Les paraules i la música de Pau Casals ressonen al ple del Congrés amb motiu del Dia Internacional de la Pau
L’homenatge a l’artista vendrellenc universal va aplegar Illa, Peramato, ministres i diputats del PP i el PSOE i l’abat de Montserrat
Les paraules i la música de Pau Casals van ressonar aquest dilluns al ple del Congrés dels Diputats, que va acollir un homenatge al músic vendrellenc amb motiu del Dia Internacional de la Pau i que va aplegar al president de la Generalitat, Salvador Illa, diversos ministres i diputats o l’abat de Montserrat.
L’acte, fet en el marc del 150è aniversari del naixement del músic, va començar amb un discurs de la presidenta de la cambra, Francina Armengol, qui va destacar que Casals va ser un artista “magistral i universal” que va fer de la música “una forma de diàleg i de fraternitat”.
A continuació, es van escoltar interpretacions del violoncel·lista Ettore Pagano, acompanyat al piano per Yoko Suzuki, que va fer sonar l’històric violoncel de Casals, un Matteo Goffriller de 1733.
La commemoració del Dia Internacional de la Pau, una celebració establerta com una treva d’alto el foc per part de les Nacions Unides el 1981, va permetre que les bancades del Congrés experimentessin també una certa treva política i s’asseguessin colze amb colze diputats del PP i del PSOE, així com representants d’ERC (Gabriel Rufián) o EH Bildu (Mertxe Aizpurua).
La cita també va reunit els ministres Elma Saiz (Inclusió) i Ernest Urtasun (Cultura), així com expresidents del Congrés, exministres (Narcís Serra) o càrrecs institucionals com la fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato, i l’abat de Montserrat, Manel Gasch.
Parlaments
Durant els parlaments, el president de la Fundació Pau Casals, Jordi Pardo, va destacar que Pau Casals va viure dos anys a Madrid gràcies a una pensió de la regent Maria Cristina. “Aquests dos anys van ser claus en la seva formació artística”, va remarcar tot dient que també va visitar el Congrés, on aquest dilluns se l’homenatjava, en diverses ocasions per escoltar debats.
Després Casals va mudar-se a París, Nova York i Barcelona, però després de la guerra va exiliar-se i va acabar la seva vida a San Juan de Puerto Rico. Les seves restes van tornar a Catalunya l’any 1979, quan va ser enterrat al Vendrell.
La jornada va recuperar antics fragments de discursos de Casals triats per la seva fundació, entre ells un en què alertava dels perills d’una potencial guerra nuclear. “Mai com ara el món s’ha trobat tan a prop de la catàstrofe”.
També n’hi havia d’altres en què s’escolta Pau Casals demanar que la música serveixi per crear una relació “fraternal i intel·ligent” entre tots els ciutadans del món. L’homenatge no va comptar finalment amb la presència de Junts, que se’n va desmarcar en considerar que “treia de context” la figura del músic i la seva defensa del catalanisme.
L’acte del Congrés s’emmarcava en el programa oficial ‘Casals 150’, una commemoració impulsada per la Fundació Pau Casals i la Generalitat de Catalunya que es va iniciar el passat mes d’abril i es prolongarà fins a l’octubre del 2027 amb més de 200 activitats que inclouen concerts, exposicions i projectes educatius tant a l’Estat com arreu del món.
Al llarg d’aquest període, s’ha buscat difondre l’obra de l’artista, així com el seu pensament i valors, tot reforçant la projecció internacional del seu llegat i apropant la seva figura a les noves generacions.
