Edu Riu, el pivot que va tocar el cel de l’ACB
El quintinenc culmina aquesta temporada la seva trajectòria
El quintinenc Edu Riu és un dels referents del bàsquet comarcal de les últimes dècades. Va sorgir de la base de la SE Casal als anys 90 del segle passat i, des d’allà, la seva carrera es va disparar fins arribar al més alt del món de la cistella, l’ACB.
Va tocar el cel de l’ACB a les files del CB Manresa la temporada 2005/2006 jugant 19 partits, durant els quals va defensar figures del bàsquet mundial com Luis Scola o Felipe Reyes, entre molts d’altres. “Vaig sentir-me molt orgullós d’arribar a l’ACB perquè va significar la culminació de moltes hores de dedicació i esforç i perquè és el somni de qualsevol nen que comença”, explica el penedesenc. “Amb tot, el que més valoro del bàsquet, més enllà dels partits, els triomfs o haver arribat a l’ACB, és que m’ha permès fer molts amics i m’ha fet partícip d’un esport molt noble”.
Amb Berni Álvarez
El seu camí esportiu, però, el va portar a encarar tota mena de reptes. CB Olesa, Cornellà, Akasvayu Vic, Barça B, CB Tarragona i CB Sitges van ser algunes de les seves estacions d’aturada. Al CB Tarragona, on va jugar en dues etapes diferents, va coincidir amb l’actual conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya, Berni Álvarez. “La primera temporada el vaig tenir com a company. Després vaig marxar un any al Barça B i, quan vaig tornar, ell ja dirigia l’equip. Tinc molt bon record de la convivència amb el Berni”, diu. També conserva anècdotes d’aquest pas intermedi pel filial blaugrana. “Jo ja era veterà i em van fitxar perquè fes una mica de pare dels jugadors joves”, indica.
Enguany, després d’una vida jugant a bàsquet, gaudeix dels partits i dels bons moments amb els veterans de la SE Casal. “Ens havia quedat pendent a tots nosaltres aquest retrobament i ho estem aprofitant. En el pla esportiu ho tenim difícil perquè ens lesionem sovint i ens veiem les cares amb rivals molt més joves que nosaltres, però estem gaudint del bàsquet com mai”. Després d’una vida sota les cistelles, Edu Riu medita ja a deixar-ho definitivament. Pare de tres fills, amb les obligacions com a professor de secundària i amb dècades de bàsquet a l’esquena, el penedesenc que va tocar el cel de l’ACB s’ho mira tot amb la perspectiva dels anys i de l’experiència. “Després d’una vida de bàsquet sí que recomanaria als jugadors que comencen que mai deixin de banda els seus estudis. Jo em vaig treure la carrera aprofitant tots i cadascun dels moments que tenia en els viatges i les concentracions. D’això també n’estic orgullós”.
