L’enginyer i escriptor vilafranquí Joan Raventós publica l’obra ‘Aqua Vitae’, ambientada al Penedès
La història d’aquest llibre publicat per l’editorial Universo de Letras esdevé un record a la pagesia penedesenca de la postguerra
Aquest Sant Jordi arriba a les llibreries Aqua Vitae, una novel·la escrita per l’enginyer i escriptor vilafranquí Joan Raventós, publicada per l’editorial Universo de Letras, del Grup Planeta, i ambientada al Penedès de l’any 1949. L’obra és un thriller rural amb tocs de novel·la històrica que combina misteri, memòria i arrelament a la terra.
La novel·la de Raventós arrenca amb un incendi que destrueix la destiŀleria i sacseja la vida d’en Carrau, un jove rabassaire. Les sospites que neixen arran de la tragèdia el duran a descobrir connexions inesperades amb el llegat d’Antoni Gaudí i amb un passat que es resisteix a quedar enterrat. Amb aquesta premissa, Aqua Vitae construeix una història de secrets, pèrdues i lluita per protegir allò que més s’estima.
Currículum
Joan Raventós ha desenvolupat la seva trajectòria professional com a enginyer entre l’emprenedoria tecnològica i la innovació en inteŀligència artificial (IA) i telecomunicacions. Abans d’aquest thriller ambientat al Penedès, Joan Raventós va publicar les obres Diosa Oscura i La IA que temía a la muerte, totes dues traduïdes a l’anglès. Amb Aqua Vitae Raventós signa la seva obra més personal.
Així, considera aquest llibre com “un retorn literari als paisatges, les ombres i la memòria del Penedès”.
Records de l’avi rabassaire
Més concretament, l’autor remarca que Aqua Vitae està “inspirada en les històries que el meu avi, que era rabassaire, m’explicava quan era petit i l’acompanyava a la vinya. Històries sobre ell mateix i sobre el seu pare, que era pouater i picapedrer, un fet que a la novel·la enllaço amb Gaudí”. Són, en definitiva i segons afegeix el mateix autor d’Aqua Vitae, “històries sobre el seu amor per les vinyes, per la feina de pagès, per la terra i per la muntanya, pel Penedès i pel Garraf. També històries sobre la guerra i la postguerra, i com era viure al Penedès en aquella època”.
Joan Raventós conclou que, per tot plegat i per bé que la novel·la “adopta el format d’un thriller, és també un petit homenatge a tots aquests penedesencs que ens han precedit”.
