“El 4d10fm és un castell que ha d’anar a plaça abans de festa major”
En una entrevista Àngel Grau, cap de colla dels Castellers de Vilafranca, destaca el grau de compromís que la gent ha tingut aquesta temporada.
“La valoració de la temporada és molt positiva”. Amb aquestes paraules encetem una conversa de trenta minuts per valorar amb l’actual cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Àngel Grau, la temporada 2024, la seva primera al davant dels de la camisa verda. Els objectius marcats per la tècnica de la colla a inici del curs s’han complert. Fer un gran Sant Fèlix, guanyar el Concurs i, sobretot, descarregar el 4d10fm, reptes que s’han assolit, però això no treu que hi hagi algunes assignatures pendents de cara a la propera temporada.
Caldria plantejar-se el fet que la junta entrant hagi d’afrontar la seva primera temporada tenint un Concurs a la vista”
Però anem al més recent, la dia-da de Tots Sants amb la qual la colla tancava una brillant temporada que ha marcat novament la supremacia en el món casteller dels vilafranquins. Tots Sants va començar molt bé completant el 4d10fm, que només s’havia descarregat en un concurs i aquesta vegada es completava a la plaça de la Vila. Després la diada es va tòrcer, igual que el temps, amb intents desmuntats de 3d10fm, de pd9fmp i del 4d9 net. “Penso que no ens mereixíem acabar així perquè la temporada ha estat molt bona. La colla arrenca descarregant el 4d10, que havíem treballat molt”. I aquí ve la següent pregunta. Per què s’opta pel 3d10 en segona ronda? “Volíem ajuntar els dos castells de deu, un fet que no passa cada dia, i va ser una decisió meva. Teníem a les nostres mans fer la millor actuació. Veníem de descarregar tres vegades el 3d10 i havíem treballat molt el 4d9 net”. El mateix passava amb el pilar de nou. “És cert que no el vols fer al final perquè la gent ja té molt de desgast, però teníem una finestra oberta que l’havíem d’aprofitar. Era el moment”, puntualitza Grau.
Temporada frenètica
Després d’una temporada frenètica reconeix cansament físic i mental. “El dia a dia, de pensar, d’organitzar o de reorganitzar coses perquè algú et falla, tot desgasta”. Sempre s’ha dit que la canalla és la que fa els castells i per Tots Sants la colla de la camisa verda ho va comprovar quan en el pilar de nou l’enxaneta va decidir tirar enrere. “Mentre no es cau tot és més fàcil, però quan apareixen les caigudes aquestes generen dubtes i surten les pors. Però és normal, són canalla de set i vuit anys i tenen les seves reaccions i sentiments. El que no és normal, i aquí faig autocrítica, és que no haguem estat capaços de veure-ho abans i que la canalla sigui capaç de dir-ho abans de pujar al castell. Malgrat tot, vull destacar la gran feina que ha fet l’equip de canalla”, reflexiona Grau, que valora el fet que la colla només ha patit sis caigudes en els 115 castells, de la gamma de vuit bàsics en amunt.
La clau de la victòria al Concurs va ser el peu que teníem, que després de tantes hores li demanes fer el 4d10fm i ningú et diu que no”
Sis caigudes
La colla, com qualsevol altra, ha procurat, per l’esdevenir de la temporada, caure com menys millor. Era la gran premissa, protegir el tronc al màxim possible. De fet, la primera no va arribar fins al Catllar amb el 5d9f, un castell que tenia ja el pom de dalt fora de la pinya. Però Sant Fèlix sí que va ser una jornada amb massa caigudes. Els verds en van patir dues. La primera amb el 3d10, justament quan la colla l’havia descarregat dues vegades abans, a Vilanova i l’Arboç, i amb la td9fm, de les dues la més lletja i que va deixar la colla tocada després d’una jornada maratoniana i accidentada. Les altres caigudes serien ja al Concurs de Tarragona, amb el 4d9fa, el 9d9f i el 4d10fm, tres castells que van quedar carregats.
La recuperació del 4d9fa
Recuperar el 4d9fa era també una de les grans fites per a la colla, que després de la pandèmia només l’havia pogut carregar dues vegades. Una fita plenament assolida, amb cinc de descarregats i un de carregat, el del concurs. Per la diada de les Neus, la colla va trencar la barrera descarregant el primer postpandèmia. Aquell va ser un moment molt important, que Grau valora dient que a partir d’allà “la colla se’l va tornar a creure i el resultat va venir després”. “Això ens passa amb altres castells i hem de saber trencar la barrera i les pressions. Som capaços de qualsevol cosa”. Un 4d9fa de Vilanova que va venir en tercera ronda, després del 3d10fm i del 5d9f; “em va emocionar moltíssim”.
Un any més la colla ha mostrat el seu lideratge amb el 3d10fm. Tres descarregats i un de carregat aquesta temporada. Són els grans dominadors d’aquesta estructura, que des del 2015 han descarregat almenys una vegada i des del 2013 el porten a plaça com a mínim carregat. A partir de Sant Fèlix, Àngel Grau conclou que “la gent estava pensant més en la segona ronda que no pas amb el 3d10 que havíem anunciat de sortida”. En aquest sentit, reconeix l’error d’anunciar la resta de castells i va ser quan a partir d’aquí només comunicava a la colla el castell de sortida i després aquell “ja veurem”, i reflexiona assegurant que “Sant Fèlix és un escenari diferent de la resta de places i la pressió i les emocions que es viuen aquell dia no passen en cap altra actuació”.
