Salva Rojas, una vida de passió als camps de futbol de Catalunya
L’actual entrenador dels Monjos acumula una experiència de vàries dècades
Salva Rojas és una d’aquelles persones que té associat el seu nom al món del futbol des de fa gairebé quatre dècades i que s’ha convertit en un referent al conjunt de l’Alt Penedès. Com a jugador va militar a clubs com Vilanova, Palamós, Vista Alegre, Sant Sadurní o Espirall i, quan va penjar les botes a l’equip del seu poble, el Quintinenc, va decidir que volia continuar com a entrenador.
Va començar al Sant Pere Molanta la temporada 2017/2018 i, des d’aleshores, ha passat per les banquetes del CFB Marc Bartra juvenil, Sant Sadurní, Unió Esportiva Riudebitlles i aquesta temporada, a la del Monjos de Quarta Catalana. “Si he de dir la veritat, és més complicat ser entrenador que no pas jugador, però si marques unes pautes i no les deixes mai de cantó te n’acabes sortint”, explica. “Això sí, gestionar els egos dels jugadors és el gran repte que tenim tots els entrenadors”, afegeix.
Quintinenc
Rojas va despuntar de ben jove en el món del futbol i va arribar a militar a clubs com el Vilanova o el Palamós. “Vaig gaudir molt i volia arribar molt amunt, però hi va haver un moment que ja vaig veure que no arribaria gaire més enllà i vaig canviar el xip”. La seva darrera experiència com a jugador va ser a l’equip del seu poble, el Quintinenc. Va formar part de la plantilla que va aconseguir l’ascens a Tercera Catalana, un moment molt especial per a ell. “Es difícil repetir aquella etapa. De fet, crec que el més important per a Sant Quintí de Mediona és mantenir viu el futbol i els diferents equips del club”.
De tota la seva trajectòria, però, es queda amb el seu pas per l’Espirall. “La relació d’amistat que teníem els jugadors va ser un factor diferencial que em va fer viure el futbol de manera molt intensa. M’agradaria poder repetir l’experiència”.
Als Monjos
Aquesta temporada, Rojas dirigeix els destins de l’AD Monjos amb l’objectiu d’aconseguir l’ascens a Tercera Catalana. “Ningú m’ha marcat res des de la directiva, però tant als jugadors com a mi ens agradaria molt poder pujar a Tercera. La plantilla és competitiva i tenim opcions d’aconseguir-ho. L’ascens directe se’ns ha complicat molt, però ens quedarà el play-off i allà lluitarem de valent. Una de les claus serà arribar-hi bé físicament i mentalment”.
Els seus últims dos equips com a entrenador han estat molt diferents un de l’altre. “A la Unió Esportiva Riudebitlles hi havia una plantilla de jugadors veterans i amb mil batalles a les cames que gairebé no calia ni dirigir. Ara, en canvi, estic en un club amb gent jove i amb moltes ganes que s’han de saber direccionar per aconseguir els resultats que ens mereixem”, indica.
