Joan Pons es converteix en el màxim golejador històric del CF La Granada
El davanter porta dues dècades de vinculació amb el club grana
Joan Pons es sinònim de futbol i, sobretot, és sinònim de CF La Granada. El davanter, de 32 anys, porta dues dècades vinculat al club del seu poble i s’ha convertit en una referència de l’entitat gràcies al fet de ser-ne el màxim golejador històric (112 gols). “Gràcies a la feina del Roger Vives, el nostre excompany d’equip i historiador del club, coneixem aquestes xifres”, indica.
Va començar amb 11 anys a les categories inferiors i hores d’ara, passades dues dècades, ha aconseguit que el seu nom s’associï de manera automàtica amb el de CF La Granada. “Es un orgull poder defensar els colors del club del teu poble durant tant de temps”, explica. Els anglesos el definirien com a ‘One club man’.
Noms de referència
Ell, conjuntament amb Dani Homs, Ivan Cuenca, Marc López i Moi Carrasco, formen part del nucli dur d’una plantilla que s’ha renovat molt en els últims anys. “Cada dia és més complicat que hi hagi un compromís ferm cap a un club. La gent més jove potser no té el mateix compromís que teníem nosaltres quan vàrem començar”, es lamenta el davanter. Espera, això sí, que “algú em superi com a màxim golejador del club, perquè això serà un bon senyal pensant en el futur de La Granada”.
De moment, no pensa en la retirada, però entre les obligacions professionals i les familiars (està a punt de ser pare del seu segon fill) és complicat arribar a tot arreu. “Estic molt centrat a tractar de portar el club a la categoria que es mereix, la Tercera Catalana. M’agradaria poder retirar-me havent aconseguit aquest ascens de categoria”, assenyala.
Club petit
Vist amb la perspectiva del temps i dels 20 anys de futbol en grana, Joan Pons explica que “la clau de l’èxit de qualsevol club petit i d’àmbit comarcal és crear una base amb gent del poble per generar esperit de pertinença. La Granada sempre ha treballat amb aquest concepte, però sí que és veritat que cada cop costa més aconseguir-ho”. Sobre la possibilitat de veure’l formant part de la directiva un cop pengi les botes, és clar indicant que li agradaria “continuar vinculat al futbol d’una manera o d’una altra, però no sé si formant part de la directiva o no. De moment, només penso a aconseguir èxits esportius aportant el meu granet de sorra en forma de gols”.
I té una espina clavada que espera poder-se acabar traient. “Vaig viure un ascens a Tercera, però he perdut les dues finals de Copa que he jugat. El repte principal és l’ascens, però si també podem guanyar la Copa, seré feliç”. La Granada aspira aquesta temporada 25/26 tant a l’ascens de categoria com a guanyar la Copa Ràdio Vilafranca i, per tant, Pons té l’oportunitat de viure una alegria màxima al club de tota la seva vida.
Duet amb el seu germà
El nom Pons està estretament vinculat al CF La Granada per molt motius. El Joan i el seu germà gran, Miquel, van coincidir al primer equip grana durant diverses temporades. “El meu germà Miquel em va arrossegar al món del futbol quan era petit”, recorda. “Va tenir molt problemes amb les lesions al llarg de la seva trajectòria i per això va decidir retirar-se”, A més, el pare i els tiets també van formar part en el seu dia del club i l’empresa vinícola familiar també n’ha estat el patrocinador principal durant molt anys. Tot plegat, una vinculació que va més enllà del factor esportiu i entra en el camp sentimental.
