L’arquitecte Santi Vidal farà una conferència sobre la reobertura del Palau Reial fa 2 anys
Dissabte, a partir de 2/4 de 6 de la tarda, l’auditori de Vinseum acull una conferència per commemorar la reobertura del Palau Reial. L’acte anirà a càrrec de l’arquitecte Santi Vives, responsable de la rehabilitació de l’edifici que explicarà el procés de transformació del museu. La conferència se centrarà tant en el procés constructiu com també en la recuperació i restauració dels elements originals de l’immoble.
Â
Breu història
La reforma arquitectònica del Museu va tenir com a objectiu crear un complex socialment integrat i una plataforma de participació ciutadana, un museu del segle XXI, una fita a Vilafranca i la seva comarca i un reclam per a totes les persones que s’interessen la cultura, la història i el pensament contemporani però també per l’enoturisme. El projecte va rehabilitar i consolidar l’estructura del palau medieval i de la capella de Sant Pelegrí (totes dues seus històriques ja reformades actualment) i els va posar en relació amb un edifici de nova planta (encara per començar) que comptarà amb tots els espais i serveis propis d’un centre cultural i social d’última generació.
S’inaugura la primera fase
L’edifici del Palau Reial, disposa de 1800m² de superfície útil. D’aquests, 500m² són d’exposició. També compta amb un auditori amb capacitat per 168 persones, una botiga i una taverna per a la degustació i la promoció de les cultures del vi i el cava. Vinseum vol ser un espai dinàmic, amb una programació cultural potent i diversa, que vincula vi, cultura, gastronomia, pensament, arts escèniques, obert a diferents tipus de públic. Santiago Vives va crear uns espais acollidors, a escala humana, que permeten experimentar l’experiència del passat i gaudir el present. La intervenció de restauració ha fet guanyar protagonisme als elements constructius d’època medieval que conserva el Palau Reial i ha respectat els criteris de la reconstrucció que van dur a terme els arquitectes de la Diputació de Barcelona (molt especialment per Jeroni Martorell) a mitjans del segle XX. Santi Vives és un dels arquitectes catalans més destacats del moment, brillant en el diàleg entre lo nou i lo vell, entre l’arquitectura d’ahir i la d’avui. El seu projecte per al Museu Frederic Marès de Barcelona ha estat guardonat amb el premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art.
Sobre la història de l’edifici
El Palau Reial ,un edifici amb vuit-cents anys d’històriaComtes i reis de la Corona d’Aragó solien desplaçar-se sovint dins els seus territoris amb la seva cort. Els calia mantenir una xarxa de residències reials a les principals viles catalanes. Aquest cas és el de l’edifici del Palau reial de Vilafranca, fundat el 1209.Un dels inquilins més destacat va ser Pere III d’Aragó, Pere II de Catalunya, o simplement Pere el Gran.Va nàixer a València el 1240, fill de Jaume I i Violant d’Hongria, va heretar el comtat de Barcelona, el regne d’Aragó i València.Fou sota el seu regnat que la Corona d’Aragó va exercir un gran domini de la Mediterrània.L’any 1285 anava de camí a Salou per embarcar amb la seva flota direcció a les Illes Balears, a lluitar contra el seu germà, Jaume II, rei de Mallorca. Va caure malalt i va haver d’aturar-se primer a l’Hospital de Cervelló, a Olesa de Bonesvalls, i dies després a la seva residència reial de Vilafranca. El rei moriria la nit del 10 de novembre de 1285, a l’edat de quaranta-cinc anys, postrat en una de les estances del Palau de Vilafranca.Expliquen les cròniques que una gran comitiva fúnebre presidida pel fèretre del rei, es va desplaçar fins el monestir cistercenc de Santes Creus on va ser enterrat vestit amb els hàbits de monjo, tal i com havia deixat per escrit en les seves darreres voluntats.Quan el Museu de Vilafranca (actual VINSEUM) adquireix el Palau Reial, l’any 1936, es troba amb un monument amb bona part de les traces medievals perdudes i força malmès pel pas dels segles.El 1939 el museu vilafranquí accedeix al Palau i emprèn treballs de reforma que habilitaran els primers espais expositius oberts al públic.Entre 1943 i 1945 Jeroni Martorell i Terrats, director del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona redacta el projecte de reforma que li ha de tornar la fesomia de palau reial gòtic. La reforma s’estén fins 1950, es basa en models del gòtic civil català, aprofita les antigues estructures conservades i incorpora els elements historicistes de nova construcció que podien haver format part de la construcció original.
