Els campanars de Santa Maria brillaran per les festes de Nadal
Dijous, a primera hora del matí una grua col·locava la creu central a la façana de la basílica de Santa Maria. Eren els darrers treballs de la primera fase de restauració de Santa Maria que es van iniciar a principis de juliol. Cinc mesos i mig per realitzar unes obres que, amb al lloguer de les dues bastides, pugen a 300.000 euros.
L’origen de tot es va iniciar quan les ventades del gener de fa gairebé dos anys van destapar greus deficiències als dos campanars i la creu, amb el conseqüent perill de seguretat pels vianants. Per festa major del 2009, inicialment es van instal·lar les bastides per prevenir i, ara, finalment, després de les obres i gairebé un any i mig més tard, els dos campanars bessons de Santa Maria tornaran a brillar tot coincidint amb les festes nadalenques.
La creu central que es va col·locar ahir s’ha construït completament nova, donat que l’original fa uns anys s’havia apedaçat i un tros n’havia caigut. Fa 750 quilos de pes i les tasques d’elaboració de la nova creu feta de pedra han anat a càrrec de l’empresa vilafranquina Marbres Joan Escala. Les obres han estat realitzades per l’empresa Rècop que ha reparat les esquerdes que hi havia als campanars bessons a més de subtituir les teules malmeses i s’han construït de nou les peces que coronen la cúpula dels dos campanars tal i com s’explica en el reportatge d’aquesta mateixa pàgina. Les obres han finalitzat però això no vol dir que s’hagi cobert el pressupost. De fet, i tal i com explica mossèn Jaume Berdoy, rector de Santa Maria, si s’hagués hagut d’esperar a tenir la totalitat de la suma de diners que pujava aquesta primera fase, a hores d’ara encara no haurien començat. I és que, de moment, només s’ha cobert la meitat dels 300.000 euros, l’altra es pagarà a través d’un préstec.
Del 50% cobert s’ha de destacar que no hi ha cap subvenció de cap administració. En aquest sentit Berdoy ha explicat que s’està en converses amb l’Ajuntament de Vilafranca i que es trucarà a la porta de la Generalitat i la Diputació. Tot el que s’ha aconseguit fins ara ha sigut gràcies a les aportacions de donatius, bé sigui amb l’apadrinament de pedres a títol individual o col·lectiu o bé a través de l’organització de diferents esdeveniments, les recaptacions dels quals han anat íntegrament a la restauració de Santa Maria. En destaquen alguns, com el darrer concert de l’Escolania de Montserrat o el sopar solidari organitzat per la Cadena SER per festa major. També, la parròquia ha fet alguna col·lecta prorestauració.
Per mirar de cobrir l’altra meitat del cost, el rector de Santa Maria ha explicat que es manté oberta la possibilitat d’apadrinar una pedra de Santa Maria i que, pel que fa a propers esdeveniments, la comissió “Santa Maria 2020” està treballant a organitzar un altre concert amb l’Orfeó Català o bé la Coral Sant Jordi, malgrat que no hi ha res concretat.
Finalment, les peces velles que han estat substituïdes quedaran exposades a la capella lateral de l’entrada principal, just al costat del baptisteri, on hi ha també els plafons amb els noms dels padrins. “Volem que la gent comprobi en quin estat es trobaven les peces” ha explicat mossèn Jaume.
Mentre no es retorni el préstec dels 150.000 euros, la parròquia no tirarà endavant les tasques de restauració de la segona fase que, segons marca el Pla Director de l’obra sencera, apuntarien a la reforma total de la teulada. En aquesta mateixa pàgina webd8 hi ha una àmplia galeria d’imatges. (Fotos: FÈLIX MIRÓ)
Jaume Satorres reprodueix les cúpules dels dos campanars
L’empresa Rècop, una de les pioneres en restauracions, encarregada de les tasques de restauració dels dos campanars i la creu que corona la façana principal de Santa Maria va encarregar al ceramista de Santes Creus Jaume Satorres una reproducció idèntica dels jocs de cada final de cúpula dels dos campanars a partir dels originals. En dos mesos, Satorres ha reproduït unes peces que es trobaven en un estat d’envelliment important. Explica diferents motius com a causants d’aquesta degradació. Un d’ells n’ha estat el ferro que passa pel mig i que servia per sostenir el parallamps. Amb el fred i la calor es van anar produint contraccions que amb el pas dels anys van provocar l’expandiment de les peces, algunes de les quals tenien parts trencades. El fort vent va ser un altre dels provocants de la degradació.
El final de cúpula el formen un joc de tres peces on, pel mig de totes passa el suport del parallamps. En només seixanta dies, Satorres n’ha fet dos jocs exactes. Va calcular el 13% d’encongiment del forn i partint d’aquesta base va fer les sis rèpliques que s’han acabat reomplint de calç i arena. Un dels problemes més importants que ha tingut el ceramista tarragoní no ha estat el treball de realització sinó el de secatge. Les sis peces s’han acabat envernissant amb el verd típic de l’època (es calcula que les originals poden ser del segle XVIII), que en diuen verd plom i a l’interior de les peces s’ha col·locat un tub d’acer inoxidable acabat amb plom fos perquè tingui dilatació, per evitar que es torni a repetir l’expandiment de les peces.
Satorres té el seu taller de ceràmica a la plaça del Monestir de Santes Creus i es dedica a fer reproduccions de capitells i regals d’empresa en ceràmica. Va començar als 18 anys i és dels pocs ceramistes que queden al país. Els seus inicis van ser a l’Escola Massana i amb el temps ha guanyat diversos premis en reconeixement a la seva tasca. Després del treball d’aquest dos mesos assegura haver “disfrutat” de valent reproduint unes peces que les ha qualificat de “meravelles”. A cadascuna de les sis peces que componen els dos jocs hi ha dibuixades unes flors juntament amb una mena de serp que dona la volta a tota la peça. La peça final porta la corona de la Mare de Déu.
La ceràmica que ha fet servir per les reproduccions és la de tota la vida, la de fang vermell que també ha servit per fer les rajoles del campanar substituïdes.
