Santi Bausa, l’àngel de la guarda de l’Atlètic Vilafranca
Porta 15 temporades com a delegat del club vilafranquí
Santi Bausa és un d’aquells personatges del món del futbol que s’acaba convertint en una referència. Quinze anys de delegat a l’Atlètic Vilafranca, dos més al CF La Granada i mitja temporada a l’AE Moja dibuixen la seva trajectòria a les banquetes del futbol comarcal. La seva imatge, però, està estretament lligada a l’Atlètic Vilafranca. Com a delegat del primer equip del club, la seva feina l’ha portat a viure tota mena de situacions. S’ha convertit en l’àngel de la guarda de Parxi Atsarà durant moltes temporades i ara també ho és d’Èric Roca.
“Vaig començar a l’Atlètic fent de delegat de l’infantil perquè el meu fill hi jugava, i a partir d’aquell moment, es pot dir que ja no ho deixat”. Els 15 anys com a atlètic s’han dividit en dues etapes, la primera de 7 temporades i la segona, de 8. “A la primera etapa vaig estar al club fins l’ascens a Segona Catalana. Després vaig anar a la Granada i al Moja i quan vaig deixar el Moja després de la destitució d’Alejandro Carretero, el Parxi Atasrà em va venir a buscar per tornar a l’Atlètic”, assenyala.
Gran relació personal
Amb Parxi Atsarà han fet un tàndem històric que aquesta temporada s’ha trencat amb el fitxatge del tècnic pel FC Vilafranca. “M’hauria agradat continuar amb ell, però em vaig alegrar molt quan em va comentar que es feia càrrec del Vilafranca. S’ho mereixia”.
Es va plantejar deixar el futbol, però l’arribada de l’Èric Roca a la banqueta atlètica el va fer decidir a continuar. “Volia ajudar-lo i per això he seguit un any més. Conec l’Èric dels molts anys de jugador i creia que havia d’estar al seu costat. Quan acabi aquesta temporada ja veurem què passa i què faig”.
Sobre el nou Atlètic Vilafranca sorgit aquesta campanya 24/25, ja sense vinculació amb el FC Vilafranca, Bausa és clar i explica: “Per a nosaltres volar lliures comporta un avantatge. Tenim més llibertat i sabem que afrontarem els partits amb tots els jugadors de la plantilla, una circumstància que no passava”.
I encara que ho pugui semblar des de fora, “la meva feina no és gens ingrata. Els jugadors que he tingut a l’Atlètic Vilafranca, que han estat un bon grapat, sempre han estat molt agraïts i jo ho he gaudit amb màxima intensitat”.
Bausa ha viscut en primera persona dos moments cabdals de la història recent de l’Atlètic Vilafranca, els ascensos a Segona Catalana (temporada 2014/2015) i a Primera Catalana (2022/2023). La 2014/2015 va ser testimoni de la intensa promoció davant el FC Pradenc, que es va resoldre al partit de tornada a Prats de Lluçanès (1-2) després de l’empat inicial al municipal (0-0). La campanya 22/23 també va ser present en el partit Cubelles-At. Vilafranca (1-2), que va atorgar l’ascens matemàtic.
