Toni Baca & Toni Baca, una saga familiar de porters que ha fet història a l’Alt Penedès
El fill juga aquesta temporada al Molanta
Toni Baca i Toni Baca. Són pare i fill i el seu nom està associat al món del futbol del Penedès des de fa dècades. Tots dos són porters i han format una saga familiar que, passats els anys, continua a la primera plana de l’actualitat. Toni Baca pare va militar al CF la Granada, a la Unió Esportiva Sant Sadurní i al Sant Cugat Sesgarrigues. La seva trajectòria va ser curiosa. Va jugar fins als 21 anys, però entre els 21 i els 33 va deixar la pràctica del futbol. Va tornar als terrenys de joc amb 33 i es va acabar retirant als 42. “La veritat és que vaig tenir un camí ben curiós, però n’estic molt satisfet”, explica.
Veient i vivint futbol cada dia a casa, el fill va voler seguir els passos del pare i, hores d’ara, és un dels porters amb major projecció de la comarca. “Des de petit sempre havia acompanyat el meu pare als partits i això t’acaba marcant”, assenyala. Va començar al FC Vilafranca i, des d’allà, va continuar al Sitges, Vilanova, La Granada i, ara, al Molanta.
Filosofia de vida
Com a porters tenen una filosofia de la vida i del futbol molt pròpia. “Tots dos tenim molt clar que per ser porter has de tenir un caràcter especial i, per començar, no t’has de menjar mai el coco. Quan una pilota ha entrat, ja ha entrat i només has de pensar en la manera d’evitar que torni a passar. No has de donar voltes a les coses”, relata el pare. Admet, això sí, que “em poso molt nerviós quan vaig a veure el meu fill. Jo era molt nerviós jugant, però no té res a veure amb el que es passa quan ho veus des de fora”.
També tenen clar que “per ser porter has de ser valent i ser un líder”, com recalca Toni Baca fill. “Tu veus el partit des de darrere i veus coses que els companys no poden veure. Has de ser un referent per a l’equip i manar molt”, explica Toni Baca pare.
Toni Baca pare està desvinculat del futbol per motius professionals, però, com ell mateix confessa, “m’encantaria poder fer alguna cosa. Si tingués temps, seguiria vinculat a algun club de la comarca ajudant en tot allò que fes falta”. Toni Baca fill, per la seva banda, seguirà defensant la porteria del Molanta. “Aquesta temporada hem fet una molt bona plantilla i tractarem de lluitar per l’ascens de categoria”, indica.
Vivències a la Granada
Toni Baca pare va deixar empremta a la Granada. Va retirar-se al club grana amb 42 anys, tot just després de guanyar la Copa Ràdio Vilafranca del 2015. Encara recorda aquell triomf com un dels seus millors moments en el món del futbol comarcal.
També guarda el record dels èxits amb el Sant Cugat Sesgarrigues o amb la Unió Esportiva Sant Sadurní, però més enllà de l’aspecte estrictament esportiu de la seva trajectòria, Baca conserva moments intensos en l’aspecte personal. Va coincidir durant molt anys amb el desaparegut Ferri i amb ell va crear una de les imatges icòniques d’aquell període quan, abans de començar un partit de lliga, va ajudar-lo a arreglar la xarxa de la seva porteria aixecant-lo a pes.
El CF La Granada, un club molt familiar, també el recorda amb intensitat. De fet, el nom de Toni Baca s’associa a un dels millors períodes esportius del club, amb la victòria a la Copa Ràdio Vilafranca o l’ascens a Tercera Catalana. El fet que Toni Baca fill també hi hagi jugat és un altre factor que encara fa augmentar més la vinculació entre la família i el club comarcal.
