“Els Xicots som una colla que hem caigut i ens hem aixecat moltes vegades”
Entrevistem Gerard Ametllé, cap de colla dels Xicots de Vilafranca
Gerard Ametllé fa set anys que porta la camisa de la colla i els tres darrers ho ha fet com a cap de colla dels Xicots de Vilafranca. Abans ja havia estat cap de pinyes i folres. La temporada de la represa ha estat dura per a la colla de la camisa vermella i ara es planteja seriosament una reformulació a la tècnica i un relleu al capdavant de la colla vilafranquina, que enguany ha complert 40 anys, un traspàs que s’hauria de confirmar a l’assemblea de la colla d’aquest proper mes de desembre.
Quin balanç fa de la temporada?
No ens enganyarem si diem que no ha estat la temporada que nosaltres volíem, però cal treure també les parts positives i dir que per vint-i-cinquè any consecutiu som colla de vuit, un fet que no està a l’abast de gaire colles. Amb la gent que nosaltres movem, assolir aquesta meta ha estat increïble i aquest era un dels nostres objectius. Potser també estàvem acostumats a un nivell de castells i inconscientment, en no poder-los assolir, la colla s’ha relaxat i s’ha perdut aquell compromís que hi havia altres anys. Cal pensar que ha entrat molta gent nova, però ha costat molt i els fruits els recollirem la temporada que ve, n’estic segur.
Carregar només dos 4d8 és un pas enrere per a la colla. Quins han estat els motius principals que no s’hagi pogut avançar més?
Ens ha costat molt crear canalla nova. Teníem un pom de dalt molt gran i havíem de generar noves enxanetes i aixecadores i som una colla amb el volum que tenim, que no és per tirar coets, i això fa que costi molt trobar aquestes peces i encaixar-les. El volum de gent a assaig al principi era complicat, i això influeix en moltes coses. Per exemple, no et permet repetir troncs o tenir continuïtat en uns castells que et puguin donar aquesta finalitat.
Es pot dir que la pandèmia ha trencat molts esquemes dels Xicots?
Hem de ser realistes. Abans de la pandèmia ja teníem un cert desnivell, per dir-ho d’alguna manera. La pandèmia no ens va ajudar gens i encara ens va fer que l’arrencada fos molt més dura. Ens ha fet mal a totes les colles petites i mitjanes com la nostra. Han estat dos anys on perds la canalla i t’acabes adonant que hi ha gent que ha trobat altres coses o ha vist que sense castells també es pot viure.
Des del 1999 totes les temporades, excepte les dues de pandèmia, els Xicots havien descarregat el 4d8. És molt significativa, aquesta dada.
Ha estat la nostra assignatura pendent, sens dubte, sobretot pel del Roser. Aquell quatre ens va costar molt d’arribar-hi amb aquella alineació, però el teníem. Els nervis ens van portar a un accident quan la canalla de dalt es va despenjar i no el vam poder descarregar. Va ser una llàstima, perquè penso que ens el mereixíem per l’esforç i el treball que portàvem de tota la temporada. És aquell mal regust que et queda, perquè la pinya estava bé i el tronc també.
El Concurs també va ser decebedor. Dos intents de 4d8 molt lluny de ser carregats.
En cap dels dos intents el castell estava bé i tenia una mida bona. Hi havia força canvis respecte al de festa major i amb el que després portaríem pel Roser. Diversos factors no ens van permetre repetir el de festa major, lesions o absències, tot i que és cert que a l’assaig havíem posat aixecador i la gent estava motivada. Fins i tot hi havia qui deia que si descarregàvem el quatre havíem d’anar pel tres després. Al final vaig considerar que no calia forçar més la colla i arriscar en una caiguda no volguda. Hem de ser realistes amb el que ens toca viure.
I la torre de set. Quin ha estat el problema de no haver-la ni provat aquesta temporada?
L’hem anat treballant, però el pom petit de dalt no el vam acabar de crear. Els castells si es porten a plaça són per descarregar-los, i sincerament, no la teníem. Hem preferit no arriscar.
Fins i tot el pilar de cinc els ha comportat problemes, tants que no es va poder descarregar fins a la darrera actuació de la temporada, a Manresa, el passat 6 de novembre. Quina lectura hem de fer?
La nostra idea era portar-lo per festa major, però la caiguda del quatre ens va capgirar tots els plans. Quan després el vas deixant al final et trobes que pel Roser ens passa el mateix i a la caiguda del quatre, la terç del pilar es lesiona, i això no ens va permetre tirar-lo amb garanties. A Manresa finalment amb l’alineació titular el vam poder descarregar.
Què li caldria a la colla per revifar-se de cara a la temporada que ve?
Acabar de trobar l’impuls i les ganes que donin una embranzida a la colla. Al final és allò de poder recol·locar alguna peça en el seu lloc més adient, perquè al final amb els pocs que som el que hem de mirar és aprofitar-les en la millor posició. Aquest any ha estat molt complicat i hem anat treballant sobre el que ens venia, i al final no hem pogut seguir aquella planificació que teníem preparada. Era un dia a dia esquivant obstacles. Estem treballant, però també socialment ens obrim més, tot i que penso que hem estat actius. Hem de mirar de tornar a omplir el local perquè això ens permeti portar el màxim de castells. El nostre ha estat un mal que han patit moltes colles del món casteller. Gairebé la majoria hem perdut i la pandèmia ens ha fet fer un pas enrere. Hem de ser conscients de la situació que vam haver de viure i ara tirar endavant amb moltes ganes. Els Xicots som una colla que hem caigut i ens hem aixecat moltes vegades.
Quina és la intenció i els objectius per a la propera temporada?
Estem pendents d’una reformulació de la junta, però els objectius no canviaran. Volem reafirmar-nos com a colla de vuit i esperem portar-los com més aviat millor a plaça. El que sí que també tenim clar és que no ens marcarem cap data concreta. El 4d8 del Roser era un castell molt jove de tronc, i és aquest jovent que ha representat un canvi generacional que ens ha de garantir el futur. Hem de tenir 40 anys més de Xicots i els joves hi tenen molt a dir, en aquest sentit.
Entenc per les seves paraules que vostè presentarà la renúncia aquesta propera assemblea?
Sí. Al final hi ha hagut una proposta de gent de la colla amb ganes de tirar la colla endavant i jo faré un pas al costat, tot i que seguiré vinculat amb la tècnica. El desgast d’aquestes temporades amb la pandèmia ha estat important i penso que falta oxigen nou a la colla. Serà l’elecció d’una nova cap de colla, però la presidència es mantindrà en la mateixa persona que fins ara.
