El Festival EVA anuncia la seva fi reivindicant la “batalla” perquè la narració oral guanyi pes als escenaris
L’organització tanca 20 anys d’activitat amb 1.345 espectacles de petit format programats al Penedès en 250 espais escènics
El Festival EVA – En Veu Alta no tindrà edició 2025. L’organització ha anunciat aquest dimarts que posa punt final despré de 20 edicions al Penedès i 15 al Priorat (Pradell de la Teixeta) per motius personals i professionals, tot recordant que la coordinació de l’esdeveniment “no ha estat mai un modus vivendi”. La directora de l’EVA, Jordina Biosca, ha reivindicat la “batalla” que han jugat perquè la narrativa oral guanyi més presència a les programacions d’art escènic, tot criticant que “continua sent un format que no es contempla com a prioritari”. Biosca assegurava que tanquen 20 anys “molt dolços i agraïts” després d’haver programat 1.345 espectacles de petit format, amb 1.100 artistes i 250 espais escènics a 22 municipis del Penedès. L’organització treballa ara en la publicació d’un llibre del 20è aniversari que es preveu presentar al juny de l’any vinent.
Biosca ha recordat que l’EVA era una activitat complementària a la seva professió com a narradora i ha assegurat que ha arribat el moment que la programació de narrativa oral “se sostingui amb altres elements”, més enllà d’un esdeveniment organitzat sense ànim de lucre. Si bé ha asseverat que la fi del festival “no és ni per esgotament ni per falta de finançament”, recordava que es nodria d’un suport econòmic “no gaire alt”. Per exemple, la darrera edició tenia un pressupost de 190.000 euros per desplegar 100 espectacles.
La directora de l’EVA ha celebrat el “creixement constant” que ha viscut el festival al llarg de dues dècades mantenir que “l’Eva ja és una marca”, en les quals han fidelitzat bona part del públic però també n’han captat de nou, amb un creixement del 20% en la darrera edició, fins arribar als 7.300 espectadors. “No era la voluntat inicial, però hem aconseguit créixer de forma natural gràcies a un concepte basat en portes obertes a tothom”, reivindicava.
Biosca i el seu equip format per 25 persones que han passat en aquestes dues dècades i tot un reguitzell de voluntaris han tret pit d’haver organitzat fins ara una proposta que ha ofert nous formats d’espectacle, tant pel contingut com pels escenaris on s’han dut a terme. En aquest sentit, han destacat la programació d’espectacles en localitzacions tant poc habituals com cementiris, jardins reduïts o coves, “que han situat el festival com a pioner en una filosofia de proximitat en què els elements tècnics i escenogràfics no han estat determinants per oferir bones propostes culturals”.
Acompanyada de Noemí Martínez i Montse Medall, han celebrat haver comptat amb un miler d’artistes, molts dels quals no eren famosos quan van passar per l’EVA, com Maria Arnal o Rodrigo Cuevas, mentre destacava que el festival ha contribuït en la divulgació del català “a través d’un llenguatge que anés més enllà de la mitja i de l’ús que se’n fa habitualment al carrer”.
Tot i destacar els mèrits d’aquests 20 anys, Biosca lamentava que la narrativa oral continuï “sense ser contemplada” com a opció prioritària. “No hem aconseguit anar més enllà d’on érem” i ha criticat que aquests tipus d’espectacles “no apareguin mai als catàlegs ni a la majoria de propostes teatrals”.
Crítiques al finançament de festivals externs
Si bé Biosca ha agraït el paper de les institucions que han fet costat a l’EVA, ha lamentat els periples burocràtics que han hagut de suportar a cada ajuntament, “els quals acabaran matant la cultura”.
“Sembla que es vagi a buscar el resultat extern i no l’intern, quan el resultat no es pot mesurar amb assistència”, ha afegit Biosca, que ha reivindicat la importància de propostes locals com l’EVA, “que cal mesurar a llarg termini”. “Si hem durat 20 anys, vol dir que festivals com el nostre no són un bolet”, ha reblat.
L’herència de l’EVA
Si bé la direcció dona per acabada la història de l’En Veu Alta en el format de festival estrenat fa 20 anys, sí que es preveu la continuïtat d’algunes activitats hereves. És el cas del programa a les escoles EvaLudens per fomentar la tradició oral, el voluntariat EVA354 i els muntatges efímers ‘Els Telèfons de l’EVA’, així com un assessorament als ajuntaments i programadors culturals.
“Activitats com la nostra no han d’assumir les mancances culturals dels municipis, sinó que els ajuntaments tenen l’obligació de sostenir un teixit actiu i de qualitat”, remarcava Biosca, que estenia la mà a aportar la seva experiència als programadors municipals perquè mantinguin a les agendes locals les propostes de narració oral i obria la porta a la possibilitat que algú n’agafés el relleu “però amb una nova idea”, ha conclòs.
