La moda dels negocis
El món local no ho té fàcil per frenar l’obertura massiva d’alguns comerços
Són ratxes; de cop i volta prolifera a cada cantonada un determinat tipus de negoci i no només un, sinó que a escassos metres se’n troba un altre. És igual que siguin restaurants, supermercats o salons de manicura. Són unes activitats determinades que, pel motiu que sigui, es posen de moda arreu de manera simultània. Actualment, els gimnasos estan a l’ordre del dia i surten com bolets encara que estiguin a tocar l’un de l’altre. En el seu moment, tot van ser obertures d’establiments de manicura, que van agafar el relleu a les botigues on es despatxaven vapejadors i els seus accessoris. No són botigues de moda, sinó la moda de determinades botigues segons bufa el vent.
Vilafranca no s’escapa d’aquest tipus d’establiments i des de fa mesos estan en funcionament tres gimnasos de gran superfície en naus als afores del nucli urbà, un altre de més petit al centre i se n’anuncia un altre que ocuparà l’espai on hi havia hagut un supermercat al barri de Sant Julià.
Des de l’Ajuntament, l’alcalde, Francisco Romero, explica que la gran majoria d’activitats comercials només requereixen una comunicació prèvia per poder obrir. Un cas a banda són els establiments amb alguna singularitat, que requereixen un permís especial per temes mediambientals. És a dir, s’informa de l’activitat i pot obrir quan vulgui. L’Ajuntament només intervé si requereix llicència d’obres. “És la llei d’urbanisme”, apunta Romero, “el gran problema que tenim a les ciutats; en aquest sentit, els ajuntaments estem molt indefensos”.
“Pa per a avui, gana per a demà”
Davant la proliferació d’uns tipus de negoci determinats, l’Ajuntament de Vilafranca no es planteja establir cap tipus de moratòria a l’obertura. “Les moratòries són pa per a avui i gana per a demà, perquè són temporals i no es pot discriminar un tipus d’activitat determinat. Quan fas una moratòria suspens totes les llicències econòmiques i no pots discriminar per tipologia”. És a dir, si s’estableix que un carrer determinat serà per a establiments de restauració, no es pot especificar que sigui només de cuina tradicional i no de sushi, per exemple.
L’alcalde recorda que a Vilafranca, quan es va fer el Pla General, es van suspendre totes les llicències. Més endavant es va fer un pla d’usos per suspendre la proliferació d’entitats financeres a la Rambla. I el 2021, ERC va demanar una moratòria a l’obertura de bars a la Girada, per mitjà d’una moció al ple.
Les peticions per frenar la massificació de determinades activitats econòmiques no és exclusivitat de Vilafranca. El 2021 es va demanar al Vendrell una moratòria a l’obertura de benzineres i fora de la vegueria destaquen, per exemple, les peticions a Lloret de Mar a l’obertura de bars i a Berga a l’obertura de barberies.
El mateix raonament ve de la mà de la regidora de Comerç, Lourdes Sánchez, que afegeix una possible escletxa, per exemple, al carrer Sant Pere, que es vol recuperar com a eix comercial i amb una tipologia de negoci de proximitat que ofereixi un valor afegit.
L’Ajuntament ja té reservada una partida de 300.000 € en el pressupost 2026 per adquirir finques senceres amb l’objectiu de rehabilitar-les. L’habitatge es posaria a lloguer i el local en planta baixa, a licitació, establint determinats requisits per a emprenedors que vulguin muntar-hi el seu negoci.
Aquest desenvolupament també va lligat a la Llei de Barris. Descartat el projecte en una primera adjudicació, si la proposta de Vilafranca entra en futures convocatòries, l’Ajuntament podria adquirir algunes finques més del carrer Sant Pere i adjacents i aplicar-hi la mateixa fórmula.
L’Ajuntament continua treballant en aquest sentit i estudiant les possibles vies per recuperar el caire comercial que havia tingut el carrer Sant Pere.
