“És un patiment constant”
Un baralla al carrer Sant Pere de Vilafranca posa, de nou, el focus en una zona que fa anys que pateix problemes i el seu veïnat explica la situació que està vivint
Diumenge cap a les 11 del matí hi va haver una baralla molt aparatosa al carrer de Sant Pere de Vilafranca.
Per causes que investiguen els Mossos, alertats per diferents trucades de veïns, diverses persones van començar a barallar-se armades amb objectes, entre els quals un matxet, pals de fusta i cadenes. Segons els Mossos, tot i l’aparatositat de la batussa, no hi va haver cap ferit de gravetat.
Un cop traslladades diverses unitats de la policia catalana a l’indret i en col·laboració amb efectius de la Policia Local, van procedir a la identificació i detenció de quatre persones.
Un problema que fa anys que dura
El veïnat,que vol mantenir-se en l’anonimat per por a represàlies, no se sorprèn amb la baralla de diumenge i, de fet, asseguren que aquesta és una més de tantes altres.
Diuen que “cada cop va a pitjor”, en el sentit que cada cop porten armes més perilloses, i apunten que estan convençuts que “algun dia passarà una desgràcia i potser no només es faran mal entre ells sinó que rebrà algú que passi per allà”. “Només així la justícia ens farà cas”, apunten els veïns.
Expliquen que el carrer Sant Pere fa molts anys que té un problema de tràfic de drogues i “això ho sap tothom”, afegeixen. Segons el veïnat, ni traficants ni consumidors s’amaguen i, de fet, “sembla un McAuto, ja que molt sovint els clients no surten ni del cotxe. Paren al mig, el traficant els dona la droga per la finestra, paguen i marxen”.
I tots els problemes venen per un bloc ocupat per persones de perfil delinqüencial. El veïnat afirma que al primer pis i al tercer els que hi viuen són famílies “tranquil·les”, però des de fa anys la gent que viu al pis del mig és molt problemàtica. No sempre han estat els mateixos, perquè els veïns tenen clar “que són màfies i la gent va canviant, però sembla que cada cop sigui pitjor. Estan descontrolats i són molt agressius”.
Els veïns declaren que ja no només són afers de drogues i de baralles constants, sovint amb armes blanques, sinó que, a més, “evidentment” no respecten res ni ningú i, segons apunten, “criden a qualsevol hora, posen música i tenen tots els subministraments punxats, cosa que pot provocar un incendi”.
Molts dels veïns i veïnes tenen por de tornar sols a casa, pateixen pels seus fills i filles i a més també alerten que pot ser que algun dia un veí “es vulgui prendre la justícia per la seva mà”. A més, lamenten la fama que té el carrer i que molta gent ja no vulgui passar per allà per por que els pugui passar alguna cosa.
El veïnat apunta que ells entenen que tothom necessita un sostre “perquè és un dret universal, però el problema és que molta gent de la que viu allà és delinqüent”. Pel que fa a l’estigmatització de la gent que provoca els problemes, els veïns amb qui ha parlat el 3d8 asseguren que la raça no és el problema: “Ens és igual d’on siguin, però no entenem per què si jo faig una malifeta m’agafaran ràpid i no em deixaran sortir i, en canvi, ells al cap de 24 hores tornen a estar al carrer”.
Malgrat les múltiples denúncies i trucades a la policia, el veïnat se sent impotent: “perquè no pots ni plantar-los cara per por. Estem desesperats i és un patiment constant”, apunten al mateix temps que expliquen que la policia de tant en tant passa per allà, amb cotxe, “fa una mirada i marxen, però sembla que tampoc hi poden fer res”. I es demanen: “Aleshores, qui ens pot ajudar?”.
“Des de l’Ajuntament no podem fer més del que fem”
El regidor de Seguretat ciutadana de l’Ajuntament, Joan Manel Monfort, explica que fa dos anys que consistori i propietari del bloc ocupat estan intentant desallotjar l’edifici, però que la justícia encara no ha respost. Ara el que farà el govern és donar a conèixer els fets de diumenge a la fiscalia per tal d’intentar pressionar per al desallotjament immediat.
