Enric Roca, un pregó farcit d’història
L’històric jugador del CE Noia, protagonista a Fires i Festes de Sant Sadurní
L’històric jugador del Club Esportiu Noia, Enric Roca, va ser el pregoner aquest diumenge al vespre de Fires i Festes 2026. Roca va omplir de records personals i esportius un pregó que va estar marcat pel repàs d’una trajectòria en el món de l’hoquei patins a l’abast de ben poques persones. Ell va ser un del pioners d’aquest esport al poble i es va convertir, enrtre d’altres títols i guardons de tota mena, en campió del món.
“Avui és la segona vegada que tinc l’honor de trepitjar aquest balcó. La primera va ser l’any 1955. Jo tenia 16 anys i l’Ajuntament, amb l’alcalde Joan Miró al capdavant, em va fer una rebuda oficial quan la selecció espanyola d’hoquei va guanyar el Campionat del Món a Milà. Va ser el primer títol mundial aconseguit fora del país, i jo vaig tenir la sort de formar part d’aquell equip”, recordava Roca durant la seva intervenció des del balcó de l’Ajuntament.
No va oblidar tampoc el moment que va rebre abans de l’estiu la trucada per ser el pregoner. “Quan l’alcalde actual, Pere Vernet, em va convidar a fer el pregó d’aquest any, em va fer molta il·lusió. Com a sadurninenc és un orgull poder ser avui en aquest balcó, inaugurant les Fires i Festes. A més, en aquesta ocasió la celebració també significa molt per a mi, ja que enguany se celebren 75 anys del primer partit d’hoquei jugat a l’Ateneu, la revetlla de Sant Jaume de 1951, que va ser la llavor per fundar, seguidament, el Club Esportiu Noia. Tenia 12 anys quan vaig veure aquell primer partit i ens va impactar tant a la canalla que va encendre una flama que encara dura”.
Elogis al poble
També va apofitar l’ocasió per recordar que “Sant Sadurní és molt més que un punt al mapa; és la seva gent, la nostra cultura viva. Som un poble que se sap trobar i celebrar, ja sigui als carrers, vivint i participant de la cultura popular, compartint una ampolla del nostre millor escumós o animant al Noia a l’Ateneu. Aquesta unió, aquest sentiment tan nostre de fer pinya i viure les tradicions plegats, és el que realment ens fa únics. És “algo” que no podem perdre mai, que ens fa ser qui som i ens defineix com a poble. Sant Sadurní es coneix a tot el món pels escumosos i pel Noia, dos grans ambaixadors d’aquesta unió i aquest sentiment tan nostre”
