“Portar una colla amb tanta història al darrere, on la camisa i l’escut pesen, desgasta molt”

19/11/2022 - 10:00h

Entrevistem Jordi Risa, cap de colla dels Nens del Vendrell

Jordi Risa va formar part dels Nens del Vendrell de canalla, dels 4 als 8 anys. Després va fer un parèntesi llarg i el 2016 es va tornar a reincorporar a la colla malgrat que ell diu que sempre, d’una manera o d’una altra, ha estat vinculat amb la colla vendrellenca. Aquest ha estat el seu primer any com a cap de colla i hem volgut conversar amb ell per fer una valoració d’aquesta temporada que ja ha finalitzat.

Quin balanç fa de la temporada?
El balanç és molt positiu. Podríem dir que ha estat una temporada in crescendo. Potser vam començar més lents que altres colles, fent castells de set i mig fins al final gairebé, i la veritat és que als assajos s’ha treballat molt i hem notat un increment de camises a partir de la festa major, i això ens va permetre fer el salt als castells de vuit. És cert que vam tenir algun contratemps amb alguna lesió de castellers de tronc importants, que ens va endarrerir l’estrena dels castells de vuit, però l’evolució ha estat molt positiva i estem molt contents. Aquest any hem entregat 40 camises noves, dels anys que més n’hem entregat, i a la diada de final de temporada érem 150 castellers i al final la dinàmica ha estat molt positiva.

Al febrer entrava com a cap de colla amb l’objectiu de recuperar els castells de vuit. Satisfet?
Sí i no. Sí, perquè hem recuperat el 4d8 i amb molta gent nova que no l’havia fet mai, i el 3d8 va quedar en carregat i la torre de set ha estat una mica aquella pedra a la sabata. Crec que ara aquests castells de vuit ens caldrà consolidar-los i aquest serà el primer objectiu que ens marcarem per al 2023. Si aconseguim portar aquests tres castells a plaça hauré aconseguit el propòsit que em vaig plantejar inicialment.

Els estatuts de la colla marquen dos anys de mandat. Creu que és positiu per aconseguir els objectius que un es proposa?
És una norma que marquen els estatuts de la colla. El màxim són dos anys, però hi ha hagut juntes que només han estat un any. Penso que si algú al capdavant de la colla té ganes de continuar ho pot fer perfectament si l’assemblea ho decideix. Crec que dos anys són perfectes. Portar una colla amb tanta història, on la camisa i l’escut pesen, desgasta molt. A mi m’agradaria estar-m’hi més, però al final l’última paraula la tindrà l’assemblea.

Com ha gestionat la colla tota la pandèmia i el retorn a la normalitat?
Nosaltres amb la pandèmia ens ho vam prendre amb molta precaució i no vam fer grups bombolla. Només fèiem activitats socials, tant aquesta vessant com la de comunicació van estar molt actives i els assajos de canalla, quan ja es van poder fer, els vam començar de manera molt lúdica. Quan vam poder començar a fer assajos ens ho vam prendre amb molta calma i valorant molt la salut dels castellers. Potser sí que hem estat una colla molt previnguda i hi ha hagut molta gent que no ha volgut venir al local fins que la cosa no ha estat més controlada. Vam mantenir la colla viva amb activitats fora dels castells i quan hem pogut tornar ho hem fet progressivament.

La colla ha perdut efectius en comparació amb l’abans de la pandèmia.
Penso que la incorporació de quaranta noves camises és molt positiva i això ens fa veure que la gent té ganes de tornar a fer castells. Gent que potser no coneixien la colla s’han animat i han portat amics. La part més negativa és que a la gent que porta molts anys fent castells li està costant més venir. No crec que sigui pel tipus de castells que estem fent, sinó que és una mica que han descobert altres coses i aquell compromís de tres dies a la setmana els pesa. Tot i així pel concurs i la Fira hi havia molta gent que no venia i s’ha anat engrescant. Crec que l’any que ve les anirem recuperant.

Què va representar aquell 4d8 descarregat al Concurs de Tarragona?
Personalment i per a l’equip tècnic va ser pensar que per fi es veia el resultat de tantes hores d’assaig. Era poder demostrar aquella feina feta al local perquè havíem fet proves molt bones, estàvem molt convençuts i per aquest motiu vam sortir de 4d8. No teníem cap dubte ni de tronc, ni de canalla, ni de pinya que estava superpreparat. Va ser una satisfacció en l’àmbit col·lectiu i a més el castell va ser d’una execució perfecta. La diada del Concurs per a la colla va ser molt reconfortant per donar-nos confiança.

I per Santa Teresa van i carreguen el 3d8 amb l’espina clavada del primer intent, que es veia molt sòlid.
En portàvem cinc de fets a l’assaig i un sense xarxa a la plaça Vella, fins a dosos. Sabíem que era un castell que anava molt al límit per la càrrega de treball de la gent del tronc, perquè també pugen al quatre, però estàvem convençuts que el podíem descarregar. Penso que la plaça Vella, Fira, colles grans, tot això imposa i es tradueix en nervis que potser no costa molt gestionar. La feina estava feta i els Nens portem els castells quan estan molt ben assajats, i no vam tenir la sort. La caiguda ens va condicionar el tercer castell, que volíem que fos la torre. Estic convençut que el juny de l’any que ve el 3d8 el descarregarem, o fins i tot abans.

Per què no va optar per la torre de set?
Inclús encara tenim dues persones enguixades que van fer el 5d7 en tercera ronda, amb fractures diverses. La caiguda del tres ens va condicionar la torre.

Quins objectius es planteja per a la temporada que ve?
Tenim tres objectius molt clars. El primer, seguir en la mateixa línia d’aquest darrer any, que hem estrenat nou castellers de tronc, dos primers mans de pinya de castells de vuit, laterals i contraforts, i hem de continuar generant recursos per a la colla eixamplant la base, consolidar els castells de vuit al mes de maig o juny, abans de l’aniversari, i a mig-llarg termini, recuperar folre i el 5d8. Crec que la torre de vuit és viable i veig en una meta més difícil el cinc. Hem d’anar pas a pas i continuar generant peces.

És impensable pensar en castells en què la colla el 2015 va reeixir, com el 5d8, el 4d8a, el 3d9f o el pd7f?
Els pilars és trobar una alineació de pilar de sis, aquest és un castell molt tècnic que es va treballar molt abans de l’arribada meva, però no va acabar d’anar bé. El 3d9f és somiar. Ja arribarà, però ara mateix no crec que pugui pensar en un castell de nou, és un castell a dos, tres o quatre anys vista. En canvi, la torre de vuit penso que sí i el 5d8, i fins i tot hi afegiria el 7d8, penso que amb el fons d’armari que hem aconseguit aquest any si incorporem les camises velles més la gent que ha començat a treballar aquest any, el veig seguríssim. Ara, s’ha de treballar i treballar a assaig. Són dos objectius segurs.

Que la colla vegi a curt termini el centenari marca el futur?
Per mi, no. Per al centenari encara queden quatre anys i ara mateix crec que la colla està en un moment molt bonic, hem incorporat molta gent jove i qui sap si d’aquí a quatre anys aquesta gent liderarà la colla. Crec que el relleu generacional va per molt bon camí. La salut dels Nens del Vendrell és molt bona i seria un error ara pensar en el centenari. La gent que hem estat al davant sabem que som una colla prou gran per, si seguim en aquesta línia ascendent, somiar amb el castell de nou, però caldrà picar molta pedra.

També et pot interessar

Comentaris