Una gala emotiva al Gran Teatre del Liceu culmina l’acte central dels 75 anys dels Castellers de Vilafranca
Els Verds construeixen un 4d9f al damunt de l’escenari del coliseu barceloní, un fet inèdit
Emotiu, commovedor, sublim, únic, espectacular, són moltes de les paraules que desprenien les 1.500 persones en sortir del Gran Teatre del Liceu de Barcelona després de viure en directe la gala del 75è aniversari que els Castellers de Vilafranca van celebrar dissabte a la capital catalana amb la presència de les màximes autoritats del país, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la presidenta del Parlament, Anna Erra i tota la plana política de Vilafranca i comarca amb Francisco Romero, alcalde de Vilafranca i Xavier Lluch president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès. L’acte, presentat per la comunicadora Elisabet Carnicé i l’actor David Bagés i dirigit pel director de Comediants Joan Font, va tenir el seu moment culminant i més aplaudit quan els Verds van bastir un 4d9f al mateix escenari del Gran Teatre del Liceu, un fet mai vist i que va emocionar molts dels presents.
El toc de matinades particular i interpretat per la OMAC (l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya) format per una cinquantena de músics i sota la direcció de Dani López obria la gala que continuava amb el toc d’entrada a plaça en aquest cas, d’entrada al Gran Liceu de tres colles de grallers distribuïts pel teatre i dirigits a platea pel músic i casteller, David Miret. Tot seguit, membres de Comediants amb la col·laboració d’algun casteller infiltrat al grup escenificaven una manera primitiva de com les torres humanes ja s’havien de fer per aconseguir en aquest cas l’aliment per subsistir, buscant d’imaginar de tal manera com havien nascut els castells, que en aquest cas van encarregar-se’n de fer-ho els dos presentadors. Buscant l’origen, el primer pas va ser esmentar les muixerangues, més conegudes com a Ball de Valencians, aquestes sí, com les grans culpables d’introduir els castells a Catalunya. Ho van fer amb la construcció d’un torreta acompanyada de la interpretació musical de l’OMAC.
L’inici dels Castellers de Vilafranca rau el 1929 amb el primer nom com la colla de Cal Noi Noi. La llavor ja hi era i d’aquí apareix la figura d’Oriol Rossell, el fundador de la colla vilafranquina que feia la seva primera actuació a Sant Cugat Sesgarrigues el 14 de setembre de 1948. A l’escenari es construïa un 4d6 net amb protagonisme d’excaps de colla i expresidents de la colla a la base de l’estructura, entre d’altres amb la música de fons dels Goigs a Sant Fèlix interpretat per l’OMAC i cantat per moltes persones del públic, un dels moments també emocionants de la gala.
Tot seguit va arribar el petit homenatge al timbaler Jaume Esteve ‘Casalta’ que el 1948 havia tocat a la primera actuació de la colla vilafranquina i que després pujava l’escenari per tocar junt amb la resta de grallers i timbalers el toc de castell. L’acte també va voler fer un reconeixement a les 103 colles castelleres que hi ha actualment al món casteller desplegant-ne algunes d’una llotja principal on el quartet Mèlt interpretava la cançó O companys alcem els braços de W.A.Mozart a mode de brindis i en format de cànon a quatre veus.
Un altre dels moments emotius va ser l’entrada a escenari d’un dels primers enxanetes i que més tard en seria cap de colla, el Francesc Moreno ‘Melilla’, un gran revolucionari i un dels grans culpables de l’engrandiment de la colla. Ell va parar un pilar de dos a l’escenari amb la Marta Torrents, enxaneta de la colla i del pilar de nou. El passat, el present i el futur dels Castellers de Vilafranca. De manera simbòlica i divertida es va descarregar el tres de deu amb folre i manilles de forma horitzontal i de manera invertida. Així, i sota el cant divertit del toc de castell del quartet Mèlt anaven sortint a l’escenari membres dels Castellers de Vilafranca des dels més petits als més grans amb un cartell explicatiu del nom de cada pis (enxaneta, cassoleta, dosos, setens, sisens, quints, quarts, manilles, folre i pinya).
La gala avançava tot esperant el moment més especial de la nit que encara havia d’arribar però arribats en aquest punt l’acte va aturar-se per fer un especial reconeixement en la introducció de la dona al món dels castells tot destacant-ne el seu paper i la seva participació millorant la tècnica i propiciant l’augment social. Els viatges de la colla per tot el món van tenir cabuda també a la gala. Així, amb la música de l’OMAC s’anaven visionant imatges de les fotografies més destacades d’aquesta volta al món que ha fet la colla en els 75 anys d’història, algunes d’elles en llocs emblemàtics del planeta acabant amb la fotografia d’una torre de set amb la imatge al darrera del Golden Gate de San Francisco per tornar al Penedès amb una fotografia d’un tres de vuit envoltat de les vinyes penedesenques.
Arribats a l’hora dels parlaments, Carles Mata i Sisco Benet, president i cap de colla en el seu torn d’intervenció van tenir unes paraules d’agraïment als esforços de tantes i tantes persones per haver fet grans els Castellers de Vilafranca i en un reconeixement també dels valors que transmet avui el fet casteller. Va ser el moment de repassar tots els caps de colla i presidents que ha tingut fins al moment la colla. De la seva banda, la president del Parlament i el president de la Generalitat van destacar el paper dels Castellers de Vilafranca en el seu parlament. Frases com “Avui torneu a fer història al gran coliseu de Barcelona”, “sou ambaixadors del món casteller arreu del món”, “gràcies per mantenir viva aquesta tradició i per portar arreu del país i del mon aquesta tradició tan catalana de fer castells i ens fa tan nostres” o “avui el Penedès conquereix Barcelona com heu fet en tantes i tantes places” van ser adreçades a tot el públic per part de les dues autoritats més representatives del país.
El bo i millor es va fer esperar però era el moment. Abans però el públic va poder visionar el darrer vídeo cuinat a Cal Figarot on narrava una de les darreres gestes dels verds, la victòria al darrer Concurs de Castells de Tarragona. I ara sí, la traca final. Un quatre de nou amb folre, la primera vegada que s’intenta un castell d’aquesta envergadura dalt d’un escenari, el del Gran Teatre del Liceu. 300 castelleres i castellers feien vibrar i emocionar les 1.500 persones en una estampa inigualable i en un marc incomparable, el gran coliseu de la capital catalana. D’entrada amb un silenci sepulcral, un castell, muntat amb més rapidesa de la normal que tenia com a resultat un dels millors 4d9f de la temporada i que feia emocionar a tots els presents amb llargs aplaudiments en un moment immortalitzat per la història de la colla i dels castells i amb el públic tot dempeus. Faltaven només els crits de “Vilafranca, Vilafranca”, que sí, més tard s’acabarien sentint.
Amb tota la colla dalt de l’escenari la cirereta final de la gala seria, tal com marquen les actuacions castellers, els pilars de comiat, quatre de cinc i cinc de quatre, tancaven l’acte amb l’aplaudiment mutu de la colla al pública i viceversa. I ara sí, l’himne dels Castellers de Vilafranca, música de Lluís Giménez i lletra de Ricard Rafecas, posava el colofó a un acte solemne que serà recordat per sempre més.
Fotos: La Fatxenda
