“Vam seguir el guió previst i la victòria al Concurs és un reflex de tota la temporada”
El cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Àngel Grau, analitza la victòria dels vilafranquins al XXX Concurs de Castells de Tarragona.
Eren els favorits, tothom ho deia obertament i fins i tot la mateixa colla ho tenia assumit, però calia demostrar-ho en un context diferent com és el d’un Concurs i no pas una actuació convencional, on apareixen molts factors com els nervis, la pressió, l’estratègia o el cansament. Arribaven a la Tarraco Arena Plaça amb la xifra més gran mai assolida per una colla durant una temporada en castells de Gamma Extra, fins a 39, dels quals només un havia quedat carregat i sobretot amb una diferència abismal amb les colles rivals, en especial la que va donar més guerra fins al final com ja era de preveure.
Com tothom també tenia clar el castell de sortida. El 3d10 amb folre i manilles que la colla ja havia completat quatre vegades aquesta temporada. “Era el castell que marcava la diferència amb els quatres de nou nets que volien fer les colles vallenques d’inici”, diu Àngel Grau, cap de colla dels verds. No va ser el millor perquè com tots els castells d’aquesta magnitud hi passen moltes coses, i déu-n’hi-do les que van passar, però Grau insisteix en la “confiança” que aquest any li han agafat a aquest castell. “Hi ha un domini tan gran pel que fa al tronc que el què passa per baix ho saben arreglar molt bé”.
Els verds tancaven sempre les rondes i a la segona havia d’aparèixer el 4d10fm. Aquest era l’únic castell dels GE assolits per la colla vilafranquina que s’ha resistit a ser completat. Abans, la Vella i una sorprenent Jove de Tarragona l’havien carregat i això feia que els de la camisa verda l’havien de, com a mínim carregar, per mantenir la primera posició. No només el va carregar sinó que el descarregaven. Un castell que el tronc el va salvar en més d’una revinclada. A més Grau feia valdre que enguany “tenim una canalla perfecta, estan en un moment espectacular i l’equip de canalla ha fet un treball increïble. Tots estaven motivadíssims”. I del castell explicava que en assajos havien col·locat fins a dos cops el pis de setens i un cop sisens. “Ens el vam creure fins al final i el tronc estava supermentalitzat”.
Ensopegada amb el pilar
Però la Vella collava de valent i carregava el 3d9sf i obria el debat cap a quin castell tiraven els verds. El pilar o el nou. I Grau raona la decisió del perquè. “Volíem fer els tres castells que aquesta temporada ja havíem fet”. D’aquí la decisió de tirar el pilar amb puntals per calcar el mateix que havien fet per Sant Fèlix. “Si el carregàvem passàvem per davant”. Però per segons el pilar no l’aconseguien carregar. Què va passar? “El pilar se’n va anar enrere i amb un de vuit això es pot controlar, però quan només tens quatre mans dels puntals és molt difícil de defensar. És un castell molt difícil”. Un detall, els pilaners van demanar un punt de referència on poguessin mirar fixament en una mateixa línia. A més van parlar amb la gent de públic d’aquell racó perquè no s’aixequessin ni celebressin el pilar. “Ho van fer molt bé i ho volem agrair molt a l’afició”.
Un moment per recordar
I arriba al moment estel·lar de la diada. Després de més de sis hores els verds s’enfrontaven al castell que fins llavors no havien tret a plaça. El gegant 9d9 amb folre. “És un castell molt difícil. Anàvem molt mentalitzats a fer-lo. Jo estava convençut que com a mínim l’aconseguíem carregar tot i que sempre passen coses i de cop i volta una torre que havies arreglat resulta que s’espatlla i al revés”. La colla el va descarregar clavant un cop de puny sobre la taula i superant tots els condicionants. Era el castell que donava el títol per catorzena vegada als verds.
El temps ho capgira tot
Les coses es van girar per complet quan el dia abans Protecció Civil activava una alerta meteorològica per fortes pluges i tempestes que feia que l’organització decidís passar la jornada de diumenge del matí a la tarda. Una decisió consensuada amb les dotze colles que havien de participar-hi. Els Castellers de Vilafranca com totes les altres colles van haver de canviar la logística amb els setze autocars que tenien llogats. En aquest sentit, el cap de colla Àngel Grau, ha volgut destacar i agrair la gran predisposició d’Autocars Penedès assegurant que “ens ho van posar molt fàcil”. Com també Cal Soler que tenia preparat el dinar i que al final va servir els macarrons per sopar. I és que per Grau “Entraven la mar de bé”, i més després d’una maratoniana jornada.
Aquesta ha estat la primera vegada en les 30 edicions que es porten de Concurs que es feia en diumenge per la tarda. La jornada es va iniciar a les 4 de la tarda i es va allargar més de 6 hores i mitja per acabar a quarts d’onze de la nit. Grau ha estat clar i taxatiu “m’agrada més al matí. No es pot acabar fent castells a gairebé les onze de la nit i a més l’endemà molta gent treballa”. Només i posa una alternativa que seria la de començar en comptes de les deu del matí, a les dotze del migdia. Val a dir, que els canvis van fer que ni dissabte, ni diumenge no es fessin ni els pilars de comiat, ni sobretot l’acte de lliurament dels premis (els verds encara no el tenen a les vitrines ni saben quan els hi entregaran) ni la celebració posterior amb les corresponents fotos.
La reflexió final
“Estem molt contents de com va anar tot. Vam descarregar tres castells enormes. El guió previst el vam seguir i és un reflex de tota la temporada”, reflexiona finalment Grau. Vella, Joves i Jove van prémer molt, però com diu el cap de colla dels verds “ells van a màxims, però nosaltres sempre hem anat una mica més, igual que per Sant Fèlix i això a mi em motiva molt”. La colla acaba en aquest punt amb 42 gammes extra, amb només un d’aquests carregat i la resta descarregats. Tot plegat una barbaritat.
Ara, la Romeria de Montserrat, Igualada, Tots Sans i el viatge del Japó. I la pregunta és. Què li queda a la colla per aquestes diades? “Descansem una mica i valorarem que fem per Tots Sants, però la temporada ja la tenim feta”, diu el cap de colla més feliç. D’aquí a l’1 de novembre ens quedaran alguns dubtes com ara, voldran repetir el pilar de nou a casa?, o voldran descarregar el nou de nou a casa?, o tiraran per algun castell net que s’ha treballat també? O acabaran amb una actuació planera amb gamma extra, evidentment, però sense desgastar una colla que ho ha donat tot, enguany? Grau repeteix insistentment “la gent està supermotivada”.
