“No penso que l’estampa hagi de contenir la cara del sant”
Entrevistem Foix Cervera, l’encarregada de fer l’estampa de sant Fèlix d’aquest any
Foix Cervera és florista i l’artista vilafranquina que enguany ha estat l’encarregada de fer l’Estampa de sant Fèlix. Va descobrir la seva vocació treballant al Parquet, la floristeria de la seva tieta. Amb una llarga trajectòria professional ha participat en diversos festivals internacionals de land art i ¡ d’art urbà. Com es defineix en el programa de la festa major, procura dotar la seva obra d’un sentit que transcendeix la pura estètica per apropar-se sovint a la crítica social o a l’humor. Actualment resideix a Maó, a l’illa de Menorca, on té la floristeria 2 Many Flowers.
Cervera s’ha mostrat contenta del resultat final de l’Estampa de sant Fèlix d’aquest any i té clar que no canviaria res del treball que ha realitzat i que ha suscitat comentaris de tota mena.
S’esperava el rebombori que ha generat l’Estampa?
No m’ho esperava i m’ha desconcertat bastant. Podia pensar en el meu imaginari que un sector molt conservador no se la pogués fer seva, però en general he quedat sorpresa.
Per què no ha volgut posar la cara del sant a l’Estampa?
Jo soc florista. L’última vegada que vaig venir a Vilafranca portava una idea que girava amb cares de dones. Això representa un 5% de l’obra que jo faig. A mi quan em van dir que fes una interpretació de sant Fèlix el primer que se’m va aparèixer van ser flors i colors pensant en la meva feina. Normalment, quan faig obra pròpia soc abstracta i m’intento expressar a través de les flors i els vegetals i per mi l’estampa era un ram amb la corona, el breviari i la palma amb els elements del sant però fent una interpretació des del vessant florista. Mai m’havia pensat que l’estampa hagués de contenir inevitablement la cara del sant. No és cap decisió volguda sinó que des del moment en què me l’encarreguen, en cap moment se m’exigeix aquest fet. Em va semblar que els administradors ja coneixien d’antuvi la meva obra i trajectòria professional. No sóc la primera que no ha copiat la cara de la imatge. Els artistes les creen: el pare Sebastià Pérez, Eulàlia Valldosera, Lluís Cercós, Jordi Tort… i els copistes la cara l’agafen de la imatge.
Un sector ha criticat el banyador que li ha posat al sant.
Sí, és clar, jo aquí hi posaria punts suspensius. Jo a la platja hi vaig en pilotes. Em vaig dedicar a tapar-lo. Quan he fet aquest treball i he contextualitzat a Menorca que és el lloc on visc i no em creia que fos cap sacrilegi. En el meu cap mai hauria pensat fer un sant a dins l’església. He volgut fer un Fèlix humanitzat i entranyable que representi a molta gent i per no posar-lo nu he posat un banyador. Però no em fixo en una peça en concret sinó en tot el treball en conjunt. És clar que li hagués pogut posar un banyador amb tortugues, però no és el cas perquè jo veig el sant de vacances i que es banya a la platja.
Creu que la gent ha entès el missatge creatiu de l’Estampa?
Crec que és una reacció molt polaritzada quasi com el país en què estem. Hi ha gent que l’ha entès molt i d’altres que no l’han entès gens. He tingut les crítiques i els elogis més bons que mai he tingut en un treball meu i els insults i les crítiques més negatives que mai he tingut.
Al full dels goigs i l’estampeta no es reproduirà la seva obra. Decebuda per aquesta decisió?
No estic decebuda perquè he volgut fer una mirada que també crec que molts vilafranquins se senten representats. Jesucrist també va sense samarreta i no crec que aquest sant Fèlix a la platja tingui res que pugui ofendre. Hi ha molts vilafranquins que aquesta estampa els representa i al cap i a la fi és una estampa per un any.
Quan va sentir les paraules dels administradors que definien l’estampa com a ‘provocativa i irreverent’ i que no era el que esperaven què li va venir al cap?
Que no era el que ells esperaven ho sabia perquè m’ho havien transmès. Per mi no és ni provocativa ni irreverent, ni pretenia ser-ho. Interessant és el debat que ha generat. Reflexionem hi…
Hi ha hagut qui ha vinculat la seva obra amb les d’Ethan Murrow.
Sí, n’hi ha que diuen que és un plagi. Canviar el cap per algun element, en aquest cas floral, és un recurs estètic, antic, que s’ha utilitzat infinitament. Fa 25 anys que faig caps florals. És un recurs floral que faig servir des que jo vaig estudiar.
Es penjarà l’Estampa al menjador de casa?
I tant.
Què és l’estil flower power del qual vostè va parlar?
És aquell estil on tota flor s’hi val. Una barreja de materials, colors, textures… És una explosió floral amb tots aquells colors que evoquen la primavera i l’estiu.
