Un estudi confirma la presència de pesta negra a la necròpoli medieval
Són els resultats de les investigacions fetes al jaciment de Cal Pa i Figues on ara s’ha construït el nou Vinseum
Vinseum acaba de fer públic un estudi antropològic i genètic que han signat l’antropòloga Núria Armentano i la biòloga Cristina Santos on es confirmen les sospites que van sorgir durant l’excavació arqueològica de Cal Pa i Figues, oberta entre els anys 2018 i 2021 i motivada per les obres de construcció del futur nou Vinseum i conclou que una part dels individus inhumats a la necròpoli del segle XIV que s’hi va descobrir van morir a causa de la pesta negra.
L’excavació havia rebel·lat la presència d’aquesta necròpoli medieval ubicada arran de la façana lateral del Palau Reial. S’hi van localitzar fins a 129 inhumats, repartits en 80 unitats funeràries diferents. La majoria de les tombes eren individuals, d’altres eren dobles però també s’hi van trobar dues tombes comunes: una amb 7 individus i una altra amb 28 individus.
Davant de les sospites argumentades pels responsables de l’excavació, el museu va decidir encarregar l’estudi antropològic dels inhumats a Núria Armentano, del laboratori d’antropologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya. L’estudi va acabar de construir la hipòtesi que ens trobàvem davant d’un cementiri d’urgència improvisat per l’arribada d’una epidèmia, per la gran quantitat d’individus superposats en una de les fosses localitzades que suggeria un escenari de mortalitat catastròfica. L’estudi físic antropològic anunciava altes probabilitats que es tractés de la pesta negra, tot i que calia la confirmació de la presència del bacteri mortal, i això tan sols ho podria aportar l’analítica genètica dels individus estudiats.
Suport econòmic
Finalment, i gràcies al suport econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat, l’equip liderat per Cristina Santos, del laboratori d’ADN antic i modern de la Unitat d’Antropologia Biològica de l’UAB, va procedir a l’estudi genètic de 16 dels 28 individus d’una de les dues tombes comunes descobertes a la necròpoli. L’equip va fer l’estudi d’ADN a partir de l’extracció de material genètic present a les dents, concretament de la cavitat pulpar, que és la zona on s’ha vist que es preserva més fàcilment l’ADN bacterià.
Finalment, els resultats d’aquest estudi han confirmat la presència de Yersinia pestis (nom científic del bacteri de la pesta negra) en l’ADN de 7 d’aquests 16 individus analitzats. Es tracta del primer cop que un laboratori de Catalunya detecta aquest bacil antic. Fins ara, a Catalunya únicament s’havia pogut confirmar una sola vegada la presència de Yersinia pestis, i va ser a la basílica dels sants Just i Pastor de Barcelona, durant una campanya d’excavació oberta l’any 2012. Així doncs, les restes de Cal Pa i Figues són un conjunt excepcional que caldrà continuar estudiant. Aquest és el primer pas per conèixer més a fons aquestes 129 vides de la Vilafranca del segle XIV.
Intervenció arqueològica
La intervenció arqueològica de Cal Pa i Figues va ser encarregada per Vinseum i executada per l’empresa Triade. El jaciment ocupava el solar originat per l’enderroc de l’antic edifici del museu, lloc on avui s’aixeca la nova seu museística, una obra arquitectònica cofinançada en el marc del Programa Operatiu Feder de Catalunya 2014-2020 pel Fons Europeu de Desenvolupament Regionalde la UE, per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i per la Diputació de Barcelona.