D’esquerra a dreta, el 4d9fa de Vilanova, que va marcar un abans i un després per als Castellers de Vilafranca, que en descarregar-lo recuperaven un castell insígnia de la colla; el 9d9f carregat, que va obrir les portes a la victòria al Concurs de Tarragona, i el 4d10fm descarregat per Tots Sants, que va culminar una exceŀlent temporada | Foto FÈLIX MIRÓ
Un concurs maratonià
Un dels moments antològics de la temporada va ser mantenir el tron del Concurs de Castells. Una jornada maratoniana en què la colla va haver de treballar de valent per revalidar el títol. Grau és taxatiu: “La clau de la victòria va ser el peu que vam tenir. Aquell peu que al cap de tantes hores li demanes fer un 4d10 i no hi ha ningú que et respongui en negatiu. Els castells els havíem treballat molt. Recordo que l’assaig abans del concurs havia estat un dels millors que els Castellers de Vilafranca havien fet mai, tant per volum de gent com pels castells que vam assajar”. La feina estava feta i novament Grau insisteix en el compromís de la gent de la colla.
En una colla com la nostra no pots tenir content tothom. Aquest és un dels grans maldecaps. No m’agrada dir-li a ningú que no pot pujar”
La mare dels ous
Als esports sempre hi ha una alineació titular i els castells no se n’escapen. Preguntat per quin criteri o norma utilitzen els Castellers de Vilafranca per fer les alineacions dels castells, Grau arrufa el nas i respon. “El criteri es basa en l’experiència de la gent. No és el mateix un 4d9f que un 4d10fm i per això el vam anar canviant de peces, malgrat que penso que també l’haurien pogut fer. Reconec que en algun moment de la temporada m’he pogut deixar portar per altra gent i a vegades els he fet cas i en d’altres no. Per exemple, amb el 4d9fa ens n’hem sortit. Al final has d’anar jugant d’experiència però també de joventut”. En una colla amb tantes camises tothom pressiona per pujar i en aquest sentit Grau apunta el 9d8, castell que permet pujar molta gent, però se sincera assegurant que al final “no pots tenir a tothom content” i aquest és un dels grans maldecaps d’una colla tan gran: “Mai m’ha agradat dir a ningú que no pot pujar, però al final les peces són les que són i el més fort és que a vegades no tens un motiu concret perquè tothom ho fa molt bé”. És aquest, per a Grau, un dels temes que ha portat pitjor.
L’assignatura pendent
Els castells nets han estat l’assignatura pendent d’aquesta i de les últimes temporades. Grans dominadors de les manilles, a l’hora dels castells nets la colla no els ha pogut vèncer. De fet, els verds no descarreguen el 4d9 net des del 2019 i la td8 neta des del 2017, tots dos per Tots Sants. “És el deute pendent que tenim amb nosaltres mateixos”, creu Grau. “Hem d’aconseguir de ser una colla capaç de fer tota la gamma de castells, ja siguin emmanillats o nets”. “No sé per què, la gent no s’ho acaba de creure, i això és el que cal treballar per la temporada”. I un exemple ha estat el 4d9 net, que estava treballat i que previ a Tots Sants les proves havien arribat, alguna d’elles, a posar aixecador, però al final, com tothom bé sap, una cosa és l’assaig i una altra és a plaça i la por escènica.
La colla vol descarregar el 9d9f i el pd9fmp. Són castells que hem demostrat que podem portar a altres places i no cal esperar a final de temporada”
Dissabte la colla celebra el sopar de final de temporada amb 650 persones, però Grau no descansa planificant amb la resta de membres de la tècnica la següent. No vol sentir parlar d’aparcar castells com el pd9fmp o el 9d9f, sinó tot el contrari. “La colla els vol descarregar. Els hem de descarregar. Són castells que hem demostrat que es poden portar fins i tot a altres places i no cal esperar a final de temporada”.
Una temporada, la del 2025, sense concurs que caldrà planificar on els verds seguiran apostant per les mateixes dia-des amb poques variacions, però mirant de tenir un setembre potent per encarar un gran Tots Sants. Ara estan tancant el calendari, però podria presentar alguna novetat, com arar el retorn dels verds a la Mercè, una actuació que de moment la colla no té tancada.
Els Castellers de Vilafranca tanquen el 2024 amb uns números estratosfèrics. “És una burrada”, deixa anar Grau quan repassem els números pel que fa a castells de gamma extra. Després de la pandèmia s’ha passat dels 17 el 2022 o els 20 del 2023 als 39 aquest 2024, duplicant gairebé la xifra. Un registre que iguala la del 2015, quan també se’n van fer 39.
Obre un debat
En aquest sentit, obriríem un debat de si ara, un cop fet el 9d9f, el 9d8 és o no castell de gamma extra. Nosaltres l’hem comptat com a GE. “Aquest any hem registrat catorze assajos que hem sigut més de 400 persones i amb això es poden aconseguir fites com les que hem aconseguit. Tenir aquest gruix de gent i fer-la partícip en cada assaig fa que els castells grans et vagin sortint. Penso que anar dient els objectius de la colla és positiu per tenir la gent endollada. No crec en el ja veurem”.
El cap de colla dels verds, Àngel Grau, tanca amb èxit la seva primera temporada com a cap de colla i obre un petit debat en acabar la conversa. “Penso que la colla s’hauria de plantejar el fet que la nova junta hagi d’afrontar sempre la seva primera temporada tenint un Concurs a la vista”. Queda dit!
