L’Any Guimerà aixeca el teló amb l’objectiu de promoure la relectura de l’obra del dramaturg

La consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, en la inauguració de l’Any Guimerà (Foto: ACN)
26/02/2024 - 09:56h

La consellera de Cultura de la Generalitat reivindica en l’acte inaugural al Vendrell l’imaginari en català creat per Àngel Guimerà al segle XIX

L’Any Guimerà va aixecar el teló divendres al vespre al Vendrell, ciutat d’acollida del dramaturg durant la seva infància -a partir dels 9 anys-, coincidint amb el centenari de la seva mort.

En l’acte d’obertura precisament al Teatre Àngel Guimerà (TÀG) es van desgranar els tres eixos sobre els quals girarà la programació: donar a conèixer la seva àmplia obra dramàtica, el seu vessant com a poeta i alhora, la seva faceta com a “verbalitzador del catalanisme”. Així, la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, en va reivindicar l’imaginari català en ple segle XIX, mentre que el comissari Ramon Bacardit va afirmar que l’obra de Guimerà és “intemporal” i en va defensar la vigència.

L’Any Guimerà s’eixamplarà arreu del país amb activitats -28 de les quals tindran lloc al Vendrell- que combinaran espectacles, exposicions, concerts i pel·lícules, entre altres.

En l’acte d’obertura de l’Any Guimerà, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, va afirmar la necessitat d’aquesta commemoració que coincideix amb el centenari de la mort de l’autor per aportar una “nova mirada” als seus poemes, eclipsat per la seva pròpia obra dramàtica però també per la figura de Jacint Verdaguer.

Alhora, en va reivindicar la “icona popular” del catalanisme liberal que Guimerà va exercir. Segons Arrexte, Guimerà també es va convertir en alguns moments com una figura “incòmode” per a la burgesia catalanista pels seus plantejaments radicals.

L’Any Guimerà es va estrenar amb un recital de diversos poemes de l’autor a càrrec de Blanca Llum, seguit d’una lectura dramatitzada de fragments de ‘Sol, solet’, ‘L’aranya’ i ‘La boja’, interpretats per Mercè Pons i Xavier Ripoll. L’apunt musical el van posar Marina Rosell i Xavi Lloses al piano, que van interpretar la popular sardana de la ‘Santa Espina’.

Programa al Vendrell i arreu de Catalunya

A la vila que va veure créixer Àngel Guimerà s’han preparat diverses activitats per reivindicar la dimensió total del dramaturg. Des d’aquest dissabte passat, la Casa Museu Àngel Guimerà acull la instal·lació ‘Els telèfons de Guimerà’, que consisteix d’una dotzena de telèfons que reprodueixen alguns textos de l’autor locutats per diverses actrius. Durant els pròxims mesos s’hi sumaran altres instal·lacions, com una exposició sobre l’imaginari de l’autor, col·loquis, un mural creat per l’artista Ignasi Blanch o diversos espectacles i adaptacions teatrals per repassar la trajectòria del dramaturg.

Més enllà del Vendrell, el reconeixement envers Guimerà s’eixamplarà arreu de Catalunya i al llarg de l’any se celebraran nombroses iniciatives amb el denominador comú de la seva vida i obra. Per redescobrir la producció dramàtica de l’autor més enllà dels títols més habituals, equipaments com el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Victòria o la Sala Beckett inclouran jornades, espectacles i activitats.

S’hi afegirà la Filmoteca de Catalunya, que a l’abril presentarà dues pel·lícules basades en la seva obra dramàtica. Concretament, es tracta de ‘La hija del Mar’ d’Antoni Momplet i ‘Maria Rosa’ de Cecil B. De Mille. La música també tindrà un paper destacat en l’Any Guimerà, a partir de concerts com la representació de ‘La Santa Espina’ a Manresa o el concert homenatge ‘Prop del Mar Guimerà-Papasseit’ que tindrà lloc al Palau de la Música de Barcelona, al Teatre Fortuny de Reus i el Teatre Àngel Guimerà del Vendrell.

Tot plegat, amb la voluntat de rememorar la vida i obra d’un dels dramaturgs catalans amb més projecció internacional i donar a conèixer la seva extensa trajectòria, tant teatral com poètica.

També et pot interessar

Comentaris