Pioners del casc
El 8 d’octubre del 2000, ara fa 25 anys, al Concurs de Tarragona, els Xicots de Vilafranca van ser la primera colla en utilitzar una protecció cranial infantil en una diada castellera.
La consolidació de la gamma bàsica de 8 pels Xicots no va ser fàcil. Al primer 4d8 carregat del 1998 el va seguir el primer descarregat l’any següent, però el primer 3d8 va trigar molt més. El primer en ser carregat va arribar al Concurs del 2000 en una actuació històrica per un altre motiu. I el primer descarregat es va haver d’esperar fins al 2004. Fent aquest camí cap al pare dels castells, hi va haver un punt d’inflexió per a la colla vilafranquina i que també, a la llarga, ho acabaria sent en l’evolució de la seguretat en el món casteller. L’intent de 3d8 de la diada del Roser de 1999 va esdevenir el detonant d’un dels primers passos cap a la protecció cranial de la canalla en el món casteller, una espurna que va portar a la creació del primer casc casteller.
Aquell 1999 els Xicots perseguien el 3d8, i la cursa cap aquell volgut castell va quedar enfosquida per una caiguda lletja, que va provocar una greu lesió cranial de l’enxaneta, la petita Tània Marcianes. Afortunadament, la recuperació va ser bona i la valenta enxaneta va continuar fent castells, arribant a pujar al pis de dosos i quints. Aquell gran ensurt i la consciència de risc van portar la colla a buscar una solució preventiva. El cap de colla dels Xicots, Juan Marcianes, recorda aquell moment: “Havíem de fer alguna cosa per la seguretat de la nostra canalla, ho teníem molt clar, i ho vam fer. Volíem un casc per a ells”.
Primeres proves
Les primeres proves es van iniciar a començaments de la temporada del 2000, al taller de tapisseria d’un membre de la colla, Albert Hill ‘Tapi’, encarregat de l’elaboració dels cascs. Amb la col·laboració d’un grup de persones de la colla es van elaborar diferents prototips.
En una primera fase es va fer servir com a base un antic casc de bicicleta que tenia el cap de colla de l’època, Juan Marcianes ‘Juanillo’. Es volia assegurar que es protegien les part més ‘crítiques’ del crani, tal com feien aquells cascs, centrant-se en la part superior (zona parietal, bàsicament, i part d’occipital i frontal) i la part posterior (occipital).
En una segona fase, es va evolucionar la cobertura amb un material més gruixut i maŀleable, fabricant una estructura amb goma de poliuretà i encolant-ne les diferents parts amb una cola específica per a aquest material. D’aquesta manera s’unia l’estructura evitant posar-hi grapes o cargols metàl·lics que poguessin provocar rascades al cap de la canalla. Posteriorment, i per tal de reforçar les unions encolades, aquestes es van folrar amb escai. Aquesta evolució permetia fer la forma del cap de manera més fàcil.
En una tercera fase, es va afegir un velcro a la part del darrere, per assegurar-ne la subjecció, i es va embolicar amb el mocador casteller per ‘dissimular’ la protecció i no fer-la tant aparatosa. “Ens vam trobar amb el problema que les primeres versions del casc es donaven i s’obrien, en funció de la mida del cap de cada nen o nena, i vam decidir afegir un velcro que permetés ajustar i a la vegada subjectar millor el casc”, explicava Albert Hill ‘Tapi’. Després de diverses proves en alguns assajos, es va tenir a punt per portar a plaça. A més, durant el procés de creació i durant les diferents proves dutes a terme, la colla ja es va adonar que per als dosos no seria possible la utilització de les mateixes proteccions, per la posició que ocupaven i pel fet de dur a sobre l’acotxador. Tot i això, no van voler renunciar a protegir els dosos i també es van dissenyar unes proteccions, més senzilles, en forma de cinta, que cobrien el front (zona frontal del crani) i la part lateral (zona temporal cranial).
Alguns prototips
Antic casc de bicicletes, utilitzat com a model de disseny.
Es van començar a utilitzar les primeres proves i prototips en algunes actuacions de l’estiu del 2000, com per exemple a la diada de festa major de Castellbisbal, l’agost del 2000, amb un torre de set descarregada, i també ja a la festa major de Vilafranca, amb el primer 3d7 aixecat per sota dels Xicots.
Amb aquestes primeres proves va arribar la XVIII edició del Concurs de Castells a Tarragona, el 8 d’octubre de 2000, quan els Xicots, ja amb la versió definitiva del casc, es van convertir en la colla pionera en la protecció infantil castellera, en ser la primera colla a utilitzar una protecció cranial, de tipus casc, en una diada castellera.
Aquell concurs va ser extraordinari per a la colla, en assolir un meritori 8è lloc i estrenant en un mateix dia dos castells, els primers 3d8 i la torre de 8 amb folre carregats. El president d’aleshores, Xavier Llenas, ho recordava amb un doble sentiment: “Estàvem segurs que allò que fèiem era bo per a la nostra canalla, i sense cap mena de dubte, els protegia. Ara bé, la sensació en l’entorn casteller no era de sentiment unànime de suport cap a aquell ‘atreviment’…”.
De fet, aquell dia diverses colles es van apropar per interessar-se per aquella protecció, conèixer la iniciativa i el procés de construcció d’aquests primers cascs, amb la voluntat de valorar-ne també la possible utilització. Altres colles ho van veure en aquell moment amb mals ulls i de forma crítica i negativa.
Aquella fita va formar part del debat inicial, de les primeres passes i del camí que anys després portaria a la protecció definitiva dels cascs castellers, amb una sòlida base científica i homologats, i amb un gran treball de la Coordinadora de Colles Castelleres es va fer realitat. L’any vinent es compliran 20 anys de la seva arribada a les places, que es va produir l’any 2006.
Tornant a aquell primer casc utilitzat el 2000, aquell no era homologat ni tenia estudis científics darrere. En aquell moment ni tan sols s’ho havien plantejat, sinó que el van construir de forma artesanal, amb l’objectiu de protegir les parts més delicades del cap de la canalla, de forma ràpida, i sense poder esperar la gran revolució que va venir anys després. Els Xicots van continuar utilitzant el seu propi casc aquells primers anys de la dècada dels 2000, fins que la Coordinadora va homologar els cascs actuals.
Des de la colla dels Xicots de Vilafranca s’ha volgut posar en valor aquest fet històric dins del món casteller: aquest 2025 fa exactament 25 anys que una colla castellera va utilitzar un casc o protecció cranial per primera vegada en una actuació castellera, fet que, per sort, avui és una realitat consolidada i que ha contribuït a la seguretat i a un millor futur pel món casteller.
La colla s’ha posat en contacte amb el Museu Casteller de Catalunya, a Valls, per donar el material de què disposa, destacant-ne la reproducció d’aquell primer casc, amb l’objectiu que formi part del que va ser part de la història del món casteller.
A l’esquerra, Cristina Sacramento, enxaneta dels Xidots al concurs de castells del 8 d’octubre del 2000. Al seu costat, l’aixecadora Tamara González, actual cap de colla amb el primer casc castellera posta. | Foto: XICOTS
Primer 3d8 carregat pels Xicots de Vilafranca el 8 d’octubre del 2000 on aixecadora i enxaneta portaven posat el primer casc casteller | Foto: XICOTS