“Els perfils són clarament delinqüencials i perillosos, tots ho sabem, però no podem fer-hi més del que fem i depenem dels jutjats per poder restablir la situació. És un niu conflictiu que s’ha d’aturar.”
Pel que fa a la presència policial, segons Montfort les patrulles passen pel carrer Sant Pere cada dia, però afirma: “Òbviament no podem tenir-ne una 24 hores allà”. A més, el regidor reconeix que la majoria d’objectes robats a Vilafranca van a parar en aquella casa però que la policia els ha d’enxampar abans, perquè si entren a l’edifici “estan blindats”. Montfort diu que qui genera aquests conflictes “són molt perillosos, van beguts i drogats i s’encaren fins i tot amb la policia”.
Finalment, el president de l’associació de veïns i veïnes de Sant Julià, Lluís Muntané, comenta que des de fa anys que fan seguiment del cas i que “està clar que alguna cosa de la cadena policial i judicial falla”.
Muntané, però, es mostra crític amb el consistori i assegura que la situació actual “és conseqüència de molts anys de permissivitat” perquè, segons ell, “ja els anava bé tenir els delinqüents en una zona, controlats. Així i tot era previsible que el problema s’aniria fent gros”.
“Estigmatitzar el problema no és la solució”
El 3d8 va penjar a xarxes socials, com molts altres mitjans, el vídeo de la baralla al carrer Sant Pere. Però unes hores després la persona que el va gravar va demanar que el retiréssim pels comentaris racistes que generava. Ara aquesta persona ens ha escrit la següent reflexió:
“M’agradaria fer referència a la imatge impactant que ha provocat que aquest vídeo es viralitzés a una velocitat que em costa d’assimilar. Es tracta del fet que hi apareix un matxet i realment és indiferent si el que porta l’arma és de Massachusetts o de Pequín. El que es va gravar és un delicte i un seguit de males decisions per part dels protagonistes.
Fa 3 anys que visc al carrer Sant Pere i en aquest període de temps la meva parella i jo hem pogut ser testimonis de puntuals bregues i baralles. Potser no és el carrer més tranquil de Vilafranca, però té una explicació.
Just al costat hi ha un bloc ocupat, allí hi viu gent treballadora i també gent desubicada que busquen refugi. Les condicions en què viuen són precàries, alguns d’ells no tenen papers ni una manera de poder començar de nou, d’altres són molt joves i els manquen recursos i a vegades han d’aferrar-se al que poden.
Hi ha diferents maneres de proporcionar una solució amb mesures socials i comunitàries, però estigmatitzar-ho segur que no és una solució. Els comentaris que he pogut llegir arran del vídeo m’han fet esgarrifar.
On era tota aquesta gent? D’on ha sortit tot aquest racisme? Aquestes paraules són escrites per pares i mares, avis i àvies? Sincerament, molts vilafranquins i vilafranquines haurien de fer una mica d’examen de consciència i intentar empatitzar amb el que significa estar en la corda fluixa de la vida. Jo visc porta per porta amb ells, i no tinc ni el 0,5 de rancúnia que molts dels que esteu escrivint des del sofà, amb la calefacció al màxim i una gran televisió. Vull ressaltar també la bona actuació de la policia, que van oferir un servei ràpid amb proporcionalitat i neutralitat.
Per finalitzar només m’agradaria afegir que arran de viure en aquest carrer he conegut alguns marroquins del barri i puc dir que hi ha bona i mala gent, i el mateix passa amb els vilafranquins. Vídeos com el que vaig gravar poden generar odi, però tot depèn dels ulls que el miren.Perquè, al cap i a la fi, el món està fet d’això: de coses bones i dolentes, i només depèn de nosaltres a on inclinar la balança.”
