Els Capgrossos de Vilafranca tindran una rèplica per evitar que es degradin
Descartada la restauració, la intenció és que surtin a ballar aquesta festa major
El delicat estat de conservació dels capgrossos de Vilafranca ha obligat l’Ajuntament a prendre mesures i finalment s’ha optat per la construcció d’una rèplica de cada peça. Aquesta és la decisió consensuada amb el Consell de la Festa Major i el mateix ball, que havia reclamat reiteradament una intervenció per evitar el deteriorament d’uns elements del seguici festiu que daten del 1968, en el cas de l’Humbert i la Roseta, i del 1969, la parella de gitanos que anys després es batejaria com a Canyamàs i Zingarel·la.
Inicialment s’havia pensat en una restauració de les quatre peces, però aquesta opció va quedar descartada després de consultar-ho amb un expert, que va recomanar optar per la via de la construcció d’unes rèpliques. “El problema dels capgrossos és que tenen un punt de recolzament molt fràgil, que és el coll, que ha de suportar el pes d’un cap que en comparació és molt gros, sobretot el dels pagesos”, explica el cap del servei de Cultura, Àngel Hom.
A aquest punt feble s’hi d’afegir la quantitat d’hores d’ús, sobretot durant els tres dies de la festa major, però també en sortides esporàdiques durant l’any.
El material que es farà servir per a la construcció de les rèpliques és el cartró, i les figures, de nou en nou, no seran tan pesades com les actuals, que han anat acumulant capes de pintura en successives repintades. Actualment, s’està en el punt d’elaboració del plec de contractació, però la intenció és que estiguin enllestides per fer-les servir ja durant aquesta festa major.
Els orígens
L’any 1968 l’Acadèmia de Tastavins Sant Humbert va entregar a la vila dos capgrossos que van passar a formar part del Ball de Nans de Vilafranca: l’Humbert (anomenat Oriol en un primer moment) i la Roseta. Els dos representen la figura del pagès, que simbolitza el treball vitivinícola del Penedès, i una pubilla, que simbolitza la fertilitat de la terra. El 30 d’agost d’ara fa 55 anys van ser batejats davant del Palau Baltà, amb el padrinatge dels Capgrossos de Tarragona. L’any següent es van afegir al ball la parella de gitanos que el 1993 van ser batejats com a Canyamàs i Zingarel·la i els Capgrossos de Vic van ser-ne els padrins. L’any 1982 les dues parelles es van separar dels nans i van formar una colla amb una coreografia pròpia.
Actualment el ball de Capgrossos està compost per deu persones i el vestuari varia segons cada personatge. El ball té diverses coreografies pròpies tant per als balls parats com els de cercavila, acompanyats de diverses melodies per a gralla i timbal. Entre els balls de cercavila hi ha La Repescada, L’Agló i El festeig; i entre els balls parats hi trobem Berga, Polca, El Ball del Ram i L’Eixerida.
L’any 2018, amb motiu del cinquantè aniversari, van presentar una nova indumentària, dissenyada per Blanca Farré.
