El Palau Robert fins el 10 de gener del 2027 l’exposició ‘Pau Casals, música per la pau’
La mostra reivindica el llegat de l’artista vendrellenc que va posar el seu art al servei de la pau
Des d’aquest dijous i fins el pròxim 10 de gener del 2027 el Palau Robert acull l’exposició ‘Pau Casals, música per la pau’. En el marc de l’Any Pau Casals i coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement, la mostra està organitzada pel Palau Robert, juntament amb la Fundació Pau Casals i la Fundació “la Caixa” i vol reivindicar la figura de Pau Casals i subratllar el llegat d’un artista que va posar el seu art al servei de la pau. Comissariada per Núria Ballester, directora del Museu Pau Casals del Vendrell està organitzada per la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Fundació Pau Casals i la Fundació “la Caixa”.
La mostra recorre la sala 1 del Palau Robert i s’estructura en cinc àmbits. Un primer espai introdueix la figura de Pau Casals (El Vendrell 1876-San Juan de Puerto Rico, 1973) i en destaca el seu virtuosisme però també el seu compromís amb la llibertat , la democràcia i la pau. Un segon àmbit subratlla la música com a art de comunicació, donat que Casals entenia la partitura no com un document fix sinó com un text viu, susceptible a noves interpretacions. Un tercer bloc, recull la música com a eina de compromís i protesta i reivindica el paper social de l’artista. El quart àmbit posa de relleu la música com a missatge de pau i la defensa que en va fer Casals al llarg de la seva vida. L’exposició tanca amb les opinions de diverses personalitats sobre el llegat d’un dels catalans més universals.
L’exposició a partir del mes de febrer de 2027, es podrà veure al CaixaForum Madrid i del mes de juny a l’agost al Museu Pau Casals del Vendrell.
| L’EXPOSICIÓ EN CINC ÀMBITS |
Pau Casals, música per la pau En un primer àmbit introductori, es recull la biografia de Pau Casals, un dels músics més destacats del segle XX. Violoncel·lista, director d’orquestra, compositor i humanista. És recordat no només pel seu immens talent musical, sinó també pel seu compromís amb la llibertat i la pau. Casals va revolucionar la manera de tocar el violoncel, va perfeccionar la tècnica de l’arc i la digitació, convertint-se en el primer gran virtuós de violoncel modern. Fora dels escenaris, va ser un defensor incansable dels drets humans. Exiliat després de la Guerra Civil, mai no va deixar de denunciar les injustícies i lluitar per la pau al món. En aquest primer espai, podem trobar-hi un repàs cronològic de la seva vida a través de fotografies que documenten moments vitals assenyalats i també diversos objectes característics del mestre. La música com a art de comunicació En un segon espai, s’aprofundeix en la música com a art de comunicació. El llegat de Pau Casals no es fonamenta en regles rígides sinó en una concepció oberta i profundament humana de la música. Per Casals, la música havia de commoure i despertar una experiència emocional autèntica, tant amb qui la interpreta com en qui l’escolta. Per això, la seva finalitat anava més enllà de la perfecció tècnica: volia transmetre la seva força interior i l’esperit que hi ha dins la música. En aquest àmbit hi podem trobar documents i objectes originals i dos grans audiovisuals que apropen d’una manera més vivencial la figura del Casals músic. També hi trobem un espai dedicat a les Suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach, que Casals va descobrir a l’edat de tretze anys a Barcelona, i va donar a conèixer al gran públic fins a convertir-les en obres emblemàtiques del repertori del violoncel. La música com a eina de compromís i protesta En un tercer bloc s’aprofundeix en la música com a eina de compromís i protesta. Casals va utilitzar el poder de la seva música per fer sentir la seva veu i el seu missatge. Va negar-se a tocar a països on no es respectaven els principis democràtics com la Rússia soviètica, l’Alemanya nazi i l’Espanya franquista. En acabar la Segona Guerra Mundial va transformar el silenci en una forma de protesta davant l’actitud dels països aliats envers la dictadura franquista. També destaca la seva tasca