“La gent jove és una part molt important del futur dels Xicots de Vilafranca”
Entrevistem la cap de colla dels Xicots de Vilafranca, Tamara Gonzàlez per fer un balanç d’aquesta temporada castellera que ha acabat
Des del desembre del 2022 Tamara González és la cap de colla dels Xicots de Vilafranca. Membre de dret des del 1997, va començar a fer castells amb la colla de la camisa vermella per herència familiar. El seu pare va ser president de la colla i ella va fer d’enxaneta, aixecadora, dosos, quints i fins ara, que fa de quart. També ha estat cap de canalla del 2012 al 2014 i sotscap de colla el 2017. Aquest dissabte els Xicots tanquen curs amb el sopar final de temporada i el 16 de desembre hi ha anunciada l’assemblea de la colla, en què caldrà escollir un nou president o presidenta i ratificar-la a ella de cap de colla. Cal recordar que des del passat juny Gerard Ametllé està de president de la colla en funcions rellevant Bernat Sallés, que per qüestions personals va haver de deixar el càrrec.
Quin balanç en fa, de la temporada que deixem enrere?
Tant pel que fa a la part de la tècnica com la part social el balanç és positiu. El nostre objectiu era créixer horitzontalment i així ha estat. Al final hem aconseguit 42 camises noves aquesta temporada. També s’ha reactivat molta gent que per diverses raons havia parat després de la pandèmia. Tot i no haver fet la clàssica ni el tres de vuit, el balanç és positiu i, si bé és cert que ens hauria agradat aspirar a més, tinc clar que el fruit d’un treball ben fet el recollirem ben aviat.
Quan va agafar la colla va incidir a treballar l’entrada de joves a la colla. Com ha anat?
Ens ha funcionat molt bé. Tenim una cap de joves, la Irene Casanellas, que hi ha posat tota l’energia i crec que ens ha funcionat molt bé. Hem provat coses noves com ara fer assajos exclusius de joves i ens va funcionar, amb l’assistència de moltes persones. També hem fet tallers a l’Espai Jove La Nau i la veritat és que estem contents. De fet, més del 50% de les camises noves que hem entregat han estat per a joves o per a familiars de joves. Per a la temporada que ve ho volem potenciar encara més, perquè al final ells són el futur dels Xicots.
Si ho comparem amb la temporada passada, la de la represa, aquesta s’ha millorat, però a passos lents.
El pas dels castells de set als de vuit és molt complicat, però la nostra intenció és i serà ser colla de vuit, un objectiu que no és pas fàcil. És clar que ens hauria agradat acabar fent la clàssica de vuit, però no ha pogut ser per diferents motius; tot i això hem d’estar satisfets perquè hem modificat altres coses que per a la colla també eren importants, com els assajos, la dinàmica, les proves d’assaig, que n’hem fet moltíssimes comparades amb altres temporades. Al final hem doblat gairebé els castells de set i mig que havíem fet el curs passat. Quan vam començar aquest nou projecte teníem clar que hi havia molta feina, una feina que no s’acaba mai, però estic convençuda que tot el que hem sembrat aquesta temporada ens servirà per a la vinent. El treball del tres, de la torre, hem començat a rodar folres. Al final el fet que ens plegués molta gent del tronc ens va restar un potencial que ja estem recuperant. El nostre és un projecte de quatre anys.
Per què és tan complicat per als Xicots fer el pas del quatre al tres de vuit?
Són dos castells totalment diferents. A nosaltres ens va generar molts problemes emocionals sobretot després de les dues caigudes de la temporada passada i tres intents desmuntats amb el 4d8. Sempre és difícil trobar les peces adequades. Teníem molt clar que ens havíem de centrar en el quatre, el volíem descarregar, l’havíem de fer bé i descarregar-lo diverses vegades, però hem tingut diferents problemes externs als castells que ens han dificultat poder-lo provar en més ocasions. Per avançar cap al tres ens havíem de treure la pressió emocional del quatre.
El 4d8 es va descarregar per festa major i quinze dies després.
I això ens va donar molta moral perquè el segon va ser d’escàndol, un dels millors de la colla. Tornar-lo a fer pel Roser, una diada molt especial per a nosaltres, era important i potser hem vist que aquesta temporada hem treballat molt la part social, però potser ens falta centrar les energies en l’estat emocional. Estic convençuda que és un tema psicològic, perquè hem fet molts 4d7 nets a l’assaig i penso que és un castell que té moltes garanties.
Una de les parts positives ha estat la recuperació total del pilar de cinc.
I n’hem fet tres de diferents. Aquesta també és una qüestió que vam treballar molt perquè teníem molt clar que els Xicots hem de tenir un pilar de cinc i, a més, també vam fer el vano. Treballarem fort per buscar una cosa més en aquest pilar, perquè hi ha molt de futur. A l’assaig hem fet proves del pilar net i hem començat a jugar amb el de sis. Penso que seria molt important recuperar-lo.
Com està la colla pel que fa a la canalla?
Pletòrica. Fa molts anys que la colla no ha desmuntat un castell per indecisió de la canalla, i això vol dir molt. La canalla ha estat un dels millors regals d’aquesta temporada. Ara ens passarà el mateix que li passa a totes les coses d’avui, que és que la canalla es fa gran. Nosaltres tenim uns dosos que són molt alts i potser la seva posició natural hauria de ser al pis de quints, però jo crec que és un tema de generacions. Generar dosos nous és més complicat i, en canvi, quan el pom de dalt pugui baixar a dosos serà més senzill.
Algun contratemps aquesta temporada que deixem?
Sempre n’hi ha, però jo destacaria les lesions que hem patit aquesta temporada de castellers de tronc, que ens ha fet repensar els objectius que teníem dipositats. Castellers, això sí, que s’han dedicat en cos i ànima a recuperar-se, però al final són coses que tu no pots controlar.
De la part positiva, el 4d7 completament de dones…
Ens fa molta il·lusió. Som una colla que lluita moltíssim per donar valor a la dona i a la colla en tenim, i moltes, de bones castelleres. Ens va fer molta il·lusió portar-lo el 31 per festa major i repetir-lo a Bellprat.
Quins objectius es marca per a la temporada que ve?
Volem continuar amb la feina que s’està fent. Aquesta temporada hem après moltes coses . Veníem d’un equip bastant nou, de gent que havíem estat a juntes, però no al capdavant de la colla. Crec que el treball ha de ser el mateix, continuar creixent més horitzontalment, vetllar perquè entrin més camises a la colla, que la gent estigui engrescada i que el bon rotllo que s’hi respira sigui el que ens porti a millors castells.
