Els serveis fan créixer l’ocupació al conjunt del Penedès
El balanç és bo, però la FEGP planteja diversos reptes que s’han d’encarar
La Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) ha presentat aquesta setmana l’informe de conjuntura econòmica del primer semestre de l’any que exhibeix uns bons números al conjunt de l’Alt i el Baix Penedès i també al Garraf. Les tres comarques comparteixen un balanç favorable, amb màxims d’afiliació i mínims de la taxa d’atur registral, però no creixen igual ni amb la mateixa estructura.
El Baix Penedès registra el ritme més alt, amb un 4,6% interanual en mitjana semestral; el Garraf accelera fins al 3,4% i supera per primer cop el màxim del 2007, i l’Alt Penedès avança un 2,0% mantenint el pes industrial més elevat del territori. El senyal de fons és comú: hi ha més ocupació, menys atur i menys excedents laborals, però també diferències clares en disponibilitat de mà d’obra, estructura sectorial i ampliació empresarial. La terciarització és el tret comú del creixement, però no té el mateix significat a totes les comarques.
Al Baix Penedès, els serveis expliquen el 89% del guany interanual del segon trimestre, però el creixement és més repartit que a la resta del territori: la construcció i la indústria també hi contribueixen positivament. A l’Alt Penedès, els serveis també sostenen el creixement, però la lectura és diferent perquè la comarca manté el pes industrial més elevat del territori. La indústria representa el 26,2% de l’ocupació i continua condicionant el balanç: l’alimentació, begudes i tabac, amb un 10,6% de l’ocupació comarcal, perd 90 afiliacions i resta 0,2 punts al creixement. Això fa que els serveis compensin la feblesa industrial sense esborrar el paper estructural que la indústria continua tenint a la comarca.
De cara al segon semestre, la FEGP posa damunt la taula una sèrie de deures. El Baix Penedès ha d’aprofitar el ritme de creixement per reduir els excedents i consolidar ocupació més estable; el Garraf ha de transformar l’acceleració dels serveis en més productivitat i base empresarial, i l’Alt Penedès ha de preservar el seu diferencial industrial en un mercat laboral amb menys marge de mà d’obra disponible.
