Vilafranca homenatja al creador polièdric Guillem Viladot
Serà en un acte aquest divendres a l’Agrícol presentat per Teresa Costa-Gramunt, escriptora i amiga personal d’una persona que va excel·lir en múltiples llenguatges artístics
La Secció literària del Centre Artístic Penedès L’Agrícol homenatja a l’artísta polièdric Guillem Viladot (Agramunt, 26 d’abril de 1922 – Barcelona, 19 de novembre de 1999), en el marc de la commemoració del centenari del seu naixement. L’acte anirà a càrrec de Teresa Costa-Gramunt, escriptora i amiga personal de Guillem Viladot, i es farà aquest divendres, a les 19’30h, a la sala Sara Kirchner de l’Agrícol. Jaume Marfany, president de la CAL i membre de la Secció literària de l’Agrícol, presentarà l’acte i s’emetrà un audiovisual facilitat per la Fundació Privada Guillem Viladot.
Teresa Costa-Gramunt farà un recorregut per l’activitat creativa, intensa i desbordant de Guillem Viladot, que va trencar motlles i excel·lir en múltiples llenguatges artístics: el poètic, el literari, l’experimental, el periodístic, el plàstic i el visual. L’activitat en el camp de les lletres i de les arts visuals van donar lloc a una vasta obra poètica, narrativa i objectual.
Va ser el primer editor d’un llibre de poesia experimental a l’Estat espanyol, primer en publicar una antologia de poesia concreta, va participar en la primera exposició de poesia Concreta celebrada a Catalunya i, a finals dels anys noranta, va finalitzar les obres de la primera Casa de la Poesia Visual del món. Paral·lelament a les seves creacions de poesia experimental, mai va deixar d’escriure novel·les, llibres de poesia discursiva, narrativa juvenil i articles d’opinió a diversos mitjans. Aquesta simultaneïtat de veus que tenia Viladot feia que defugís dels encasellaments, les tendències i les modes, convertint la seva obra en un testimoni singularíssim d’una ment sensible, inquieta i arrelada ben fons, allà on sempre hi ha saó.
Durant els anys noranta, va obrir a Agramunt els edificis de “Lo Pardal”, una casa dedicada a la Poesia Visual, que avui acull la Fundació Privada Guillem Viladot, dedicada a preservar la seva memòria.
Teresa Costa-Gramunt (Barcelona (1951), viu a Vilanova i la Geltrú. Formació artística i humanista: disseny gràfic, psicologia, grafologia, italià, cultures orientals i simbolisme. Dissenyadora gràfica, és fundadora i vicepresidenta de l’Associació Catalana d’Exlibristes. Des de 1990 es dedica intensament a la creació literària. Com a escriptora ha publicat més de quaranta llibres entre assaigs, narracions, biografies, llibres de viatges, poemes i prosa poètica i memorialística. Com a articulista col·labora a: El 3 de Vuit, La Fura, Eix Diari, Núvol i El Temps de les Arts. Ha guanyat diversos premis literaris i periodístics. Traductora del català al castellà, i a la inversa, poemes seus formen part de diverses antologies. És autora del llibre “Addicte a la bellesa: homenatge a Guillem Viladot” publicat l’any 2000 a l’editorial Edi-Liber.
El 3d8 ha conversat amb Teresa Costa-Gramunt per saber més vicissituds de Guillem Vilador, qui serà homenatjat.
Qui era Guillem Viladot?
Guillem Viladot era un homenot brillant, superdotat: creador polièdric i exuberant, tenia un caràcter sorneguer, li agradava sorprendre i a fe que ho va aconseguir. Nascut el 26 d’abril de 1922, pertanyia a una família d’apotecaris d’Agramunt. Home il·lustrat en el camp científic, de seguida es va sentir atret per les humanitats. Gran lector i intel·lectualment inquiet, des de molt jove Viladot va mostrar el seu caràcter despert i explorador que amb el temps el portaria a ser un artista gens convencional, si bé mai no va perdre peu en els clàssics, que coneixia bé.
La poesia de Viladot va ser una poesia ‘sense límits’, com en deia ell?
Guillem Viladot va ser un trencador de motlles tant en el camp de la literatura com en el de la plàstica. Ja a l’inici de la seva desbordant activitat creativa Viladot va lligar art i lletres amb el conreu de la poesia visual o experimental. La seva relació amb Josep Iglésias del Marquet va culminar amb la creació d’una col·lecció de llibres dedicada a l’edició de poesia experimental: Lo Pardal, nom amb el qual anys a venir denominaria la Casa de la Poesia Visual a Agramunt que ell mateix va crear i on es custodia la seva obra: amb els poemes, pintures i collages d’originalíssima factura conceptual, s’hi apleguen el que Viladot va anomenar ‘objectes de companyia’: poemes visuals en tres dimensions elaborats amb ‘objectes trobats’ en els encontorns que el seu geni va transformar en base a les temàtiques que també es troben a la seva obra literària: la relació de l’artista amb la seva terra nadiua, el seu paisatge i la seva gent, la recerca de la identitat a través d’un treball recolzat en la psicoanàlisi de Lacan, i la constant experimentació creativa que el va fer un avantguardista fins als últims dies: Viladot va morir el 19 de novembre de 1999. L’homenatge que amb motiu de l’Any Viladot tindrà lloc a l’Agrícol el 18 de novembre d’alguna manera és un recordatori doble.
Ha transcendit prou l’obra d’aquest artista genial? Ha quedat eclipsat per Joan Brossa?
És evident que Brossa, escriptor que també va conrear la poesia visual, ha tingut propagandistes que han magnificat la seva obra. Com que sovint tot s’explica per la biografia, en aquell moment devia convenir exalçar un poeta esquerranós i urbà, i Guillem Viladot era propietari de la farmàcia d’un indret rural, encara que, si vas a mirar, res de més marginal en aquell temps. Viladot es va fer, doncs, en els marges del corrent central que dominava el panorama cultural. Però la personalitat creativa de Guillem Viladot és molt potent: de gran calat tan sensible com espiritual, quan es descobreix impacta, meravella, remou les aigües estancades de la comoditat. L’obra de Viladot creix amb el temps. És una obra rellevant que ja ocupa el seu espai en el nostre paisatge creatiu, si bé potser encara no és prou coneguda. Això té remei: visitar Lo Pardal i llegir la seva obra literària: narracions, novel·les, poemes, prosa poètica i articles de premsa.
Per què hem de descobrir o redescobrir la seva obra?
Perquè Guillem Viladot és un escriptor dotat d’un gran talent narratiu i d’un desbordament imaginatiu que es va avançar al seu temps. A L’amo exposa el mal tracte a la dona en la societat patriarcal. A Memorial de Na Nona introdueix un personatge real: Josep Pla. Inquiet espiritualment i coneixedor de la Bíblia, a L’autobiografia de Déu desplega una relació de tu a tu entre el Creador i la seva criatura amb tints de fill rebel i contestatari. A Ruth explora el canvi de sexe, a Joana indaga en el terrible dolor de les malalties mentals, a Somni d’un apotecari d’estiu s’esplaia en un relat de ciència-ficció. Sens falta cal llegir la trilogia Memòria de Riella. A la Memòria Guillem Viladot narra la seva infantesa i la idiosincràsia dels companys de viatge: la gent de Riella, l’Agramunt mitificada pel seu fill, l’escriptor excepcional que ha elevat a categoria la noble vila ponentina.
