Els Mannekes de Brusseŀles debuten amb dos vilafranquins al tronc
Joan i Roger Raventós, pare i fill residents a la capital belga, formen part de la colla, que es va estrenar amb castells de 6 diumenge passat a la Grand Place
El món casteller continua creixent més enllà de les fronteres catalanes i la darrera incorporació arriba des del cor d’Europa. Diumenge va fer la primera actuació oficial la colla dels Mannekes (‘nens’, ‘xiquets’ o ‘xicots’, en flamenc) de Brusseŀles. La formació, amb un centenar de membres, està integrada principalment per catalans que viuen i treballen a Bèlgica, però els castells també han captat l’atenció d’italians, hongaresos, holandesos, belgues, polonesos, portuguesos, espanyols i, fins i tot, un indi, que ja coneixia els Govindes.
Entre tanta internacionalitat, dos dels catalans són vilafranquins: Joan i Roger Raventós, pare i fill, components del tronc com a terç i enxaneta.
Ni l’un ni l’altre s’havien enfilat mai dalt d’un castell, però tots dos hi són des del primer dia, quan un grup de catalans “va plantejar al Casal Català de Brusseŀles la idea boja de fer una colla castellera”.
D’això en fa només 9 mesos, i diumenge, durant l’actuació d’estrena acompanyats de la Colla Jove de Tarragona, van plantar un 3d6, un 4d6 i un 3d5 amb l’agulla, després d’un intent desmuntat de 3d6 amb l’agulla. I tot amb la Grand Place com a teló de fons. Dos Patrimonis de la Humanitat junts.
La majoria no s’havia enfaixat mai; d’altres ni tan sols coneixien els castells i molt pocs havien estat castellers a Catalunya. Són estudiants d’Erasmus i treballadors, alguns del Parlament europeu, i els seus fills.
El camí dels Mannekes fins arribar al dia de la seva estrena pública ha estat força planer. Va començar amb un nucli reduït però de bon principi, amb una estructura molt seriosa. “A banda del cap de colla i la presidenta, tenim grallers i diferents vocalies, la de tresoreria, la tècnica, la social, la de seguretat, de comunicació i fins i tot, una de feminisme”, explica Joan Raventós, corresponsal de Televisió de Catalunya a Brusseŀles.
El seu fill, Roger, d’11 anys, forma part de la canalla de la colla. A l’escola, ha intentat explicar què fan els Mannekes i assegura que “‘flipen’ molt i primer no s’ho creien, que pujava fins dalt de tot”. El Roger s’ho passa bé fent castells a Brusseŀles però ja no té tan clar si continuarà un cop torni: “Ja ho veurem, perquè a Vilafranca els fan molt més alts!”, diu.
Van començar assajant els diumenges a la tarda “en un local amb el sostre no gaire alt”, però gràcies al compromís de la gent i als bons resultats obtinguts ja assagen també els divendres. A l’hora de demanar el permís a l’Ajuntament van haver d’explicar molt bé què volien fer exactament, assegurant que farien construccions més petites que les que es veien als vídeos que els ensenyaven.
Les colles internacionals encara no formen part de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, però els Mannekes actuen amb assegurança per a tothom, gent amb camisa i amb samarreta, no només a les diades sinó també els desplaçaments.
Els Mannekes de Brussel·les, creixent pis a pis.
