestion.es
Tots coneixem l’aportació del senyor Henry Ford al món de la indústria, arran de la invenció i aplicació del muntatge en cadena, cosa que va permetre incrementar la producció de béns i alhora disminuir-ne el cost de producció.
Però no sé si estaven al cas que, abans de fundar la seva pròpia empresa d’automòbils el 1903, va treballar com a enginyer en cap de l’empresa propietat de Thomas Edison encarregada de subministrar electricitat a la cuitat de Detroit. Va ser el senyor Edison qui va desenvolupar la bombeta tal com avui la coneixem i qui va esperonar-lo a muntar la seva pròpia empresa d’automòbils. Suposo que amb la benedicció d’un dels més destacats inventors, no podia ser ningú altre qui fes un invent tan cabdal per a la indústria.
Els anys van passar i l’empresa va créixer fins a convertir-se en una de les multinacionals més grans del món. Tant, que avui en dia es troba entre les 25 primeres. I Ford, com totes les multinacionals, per poder realitzar les seves inversions milionàries necessita captar diners que haurà de retornar, ja sigui mitjançant préstecs o bons.
Doncs sàpiguen que, malgrat la gran dimensió i volum de vendes de Ford, els seus bons el 2005 van rebre la qualificació o ràting (d’aquí a quinze dies els explicaré aquest concepte) de bons porqueria.
Un bo és un paper entregat per una empresa o país a un inversor que inclou el compromís de retorn dels diners prestats i el pagament d’uns interessos extres com a compensació (i aŀlicient) per prestar-los. Les empreses o països que emeten els bons reben unes qualificacions, i per això els bons es poden dividir en dues grans categories: bons en grau d’inversió i bons d’alt rendiment. Pertànyer a un grup o a un altre depèn de la solvència de l’empresa o país que emet el bo. És a dir, els inversors assumeixen més risc en els bons d’alt rendiment que en els bons de grau d’inversió.
Abans de la gran crisi financera del 2008, els bons d’alt rendiment (high yield) s’anomenaven bons porqueria (junk bonds). Com que iniciada la crisi ningú voldria bons amb aquest adjectiu, van rebatejar-los amb una obvietat com alt rendiment, ja que a major risc, major rendiment demanat.
Tot i així, dins la categoria de bons d’alt rendiment hi ha empreses amb bona salut financera (com descobriran properament). De fet, potser el nom de porqueria no s’ajustava suficientment a la realitat. Com apunten estudis publicats, durant el 2016 només el 6% dels bons d’alt rendiment van entrar en fase d’impagament.
I, per cert, els bons emesos per Ford van recuperar la qualificació de grau d’inversió el 2012, després d’una profunda reestructuració de la companyia.