humanitària constant amb l’ajuda a milers de refugiats republicans i a les persones damnificades per la Segona Guerra Mundial. En aquest bloc, el visitant s’endinsarà en una sala plena de mencions a aquest compromís amb imatges contundents i de gran format on podrà llegir afirmacions com “un músic necessita pronunciar-se a través de la seva música. El seu silenci és el seu compromís” o “les úniques armes de les que disposo són la batuta i el violoncel (…) En aquells moments utilitzava el que estava al meu abast per protestar contra el que em semblava una ignomínia”. La música com a missatge de pau En un quart espai s’hi subratlla la música com a missatge de pau. Casals sempre va considerar la música un llenguatge universal, capaç de transcendir les fronteres de la llengua, de la política i de les nacions. En plena Guerra Freda, la preocupació per l’amenaça nuclear va reforçar el seu compromís amb la governança internacional i el paper de l’Organització de les Nacions Unides. Hi va ser convidat a actuar en tres ocasions, i els seus discursos i missatges el van consolidar com un referent mundial en defensa de la pau. Compromís que també es va reflectir en la seva participació en diferents organitzacions internacionals. El 1958, poc després de la seva primera actuació a les Nacions Unides, va ser nominat al Premi Nobel de la Pau. Uns anys més tard, el president John F. Kennedy el va convidar a tocar a la Casa Blanca, fet que va consolidar encara més la seva projecció internacional. Els últims anys de vida, a través de l’oratori El Pessebre, va emprendre una nova gira que va anomenar “Croada per la Pau” i que el va portar a més de 50 ciutats d’arreu del món. En aquest àmbit, el visitant entrarà a un petit auditori on s’hi podran veure audiovisuals amb imatges d’arxiu de Pau Casals i imatges actuals amb frases del músic. En aquesta sala, també s’hi reprodueix “El cant dels ocells” i els seus discursos a les Nacions Unides el 1958, a favor de la pau amb motiu de l’estrena de l’oratori “El Pessebre”, el Freedom Award de 1968, per l’Hiroshima Day el 1962 i el de Central Park de Nova York del 1973. També s’hi pot observar documentació com la candidatura de Pau Casals al Nobel, la carta de Kennedy agraint-li el concert a la Casa Blanca el 1961 o el poema el Pessebre de Joan Alavedra dedicat a Pau Casals. Un llegat que continua interpel·lant-nos. Un cinquè i últim àmbit recull cites i entrevistes de personalitats de diversos camps i èpoques valorant l’obra i dimensió de Pau Casals. Podem trobar-hi fragments del compositor i violinista Jean Sibelius, el director d’orquestra i compositor Wilhelm Furtwängler, l’escriptor Thomas Mann, el metge i filòsof Albert Schweitzer, el físic Albert Einstein, el president d’Estats Units John Fitzgerald Kennedy, el director d’orquestra Zubin Mehta, el violinista Isaac Stern, el violinista, compositor i director d’orquestra, George Enescu, i l’historiador i el rector de la Universitat de París Jean-Louis Sarrailh. L’espai compta també amb entrevistes a músics com Miklós Perényi, violoncel·lista i deixeble de Casals; Joan Magrané, compositor; Arnau Tomàs, violoncel·lista del Quartet Casals; Mariona Camats, guanyadora del Guardó Pau Casals; Pablo Ferrández, violoncel·lista de projecció internacional, i Antoni Ros Marbà, director d’orquestra. Hi participen també l’activista Òscar Camps i l’historiador Joan Esculies. Un recurs pedagògic per portar la figura de Pau Casals a les aules En el marc de l’exposició pel 150è aniversari del músic, el diari per a joves Junior Report, en col·laboració amb el Palau Robert i la Fundació Pau Casals, ha desenvolupat una Unitat Didàctica adreçada a centres educatius. Aquest recurs aborda la trajectòria de Casals no només com a artista universal, sinó com a referent ètic en la defensa de la pau, els drets humans i el suport als refugiats. Mitjançant articles divulgatius i propostes de treball a l’aula, la Unitat Didàctica busca fomentar el pensament crític i la reflexió sobre l’exili i el paper de l’art en la transformació social. El material quedarà de lliure accés i disponible de manera permanent a la plataforma de Junior Report. |
