Els historiadors Ramon Arnabat i Antoni Gavaldà presenten el llibre “La Catalunya associada a Vilafranca”
Coopsetània, l’Ateneu Cooperatiu del Penedès, i l’IEP organitzen la presentació per aquest dijous d’aquest llibre col·lectiu que aborda l’associacionisme a la Catalunya contemporània
Aquest dijous, 29 de setembre, l’Escorxador de Vilafranca acollirà la presentació del llibre La Catalunya associada (1868-1938) editat per les Publicacions de la Universitat de València i coordinat pels historiadors Ramon Arnabat, Montserrat Duch i Antoni Gavaldà, del grup de recerca consolidat ISOCAC de la Universitat Rovira i Virgili.
El llibre està dedicat a l’estudi de l’associacionisme a la Catalunya contemporània i es divideix en tres grans apartats: recerca, tipologies: economia, societat i cultura associatives, i visió global; i recull dotze aportacions de diversos historiadors. Entre aquests cal destacar el que fa referència a la Base de Dades de l’Associacionisme Català Contemporani (BDACC) que consta de 24.00 registres i que es pot consultar en obert a https://www.irmu.org/base-de-dades-associacionisme. Els capítols del llibre tracten de diverses vessants i concrecions de l’associacionisme: agrari, sindical i professional, polític, catòlic, cooperatiu, mutual, cultural, de les dones i de l’economia social i solidària.
L’historiador Ramon Arnabat és corresponsable de la Introducció (amb els coordinadors), de la Metodologia (amb Agustí Agramunt) i del text dedicat a l’Associacionisme cultural (amb Xavier Ferré). I és autor del llarg article que clou el llibre i serveix de síntesi: “L’associacionisme popular: una mirada de conjunt”. I Antoni Gavaldà, historiador de l’associacionisme agrari català, dels capítols La Catalunya agrària associada: societats i sindicats, i La legislació republicana sobre mutualitats a examen. Arnabat i Gavaldà han realitzat diversos estudis i exposicions sobre el
cooperativisme català.
La historiadora Montserrat Duch escriu sobre El moviment catòlic i L’associacionisme de les dones; els historiadors Francesc Fortuño sobre Associacionisme sindical i professional; Miquel Garau sobre El desenvolupament del cooperativisme a la Catalunya urbana; i Josep M. Pons-Altés sobre Associacionisme polític a la Catalunya
contemporània: cap a una ciutadania republicana?; el sociòleg Jordi Estivill i l’historiador Marc Dalmau sobre L’estat de la qüestió sobre la història de l’economia social i solidària.
La Catalunya contemporània es caracteritza per tenir una densa xarxa d’associacions i d’espais de sociabilitat, la Catalunya associada, que es quantifica i cartografia en aquesta obra original i pionera. Al llarg del text s’analitza i historia l’associacionisme i la sociabilitat a Catalunya entre 1868 i 1938, oferint una imatge global i, alhora, sectorial,
que va del món rural al món urbà i que abasta el conjunt de les classes socials i de la geografia catalana.
Hi ha tres aspectes que caracteritzen l’associacionisme català: la seva diversitat (agrari, sindical, professional, cooperatiu, mutual, femení, educatiu, recreatiu, cultural, polític, religiós, …); la seva fortalesa numèrica i distribució homogènia per tot el territori; i la seva presència activa en la vida econòmica, política, social i cultural del país. Davant
l’absència de l’estat protector i l’avarícia del capital, les classes populars catalanes s’associaren i lluitaren per assolir una vida digna i, en alguns casos, per transformar la societat.
