Jordi Llavina aparca la poesia per publicar un llibre de narrativa
L’escriptor penedesenc torna a la prosa publicant ‘Proses de l’entreclaror’, una vuitantena de textos que formen un catàleg
Aquesta setmana arribarà a les llibreries el darrer llibre de l’escriptor penedesenc Jordi Llavina. Titulat Proses de l’entreclaror (Editorial Gavarres), consta d’una vuitantena de textos, de llargada diversa, que volen formar un catàleg no exhaustiu de les formes de la prosa: quatre contes, dos apòlegs, un sonet camuflat de prosa, un diàleg teatral, falses entrades de dietari, apunts vagament filosòfics (sobre lectures o observacions), inici i estroncament d’una novel·la mai escrita… Precisament alguns d’aquests textos parteixen del dietari que Llavina va publicar en aquest setmanari fa uns anys. Un llibre que va escriure entre els 2019 i 2021. “És la meva tornada a la prosa”, diu Llavina, que en els darrers anys es dedicava gairebé en exclusiva a la poesia, on ha tingut diversos reconeixements. Llavina ha matisat que “no havia oblidat la prosa, però el què passa és que no en publicava”. I l’escriptor acaba definint el llibre on ha buscat una forma de prosa que li vagi bé, on se sent còmode amb més no-ficció que ficció.
El llibre s’acompanya d’un pròleg de Ferran Sáez Mateu i la portada és ben reconeixible, amb el fons de Vilafranca i la imatge de la basílica de Santa Maria i la silueta del mateix autor passejant tot gaudint de la lectura d’un llibre.
Una carrera prolífica
Jordi Llavina (Gelida, 1968) és llicenciat en Filologia catalana i ha desenvolupat la seva tasca professional en els àmbits editorial, periodístic i docent. La seva obra poètica és extensa i comença amb La corda del gronxador (2006, Premi Ciutat de Palma), Diari d’un setembrista (2007, Premi Alfons el Magnànim i Premi de la Crítica d’Or), País de vent (2011, XXXV Premi Vila de Martorell), Vetlla (2012, Premi Vicent Andrés Estellés i Premi de la Crítica), Contrada (2013), Matí de la mort (2015), Ermita (2017, Premi Lletra d’Or), El magraner (2020, Premi Marià Manent), L’anell (2021) i Un llum que crema (2023, Premi Carles Riba).
També ha publicat els assaigs Neu, fang, rosada, constel·lació. Articles, treballs, apunts sobre la poesia de Joan Vinyoli (2014) i 100 llibres catalans que fan de bon llegir (2022), i ha adaptat al català actual un dels llibres de la Crònica de Ramon Muntaner.
Aquest darrer llibre és la represa de la seva obra en prosa, en aquest cas a mig camí entre la ficció i la ‘literatura del jo’.
