1 d’octubre del 1972: El primer concurs guanyat pels Castellers de Vilafranca
Josep Galofrè, Jaume Raventós ‘Ràpid’ i Josep Miret rememoren el primer Concurs que van guanyar els Verds a la plaça de toros de Tarragona, amb Lluís Giménez com a cap de colla ara fa 50 anys
Molt abans que l’1 d’octubre fos l’1 d’Octubre, els Castellers de Vilafranca van aconseguir incloure una fita important en el seu currículum. Aquell dia de 1972, els Verds van inscriure per primera vegada el seu nom en el palmarès del Concurs de Castells de Tarragona. I per recordar els 50 anys d’aquella gesta, reunim a Cal Figarot tres dels castellers que hi van ser i van viure amb satisfacció la primera de les 11 victòries dels Castellers de Vilafranca al Concurs: Josep Galofrè, Jaume Raventós ‘Ràpid’ i Josep Miret.
La temporada del 1972 es podia considerar bona perquè els Castellers de Vilafranca estaven “molt millor que les altres colles” i, en canvi, els Verds ja havien fet “diversos 4d8, dos pilars de 6 carregats i un de descarregat”. Amb aquestes credencials arribaven “moralment preparats i eufòrics de cara al Concurs”, explica Josep Galofrè, que formava part del tronc d’alguns castells. Miret s’afegeix al comentari explicant que aquell any van estar assajant “molt fort el pilar de sis”, diu; “el preparàvem gairebé cada dia i per Sant Fèlix l’havíem descarregat”. En aquella època els Castellers assajaven al pavelló del carrer Mestre Recasens.
Estadístiques favorables
Tenint en compte que les estadístiques d’aquell any somreien als vilafranquins i que els Nens del Vendrell van renunciar finalment a participar al Concurs, el camí va ser més planer i els Verds van guanyar carregant el pilar de 6, completant 4d8 i la torre de 7 i carregant el 3d8. 3.030 punts i 60.000 pessetes de premi a la butxaca. Val a dir que llavors el pilar puntuava més que el tres. “Tot per veure si finalment els Nens del Vendrell s’animaven a participar al Concurs”, explica Josep Miret. I no és que la Colla Vella no plantés cara, però els seus intents sobre la torre de 8 amb folre i el 5d8, castell que aquella temporada havia carregat, per mirar de superar els Castellers de Vilafranca no van prosperar. “Vam bufar tot el que vam poder”, deixa anar Miret. En el concurs del 1972 el 5d8 era el castell més valuós i encara més valia el 4d8 amb l’agulla, castell que la Colla Vella havia provat dos anys abans.
Des d’aleshores ha plogut molt i el panorama casteller i social és totalment diferent: “En aquella època hi havia poca preparació física, assajàvem pel que teníem, érem pocs, un centenar quan hi érem tots per a les diades importants, quèiem a totes les sortides i si descarregàvem algun castell ja estàvem contents”, afegeix Galofrè. “Anàvem justos de gent i de canalla”, rebla Jaume Raventós, el ‘Ràpid’ i Miret afegeix que en aquella època estaven “molt poc preparats” i la implicació “no era la que hi ha ara”. Raventós sí que va parar a segons el 3 i el 4d8 al Concurs, tot i que fins al 1969 no va fer els seus primers castells de set i que no s’havia incorporat a la colla fins un any abans, el 1968, quan el va anar a buscar el Mènec. En aquells anys, per exemple, es veien ben pocs tresos de vuit.
Alegria majúscula
Aquell dia, el dia de la victòria al Concurs, l’alegria va ser majúscula i ho van celebrar dinant a Tarragona mateix, en un hotel de la Via Augusta que havien reservat dies abans. A Vilafranca, poca cosa, perquè encara no tenien local, i uns quants van anar fins a la plaça de la Vila passant abans pel carrer Sant Pere, “però no hi havia ningú”, riuen.
I com que els castells no serien castells sense gota de polèmica, expliquen que aquella victòria devia doldre més d’un. Els Nens venien de guanyar el Concurs del 1970 però van renunciar a participar en el del 1972 perquè no estaven d’acord amb unes bases que devaluaven els pilars. Els tertulians expliquen que uns Nens ja en hores baixes “van intentar minimitzar el valor del Concurs que vam guanyar i van voler organitzar un contraconcurs unes setmanes després en el qual s’oferien 250.000 pessetes a la colla guanyadora”. Però el concurs alternatiu dels Nens no es va arribar a fer mai. Els Castellers de Vilafranca havien agafat una bona embranzida, però es van haver d’esperar perquè fins l’any 1980 no hi va haver novament Concurs. “Si s’hagués fet el del 1974, també l’hauríem guanyat”.
I a l’hora de fer la seva porra particular, Miret és del parer que “els castells descarregats seran els que decidiran el concurs”, però que els Verds tenen un desavantatge, en el sentit que la Colla Vella “té un cap de colla, el Martínez, que és un gat vell i és un gran estratega”, en canvi, “nosaltres som novells, però això s’haurà de veure a plaça”. Galofrè afegeix que serà “un concurs d’estratègia, molt disputat, i serà molt important el tercer castell de cada colla”.
Sí que els temps, com els castells, han canviat molt. Sí que el Concurs, com el fet casteller, ha crescut fins traspassar fronteres, però si s’ha arribat al nivell que hi ha a l’actualitat és, en part, gràcies a les ganes i la voluntat que hi van posar els Castellers de Vilafranca de fa 50 anys.
Aquest és un reportatge escrit a quatre mans per Cristina París i Xavi Gonzàlez
