“És molt important que els infants entenguin quan els tracten bé i quan no”
Entrevista a la psicòloga especialitzada en atenció precoç de la cooperativa Somriu Penedès, Ruth Marrugat
Ruth Marrugat és psicòloga especialitzada en atenció precoç i una de les tres sòcies de la cooperativa Somriu, des d’on el curs passat es va fer un taller, amb el suport de la Fundació Pinnae,a 26 escoles de l’Alt Penedès per prevenir, visibilitzar i conscienciar sobre el maltractament i l’abús sexual infantil. Amb la participació de prop de 1.500 alumnes d’entre 10 i 11 anys, el taller va permetre detectar 26 signes d’alerta d’abús sexual i 19 de maltractament físic, a més d’altres situacions de conflicte com violència de gènere o bulliyng.
En definitiva, es tracta de donar a conèixer que els tentacles de l’abús poden arribar a qualsevol i que s’han d’obrir bé els ulls per detectar qualsevol signe d’anomalia. I donar eines a tothom, infants, escoles i famílies, per encarar aquest problema cadascú des de la seva posició.
El taller ‘Els secrets dolents, jo no els guardo’ va fer la seva prova pilot a Sant Joan de Mediona i més endavant es van fer proves en escoles petites, fins que es va veure que era una eina útil que dona bons resultats. Ara només falta trobar finançament perquè el projecte es pugui repetir i créixer per arribar a totes les comarques de la vegueria.
Com es detecta un indici d’abús en un infant?
Els signes d’alerta d’abús sexual en infants són difícils de detectar. El que fem en els tallers és oferir moments de reflexió i de comunicació, ja sigui amb dibuixos, converses, escrits. També estem pendents de qualsevol expressió gestual que deixa entreveure alguna preocupació.
Hi deu haver signes evidents i d’altres, no tant.
El que crida més l’atenció són els canvis de conducta, quan es veu que ja no volen participar o ploren, estan molt tristos o irritables. Altres signes són les pors, somatitzacions com mal de panxa, mal de cap, que no saps d’on venen. És important anar coneixent l’infant, observar i quan hi ha una revelació, actuar.
El paper de l’escola és molt important.
Part del projecte són les formacions amb els docents. Les xifres diuen que el 80% dels casos d’abús sexual infantil es produeixen a escala intrafamiliar. Per tant, l’escola ha de ser un espai segur i els docents, les persones adultes de referència a qui els infants tinguin prou confiança com per explicar què els passa.
I passa molt més del que ens pensem, oi?
Un dels nostres objectius era visibilitzar l’abús sexual infantil, perquè és més freqüent del que pensem, les estadístiques parlen d’un 20%.
Quin és el cas més típic?
No hi ha un cas típic, perquè depèn de les circumstàncies de cadascú, però un patró que es repeteix és que són persones molt properes. Acostumen a ser homes, que s’han guanyat la confiança dels progenitors perquè deixin els menors al seu càrrec i quedar-s’hi a soles.
Un element més per tenir en compte ara són les xarxes socials.
Sí, i no només xarxes socials, sinó videojocs, correu electrònic, whatsapp, qualsevol eina digital que tingui alguna possibilitat de xat per interactuar. Els assetjadors es fan passar per iguals i acaben establint confiança amb el menor fins al punt que li demanen fer coses o, fins i tot, trobades presencials.
Com evitar-ho?
Vigilar a què es connecten els infants i adolescents i, sobretot, assegurar-se que si es comuniquen amb algú sàpiguen si aquella persona és real, que la coneixen i que és de confiança.
Pot arribar a ser un problema la sobreexposició dels infants a les xarxes per part dels progenitors?
Quan la imatge d’un menor es penja a les xarxes sempre hi pot haver algú que s’hi senti atret i vulgui accedir-hi. Per això és important no revelar detalls com l’escola a on va o quines extraescolars fa.
Quin és el recorregut que se segueix quan es detecta algun cas?
Nosaltres i les escoles hem d’estar pendents dels signes d’alerta i recollir tota la informació, però què ha passat o amb qui ja no és tasca nostra. Si es detecta algun indici s’ha de derivar la informació recopilada als centres Barnahus, la unitat de la Generalitat que atén infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals, per tal que en puguin fer l’estudi i informe corresponent, a més de fixar les mesures de protecció necessàries. En qualsevol cas, les escoles tenen uns protocols a seguir i hi ha vigent una llei de protecció a la infància, que estableix que tots els centres educatius han de tenir una persona responsable de convivència i protecció.
Tracteu només abús sexual o qualsevol tipus de maltractament?
També inclou maltractament físic o psicològic. Ens hem trobat que han sortit també casos de conflictes entre iguals, tipus bullying, per exemple. El que és important és que els infants entenguin quan els estan tractant bé i quan no, que puguin aixecar la mà i dir ‘aquí hi ha alguna cosa que no funciona’, i això serveix per a tots els tipus d’abusos.
