El monument a Lluís Companys es troba sol
Segurament si Lluís Companys aixequés el cap no li agradaria veure el tracte que rep a Sant Sadurní. L’Ajuntament va aixecar un monument en honor seu, que no s’ha inaugurat mai i que tampoc rep cap manteniment. Només cal acostar-s’hi per veure la situació en què està.
El projecte d’aquest monument, que està situat al parc que porta el seu mateix nom a la zona del Gat Cendrer, va ser aprovat pel govern de l’anterior legislatura. En aquella època, Esquerra estava al govern sadurninenc i es va fer aprofitant una subvenció per projectes de Memòria Històrica. El monument consta de dues plaques d’acer, un marbre a terra i uns llums per il·luminar-lo de nit. La peça es va instal·lar a finals de febrer de l’any 2008 i, des d’aleshores, només els republicans es recorden que existeix quan, un cop a l’any, homenatgen Companys.
Observant el monument, és fàcil d’apreciar-ne la deixadesa. A la part del davant li falta alguna lletra i està ple de ratllades, mentre la part posterior és un cúmul de pintades. Els llums no funcionen i fins i tot s’hi veuen els cables extrets fora de la seva zona. L’oposició demana reiteradament que s’actuiï per condicionar aquest espai de memòria històrica. 
No obstant això, l’alcalde, Joan Amat, reconeix que el monument està en mal estat però explica que després de l’estiu i, “si pot ser, abans de Fires”, esperen condicionar i posar en una millor situació aquesta peça.
Can Ferrer
A banda del monument a Companys, hi ha altres zones de la vila que es veuen deixades i sense apreciar-s’hi cap voluntat d’actuació. Una de les zones més polèmiques d’aquesta legislatura és el Castell de Can Ferrer. No serà un espai juvenil, perquè per a això es va habilitar Can Mas de la Riera, però de moment l’edifici està en ruïnes. L’estat que s’hi aprecia, en ruïnes i tancat, pot causar un perill per qui s’hi acosti. A l’entrada, un cartell resa clarament: “Perill d’enfonsament. Prohibit el pas”.
Aquest és un dels equipaments sobre el qual tots els grups municipals feien propostes en els seus programes electorals del 2007 però, a dia d’avui, encara no s’ha consensuat cap projecte ni ús per al futur. Aviat s’hi acabarà la primera fase de rehabilitació per aguantar-ne l’estructura, però s’endarrerirà la segona, a causa de la reducció en inversió que es farà el 2011. Més endavant tocarà decidir què s’hi fa, però Joan Amat veu que per aquell recinte s’hi prepararà un espai per als joves.
D’altra banda, l’entrada a la vila per la carretera de Masquefa, just davant de Can Ferrer II, mostra una vegetació aixafada.
Escola Vilarnau
Finalment tampoc se sap què se’n farà de l’espai de l’antiga Escola Vilarnau. Els entorns del recinte fan palesa la seva soledat. El pati interior està descuidat, i els arbres de la part posterior embruten considerablement el carrer de les escoles, fet que ha comportat les queixes dels veïns. Aquest espai està en desús deprés de desaparèixer l’escola Vilarnau, que el va ocupar durant anys. Des d’aleshores s’ha parlat de diferents serveis que podrien ocupar aquestes instal·lacions, però el que ha sonat amb més força
ha estat el d’ubicar-hi la Biblioteca i l’Arxiu municipal. De fet, la Diputació de Barcelona ja va fer un projecte de la viabilitat d’ampliar la Biblioteca amb l’actual edifici.
Malgrat tot, l’equip de govern i l’oposició no es mostren d’acord en aquest tema i, de moment, sembla que les escoles velles seguiran buides. El que sí s’hi està fent és un avantprojecte per valorar què s’hi instal·la. S’apunta que hi aniran serveis municipals, un centre cívic i també espais per a les entitats. En tot cas, el que s’hi faci serà sempre a partir de l’any 2012.
